Conflicte a Atenes durant la guerra del Peloponès
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB
13 I quan començaven a deliberar com els era possible podien servir-se de la ciutat com volien, des d'açò havent enviat a Lacedemònia, Esquines i Aristòtil primer, van convéncer Lisandre que els ajudara enviant guàrdies fins que, havent allunyat els perillossos, establiren la seua política. I ella prometien alimentar-los.
14 Ell havent-se convençut, va ajudar a que se'ls enviaren els guàrdies i Cal•libi amb tota cura per a aprovar allò que feien, i enviant-los aquest a ells els guàrdies que volien, arrestaven ja no els perillossos i els digues de poc, sinó també els que creien suportar menys després d'ésser menyspreats intentant oposar-se en alguna cosa, aconseguiren el Major nombre d'aliats
24 I els trenta màrxen cap a Eleusis. i els deu magistrats amb els hipovics es preocupaven dels que estaven en la ciutat, estant molt inquiets i desconfiant els uns dels altres. També vetlaven els cavallers en l'Odeó tenint cavalls i escuts i per desconfiança feien la ronda des del capvespre amb els escuts per les muralles, i a l'alba amb els cavalls sempre temen que els caiguera a ells alguns del Pireu.
25 Aquests essent ja molts i de totes les classes feien armes, unes de fusta, altres de vimet i les bloquejaven abans de passar deu dies, havent donat els que lluitaren amb ells, tot i que foren estrangers, garanties de pagar els mateixs tributs, exien molts hoplïtes i molts soldats lleugers. I per a ells arribaren a ser mes o menys un setanta genets. Fent forratge i agafant fusta i fruits, dormien de nou en el Pireu.
[26] Quant als de la ciutat, cap més es va aventurar a sortir amb armes, però els genets en una ocasió sc van fer amb un grup de pirates originaris del Pireu i van assolar el seu esquadró. Van coincidir a més amb alguns Exoneos, quan dirigien als seus propis camps per a l'aprovisionament. A aquests, Lisímaco, el cap d cavalleria, els va degollar, malgrat el molt que li van suplicar i malgrat que van ser molts els do es i la genets que van estar en contra.
[27] Al seu torn també els del Pireu van capturar al camp a un dels genets, a Calístrato, de la tribu Leontis i el van matar. De fet s'estaven comportant ja de manera molt orgullosa, fins al punt que fins i tot es van llançar contra el mur de la ciutat. I si és possible també cal fer esment de l'artefacte de l'enginyer de la ciutat, que, quan va conèixer que es disposaven a fer avançar les màquines bèl·liques per la pista que ve del liceu baix, va ordenar que tots els carros portessin pedres enormes i que les deixessin caure per on de la pista volguessin. Quan es va fer això, cadascuna de les pedres va causar grans perjudicis.
[39] Un cop endegades aquestes accions, Pausanias lincenció a l'exèrcit; els del Pireu van pujar amb les seves armes fins l'Acròpolis i van realitzar un sacrifici en honor a Atenea. Quan els estrategos van baixar, en aquest punt Trasíbulo va dir: