Conferències i tractats de la Primera Guerra Mundial: el Tractat de Londres (1915)

Conferències i tractats de la Primera Guerra Mundial: Tractat de Londres (1915)

Els països aliats aconsegueixen que Itàlia, l'any 1915, s'uneixi a la Triple Entesa i abandoni els imperis centrals. Fins llavors, Itàlia formava part de la Triple Aliança, però hi havia un element que debilitava aquesta aliança, relacionat sobretot amb la unificació d'Itàlia. Els nacionalistes italians, per aconseguir la seva unificació, van combatre en certs moments contra Àustria. Itàlia considerava que encara no havia aconseguit la seva unitat total, ja que hi quedaven zones en poder d'Àustria, com el Tirol del Sud (Alt Adige). També tenien interès en la zona de la península d'Ístria i la ciutat de Fiume. Consideraven que aquesta zona els pertanyia, i fins i tot algunes zones de la costa de Dalmàcia. Tot això, i fins i tot una mica més, és el que França i Gran Bretanya li prometen a Itàlia en el Tractat de Londres si es passa al bàndol dels aliats. Però el 1918, a la Conferència de París, no li concediran totes aquestes zones a Itàlia (la «victòria mutilada»).

Acord de Sykes-Picot (1916)

Paral·lelament a l'acord de Sykes-Picot (acord secret), els aliats anglesos i francesos, amb l'objectiu de debilitar l'Imperi Otomà, sol·liciten l'ajuda dels pobles àrabs de l'Orient Mitjà sota domini de l'imperi, dient-los que si combatien contra l'exèrcit otomà, un cop finalitzat el conflicte, els aliats afavoririen la creació d'aquesta gran nació àrab que exigien importants sectors nacionalistes. Però al mateix temps, i de manera secreta, anglesos i francesos prenen una decisió sobre el que hauria de ser el futur de l'Imperi Otomà en acabar el conflicte, mitjançant l'acord de Sykes-Picot de 1916. Aquest implicava que, un cop vençuts els otomans, França i Gran Bretanya, amb un segon pla per a l'Imperi Rus, es repartirien les zones d'influència en aquest àmbit de l'Orient Mitjà. D'aquesta manera, les zones de l'Iraq, Jordània i Palestina quedarien sota influència anglesa, i les zones del Líban i Síria serien d'influència francesa. El 1917 els bolxevics fan públic aquest acord.

Declaració Balfour (1917)

Va ser la segona qüestió que va traïr les promeses fetes als àrabs. El 1917 el govern britànic va emetre una declaració dirigida al poble jueu en la qual afirmava que donaria suport a la creació d'una llar nacional jueva a Palestina.

Conferència de París (1918-1919)

Inclou diversos tractats amb les potències derrotades (prevalia la concepció revanxista de la pau).

Tractat de Versalles (1919)

Va ser el tractat imposat a Alemanya: va haver de tornar Alsàcia i Lorena a França; cedir els districtes d'Eupen i Malmedy a Bèlgica; el Schleswig septentrional a Dinamarca; una part de l'Alemanya oriental va passar a formar part de Polònia, el anomenat «corredor polonès», i també Posen i la Baixa Silèsia passarien a Polònia; va haver de renunciar a totes les seves colònies a l'Àfrica i al Pacífic;