Conflicte Israel-Palestina i Conferència de Bandung: Fites Clau

El Conflicte Israel-Palestina: Orígens i Desenvolupament

Davant la intolerància britànica respecte a la immigració, els jueus també van iniciar la lluita armada. Els britànics van optar per abandonar Palestina per evitar les responsabilitats com a administradors d'aquella regió. Per això, van encarregar a l'Assemblea General de les Nacions Unides la decisió sobre la partició del territori palestí.

Partició de Palestina i Creació d'Israel

L'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir la partició del territori palestí en tres zones: un Estat jueu, un Estat àrab i la ciutat de Jerusalem. No obstant això, la repartició afavoria els jueus, per això tant l'Estat àrab, els dirigents palestins com Gran Bretanya la van rebutjar. Malgrat això, els Estats Units i l'URSS hi van estar d'acord.

Es va formar l'Estat d'Israel, i Gran Bretanya va anunciar que no assumiria cap més responsabilitat i va retirar definitivament les seves tropes del territori palestí.

Guerres i Expansió Territorial

Quan es va signar l'armistici de Rodes, Israel no tan sols havia sobreviscut, sinó que havia ampliat el seu territori. Molts palestins que havien fugit de la zona jueva amb l'esperança de recuperar les seves cases es van veure expulsats. Alguns es van refugiar a països veïns, però molts van optar per quedar-se al nou Estat d'Israel.

El 1956, els jueus van vèncer l'exèrcit àrab i anys després van ampliar el seu territori. La Guerra del Yom Kippur, el 1973, va resultar més igualada, ja que Egipte va recuperar una part de la península del Sinaí.

La Conferència de Bandung: El Naixement del Tercer Món

La primera gran demostració de força dels països descolonitzats va ser la Conferència de Bandung, celebrada en aquesta ciutat d'Indonèsia l'abril de 1955.

Organització i Participants

El gran organitzador d'aquesta conferència va ser el primer ministre de l'Índia, Jawaharlal Nehru. La conferència va ser presidida pel president Sukarno. Hi van participar 14 països asiàtics, 8 països àrabs, 3 països musulmans no àrabs i 4 països africans.

Principis de Bandung i Declaracions

La conferència va assumir per unanimitat cinc grans principis:

• Respecte a la sobirania i integritat nacional
• Igualtat de races i de nacions
• El principi de no-agressió
• La no-ingerència en assumptes interns d'altres països
• La coexistència pacífica

A més, es va proclamar contra el racisme i el colonialisme, i es va demanar als països colonials que establissin la independència a tots aquells països que encara no eren independents. També es va reclamar la cooperació econòmica mundial, a fi de lluitar contra la pobresa i el subdesenvolupament.

Impacte i Tendències

Entre els participants de la conferència hi va haver tres grans tendències: els prooccidentals, els països comunistes i els no alineats.

La conferència va suposar l'entrada en escena dels antics països colonitzats. Malgrat que no es va acordar una actitud comuna davant de les dues grans potències: el Primer Món (capitalistes) i el Segon Món (socialistes), és a dir, els EUA i l'URSS, el Tercer Món va fer la seva entrada amb força a l'escena internacional. Segons el dirigent egipci, es tractava d'una "internacional de pobres" que aspirava a fer sentir la seva veu.