El Conflicte de 1936: L'Esclat i l'Evolució de la Guerra Civil

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una Guerra Civil que va durar tres anys i que va finalitzar amb l’establiment d’una dictadura militar.

1.1. L'Aixecament Militar i la Divisió d'Espanya

El juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes.

Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a “restablir l’ordre” i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. Davant del clamor popular, el 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per frenar el cop.

Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va desencadenar la Guerra Civil:

• L’alçament va triomfar a les regions agrícoles i d’orientació política conservadora.
• L’alçament va fracassar a les grans ciutats i les principals regions industrials i obreres.

1.2. Causes de la Guerra Civil Espanyola

Causes Profundes:

• Grans desequilibris socioeconòmics d’Espanya.
• Oposició dels grups socials privilegiats al reformisme republicà.
• Deriva de les classes privilegiades cap a solucions autoritàries davant el temor d’una revolució social.
• Desengany dels treballadors davant la lentitud de les reformes republicanes.
• Radicalització de les forces polítiques i sindicals d’esquerra.
• Tradició intervencionista de l’exèrcit.

Causes Immediates:

• Polarització social i violència política.
• Conflictivitat social i deterioració de l’ordre públic.
• Intenció d’acabar amb el govern del Front Popular.

1.3. La Dimensió Internacional del Conflicte

La situació política europea el 1936 era molt tensa, des del sorgiment del feixisme italià i el nazisme alemany. Així, la Guerra Civil espanyola va assolir una gran dimensió internacional.

La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes:

• El sector sublevat va rebre el suport d’Alemanya i Itàlia i, en menor mesura, també de Portugal.
• La República va comptar amb el suport de la URSS i les Brigades Internacionals.

Per no agreujar la tensió europea, França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat en la guerra espanyola. Aquesta decisió va perjudicar la República, que es va trobar sense l’ajuda de les democràcies europees.

2. Les Dues Zones Enfrontades

2.1. La Zona Republicana: Guerra i Revolució

Al bàndol republicà hi van conviure dues posicions:

• Els sectors republicans i part dels socialistes i comunistes, que plantejaven organitzar l’Estat per guanyar la guerra.
• Els sectors anarquistes, que eren partidaris de la revolució i prioritzaven les col·lectivitzacions i l’anticlericalisme.

Però a partir de l'enfrontament armat entre les forces republicanes i de la formació del govern de Juan Negrín, es van imposar els que defensaven la tesi d’organitzar-se per vèncer.

2.2. La Zona Sublevada: Articulació del Nou Estat Franquista

A la zona sublevada, es va articular un nou Estat. Aquest s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme.

A les zones ocupades pels sublevats es va desmantellar la legalitat republicana i es va iniciar una repressió sistemàtica contra tot tipus d’oposició.

El primer objectiu de les autoritats va ser acabar amb les reformes republicanes. A més a més, a les zones dominades pels franquistes es va institucionalitzar la persecució sistemàtica de les organitzacions del Front Popular i els seus representants.

La repressió va afectar tots aquells que havien donat suport a la República i els que no manifestaven la seva adhesió al nou règim.

3. L'Evolució Bèl·lica i les Fases de la Guerra

3.1. Les Fases Clau del Desenvolupament Bèl·lic

A finals de 1936, la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir diferents episodis:

• Avanç cap a Madrid (Novembre 1936): L’estratègia dels sublevats era avançar des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Van fracassar i van canviar de front.
• Batalla del Nord (Abril-Octubre 1937): L’aviació alemanya va produir el bombardeig de Guernica i l’exèrcit franquista va ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya.
• Batalla de l’Ebre (Juliol-Novembre 1938): El 1938, les forces rebels van avançar des d'Aragó fins a arribar al Mediterrani prop de Castelló, deixant Catalunya aïllada. El govern republicà va intentar detenir-los concentrant-se a la Batalla de l'Ebre, però van haver de retirar-se després de durs combats.
• Final de la Guerra (Febrer-Abril 1939): Després de l’ocupació de Catalunya només resistien Madrid i la zona centre. Un cop l’Estat va crear una junta a Madrid, que va intentar negociar amb Franco. La guerra va acabar l’1 d'abril.

Cronologia Detallada de les Fases Militars (1936-1939)

La Guerra Civil espanyola va passar per diverses fases militars significatives:

• Inicialment, els rebels van avançar des del sud i el nord durant la guerra de les columnes (juliol-octubre de 1936).
• Després, van intentar prendre Madrid i van lluitar en batalles com el Jarama, Guadalajara i Brunete (novembre de 1936 a març de 1937).
• La conquesta franquista del nord es va donar entre març i octubre de 1937.
• La batalla de Terol i l'avanç cap a la Mediterrània va tenir lloc de desembre de 1937 a juny de 1938, seguida de la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938).
• La guerra va culminar amb l'ocupació de Catalunya (desembre de 1938 a febrer de 1939) i de les zones central i sud-est (febrer-març de 1939).

Al final, amb la resistència només a Madrid i la zona central, la guerra va acabar amb la creació d'una junta a Madrid i les negociacions amb Franco, que van culminar amb la fi de la guerra l'1 d'abril de 1939.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig es van desencadenar a Barcelona el 1937 com a resultat de tensions polítiques entre els grups d'esquerres. Això va afectar la relació entre el govern central i la Generalitat, amb enfrontaments entre forces com ERC i el PSUC d'una banda, i la CNT-FAI i el POUM de l'altra. Aquesta disputa va resultar en una breu guerra civil dins de la Guerra Civil, amb la victòria de les forces afins al govern central. Això va significar un reforç del control estatal a Catalunya, amb la repressió de les forces anarquistes i socialistes dissidents. Paral·lelament, durant la Guerra Civil, Catalunya va ser un escenari crucial amb l'enviament de columnes a l'Aragó i la Batalla de l'Ebre. Malauradament, l'ocupació franquista del territori va significar la retirada i el pas de la frontera per a molts republicans. Així, els Fets de Maig van marcar un punt d'inflexió polític i militar a Catalunya durant la Guerra Civil.

Plantilla d'Anàlisi de Fonts Històriques

a. Es tracta d'una font PRIMÀRIA / SECUNDÀRIA, ja que CORRESPON / NO CORRESPON a la data dels fets. És una font en forma de TEXT / UNA IMATGE (fotografia, dibuix...) / UN GRÀFIC / MAPA / ETC. de caràcter POLÍTIC / SOCIAL / ETC. extret del LLIBRE / MANUAL / OBRA / DIARI / ETC. ... creat per ..., l’any ... a ... . (IMATGE, gràfic i mapa no cal posar font primària, secundària). Tracta de... o Parla sobre...

b. Es troba situat al període de la Segona República Espanyola de l’any 1931 al 1936, més concretament a la fase del govern provisional (anys) / bienni reformador (anys) època d’aquest període. Període on el rei Alfons XIII va marxar a l’exili i el 14 d’abril d’aquell any 1931, es va proclamar la República, que al 1936, a causa d’un cop d’estat imposat per Franco queda truncada.

c. Una de les idees a les quals fa referència l’autor és ... Per aquesta raó l’autor critica... (descriure el que es veu).