La configuració d'una societat de classes a Catalunya (s. XIX)

La configuració d'una societat de classes

La configuració d’una societat de classes: amb l’estat liberal a Catalunya s’instal·len noves lleis d’igualtat jurídica on només hi havia una categoria: ciutadans. Tots els grups socials pagaven impostos i es jutjaven igual…

El liberalisme censatari limitava el dret al sufragi, el que va establir diferències segons la riqueza: la riquesa. La supressió de les lleis que beneficiaven la noblesa va comportar pèrdues de gran part dels privilegis nobiliaris. La petita noblesa es va anar diluint i a Catalunya al s. XIX no hi havia cap resident amb un patrimoni considerable. Això explica l’adhesió al Carlisme.

Noblesa, alta burgesia i integració

L’alta noblesa i la mitjana van seguir sent importants al acceptar integrar-se al nou sistema i van formar part de la nova classe: la alta burgesia. S’instauren classes socials:

• Dirigents: antiga aristocràcia.
• Classes populars: obrers, artesans, pagesos, jornalers.
• Classe mitjana: no com la classe dirigent però amb bones condicions.

Les diferències van donar lloc a moviments socials, on els més desfavorits denunciaven que el capitalisme era un sistema social injust, formant-se noves ideologies: socialisme, anarquisme…

Poder econòmic i vot restringit

L’antiga noblesa i la burgesia tenien el poder econòmic; la implantació del vot restringit a les classes riques va afavorir-los. La revolució liberal va formar l’alta burgesia, vinculada als negocis, invertint en terres i engreixint les files dels propietaris agrícoles, convertint-se en rendista. El centre de negocis era Madrid.

Burgesia industrial i terratinent

La burgesia industrial, catalana i basca, dirigia indústries als seus territoris però la insuficiència numèrica va dificultar el desenvolupament d’un model de societat industrial que propugnava la burgesia terratinent. Al s. XIX ja hi havia un grup econòmic a Barcelona (BCN), amb gent d’orígens molt diversos. Amb famílies com Güell, Bonaplata, Muntadas i els Girona.

Propietat agrícola i institucions

Un altre grup de la burgesia eren els propietaris agrícoles que van formar l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, defensant els interessos dels propietaris agrícoles. A Catalunya, la burgesia industrial va impulsar la creació d’empreses. Al s. XIX la burgesia industrial dona suport al liberalisme, però al 1868 volien aconseguir una política proteccionista per a la indústria.

Classes mitjanes i gremis

Les classes mitjanes formen un conglomerat amb comerciants, fabricants…

1830: desapareixen els privilegis gremials. El creixement urbà forma una concentració de treballadors de serveis.

Orígens de la classe obrera

Els orígens de la classe obrera són pel procés d’industrialització a Catalunya al s. XIX, on les fàbriques utilitzaven mà d’obra assalariada anomenada proletaris i hi havia els amos. Es forma un grup de pagesos sense terra que van romandre al camp com a jornalers, amb condicions de vida molt dures, que, amb l’augment demogràfic i l’existència de la herència, han emigrat de Catalunya.

Moviment obrer i lluites

MOVIMENT OBRER: defensen el dret dels treballadors; al adonar-se que són inferiors volen millorar la situació. Luddisme: cremaven els telers mecànics que els hi treien feina.

1830: Catalunya té la majoria del proletariat industrial, d’on sorgeix l’associacionisme obrer, formant-se també societats de protecció mútua. 1a societat de protecció mútua dels teixidors del cotó, per Joan Munts. Les vagues pressionaven els amos. Gràcies a l’associacionisme s’augmentaren els salaris.

1854: vaga de les salfactives, quan s’introdueixen unes màquines a Barcelona.

1857: es prohibeixen les associacions obreres amb la fi del bienni; amb això esdevenen insurreccions agràries que consistien en ocupar terres il·legalment.

Socialisme utòpic i propostes

Socialistes utòpics: Saint-Simon, Cabet i Fourier denuncien les injustícies del capitalisme industrial i proposen societats igualitàries, el que es difon al 1830. Joaquim Abreu: fourista que defensava la creació de flansteris.

AIT i socialisme científic

AIT (1864): primer intent d’agrupar tots els treballadors per emancipar-se i lluitar contra el capitalisme, on Karl Marx va tenir rellevància representant el socialisme científic en contraposició al socialisme utòpic. Defensaven que la classe obrera s’havia d’organitzar políticament per conquerir el poder polític i construir un nou estat on no existiria la propietat privada i els béns serien de l’estat: socialisme.

Desapareixerien les diferències econòmiques i s’implantaria el comunisme; no hi hauria classes socials i l’estat s’extingiria.

Anarquisme i Bakunin

A l’AIT s’hi van integrar seccions fundades per Mikhail Bakunin, amb pensament llibertari i anarquista, oposat a l’acció política; defensava l’abolició de l’estat i acusava Marx de ser autoritari.