Conferències, Guerra Freda i Desestalinització: Un Resum
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 15,98 KB
Conferències de Postguerra i l'Inici de la Guerra Freda
La conferència sobre la fi de la Primera Guerra Mundial no va establir un tractat de pau definitiu.
Es van celebrar diverses conferències per organitzar el món de la postguerra. Són notables les de Ialta i Potsdam (1945), on es va acordar la partició i la desnazificació d'Alemanya, que havia de pagar reparacions econòmiques, i la creació de noves fronteres, especialment a Polònia i a l'URSS. A la conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia, signats el 1947. Finalment, es va crear l'ONU (Organització de les Nacions Unides) per preservar la pau i la seguretat internacionals i fomentar la cooperació entre els Estats. Els seus principis es van fixar a la carta aprovada a la Conferència de San Francisco (1945). Des del seu origen, tots els Estats membres de l'ONU hi estan representats i tenen vot a l'Assemblea General. D'aquesta depenen diversos organismes, el més rellevant és el Consell de Seguretat, format per 15 membres, 5 dels quals (EUA, Rússia, Gran Bretanya, Xina i França) en són membres permanents i amb dret de vet sobre les resolucions.
JALTA va ser el moment en què aquests tres líders mundials, coneguts com "Els tres grans", van signar l'acord que posaria fi al sagnant conflicte que assolava Europa des de feia anys. 25 de maig 2021 (Roosevelt, Stalin, Churchill)
Organigrama Actual de l'ONU
ASSEMBLEA GENERAL "Parlament de nacions" que tracta qüestions com la pau i la seguretat internacionals, l'admissió de nous membres o el pressupost de les Nacions Unides.
CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA Òrgan judicial principal de les Nacions Unides, que, a més, assessora sobre qüestions jurídiques.
CONSELL D'ADMINISTRACIÓ FIDUCIÀRIA Òrgan autoritzat a examinar i debatre sobre informes (polítics, socials, educatius...) presentats per l'autoritat administradora de territoris en fideïcomís o tutelats. CONSELL DE SEGURETAT Òrgan responsable del manteniment de la pau i la seguretat internacionals mitjançant les resolucions. CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL Òrgan encarregat de desenvolupar la cooperació i el progrés econòmic i social. SECRETARIA És l'encarregada de prestar serveis a les Nacions Unides i d'administrar els programes i les polítiques dels principals òrgans.
Desestalinització i els seus límits
Després de la mort de Stalin el 1953, es va començar a discutir l'obra del dictador i se'n van criticar els mètodes, que havien provocat tantes víctimes. Nikita Khrusxov, durant la dècada (1953-1964), va endegar un nou estil de govern que incloïa la desestalinització; és a dir, la lluita contra el culte a la personalitat que havia acompanyat Stalin. Entre les mesures que va prendre cal remarcar-ne les següents:
Mesures:
La revisió crítica del passat i del llegat de Stalin, especialment de la repressió, l'arbitrarietat i el culte a la personalitat, que es consideraven alienes a la construcció del comunisme. D'acord amb aquesta nova orientació, es va aprovar una amnistia per a delictes polítics i es va iniciar el desmantellament del gulag (camps de treball)
Les reformes econòmiques, que d'una banda van potenciar el desenvolupament tecnològic i científic de la indústria militar, nuclear i espacial (llançament de l'Sputnik el 1957, viatge espacial de Gagarin el 1961...), de l'altra van intentar millorar les condicions de vida de la població per mitjà de la reducció de la jornada laboral i dels impostos, l'impuls del creixement agrari i el consum, i més inversió en habitatge, educació, sanitat i cultura.
Una limitada obertura en política exterior: relacions econòmiques, culturals, turisme, etc. És el que es coneix com a "desglaç", que va comportar un relaxament de la censura, l'impuls cultural i el debat entre les noves elits amb voluntat reformista, que posteriorment van anar guanyant protagonisme.
Tot i això, aquestes reformes proposades per Khrusxov no van donar els resultats esperats. En el camp econòmic, els preus agraris van pujar, i això va provocar les protestes dels obrers industrials, classes obreres descontentes, la construcció del mur de Berlín i gran tensió a Cuba.
Acords de París EEUU retirada de tropes de Vietnam del Sud, Dret d’autodeterminació del poble vietnamita, Reunificació sense coaccions estrangeres, No hi haurà represàlies de Vietnam del Nord cap al Sud, garantirà eleccions lliures per determinar el destí del país. ECONOMIA competien en una lliga que no era la seva + endeutament, carrera armamentística. (EUA eren rics (capitalistes) l'URSS no tenia estructura econòmica 2: Mikhail Gorbatxov +
Perestroika - REESTRUCTURACIÓ. Reformes econòmiques destinades a reestructurar l’URSS. No economia planificada. Objectius: passar d’una economia planificada a una economia de mercat. Democratització de les reformes proposades per Gorbatxov portarà a la desintegració de l’URSS. Caiguda de productivitat, pujada de preus, desabastiment... Glasnost (Obertura) Tractava de liberalitzar el sistema polític. Augmentar llibertats, possibilita la crítica al propi govern. Impacte directe en el final de l’URSS 3. Caiguda del mur de Berlín La pressió popular precipita els esdeveniments a Alemanya.
Camí per a la reunificació del país. Símbol del final de la Guerra Freda. La necessitat de canvi s’estén per orient.
Amb tots aquests factors, Les reformes de Gorbatxov havien provocat: l’esfondrament soviètic a Europa de l’Est, procés de desintegració interior
GUERRA FREDA: La lluita pel poder entre la Unió Soviètica i els Estats Units que va durar des del final de la Segona Guerra Mundial fins al col·lapse de la Unió Soviètica. La guerra va ser considerada "freda" perquè l'agressió era ideològica, econòmica i diplomàtica en comptes d'un conflicte militar directe
CAPITALISME: El capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada del capital (terra, recursos i altres mitjans de producció). Era el sistema econòmic predominant als Estats Units i altres nacions occidentals.
COMUNISME: Una teoria econòmica en què la propietat col·lectiva de la propietat condueix a una societat sense classes. La forma de govern a la Unió Soviètica en la qual l'estat tenia tots els mitjans de producció i era liderat per un partit centralitzat i autoritari. Això va ser vist com l'antítesi de la democràcia als Estats Units.
DEMOCRÀCIES POPULARS: L'URSS va propiciar que, als països ocupats per l'exèrcit soviètic, el Partit Comunista hi aconseguís el poder. Així va imposar les anomenades democràcies populars a Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, RDA, Albània i Iugoslàvia.
PLA MARSHALL: El Pla Marshall va ser un programa dels Estats Units dedicat a la reconversió econòmica d'Europa durant els inicis de la Guerra Freda.
OECE: L'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica fou un organisme internacional fundat el 16 d'abril del 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, (per gestionar els ajusts, per aquells països que s'havien vist afectats per la guerra).
KOMINFOR. Fou una organització per a l'intercanvi d'informació i experiències entre els partits comunistes, una organització que unia els països comunistes
TELÓ D’ACER: El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa. El Teló d’acer suposava la separació entre els països sota la influència del comunisme i l’Europa Occidental
BLOCATGE DE BERLÍN: El Bloqueig de Berlín descriu el tancament dels corredors terrestres d'Alemanya Oriental a Berlín Occidental el 1948-49. Recolzat per Joseph Stalin i la Unió Soviètica, el règim d'Alemanya Oriental va intentar matar de gana els Aliats de Berlín Occidental. El bloqueig va ser evitat pel pont aeri de Berlín (veure a dalt) i es va aixecar al maig 1949.
RFA: L'Alemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea
RDA: La República Democràtica Alemanya va ser el títol formal d'Alemanya de l'Est entre 1949 i 1990. Alemanya Oriental va ser membre del bloc soviètic durant la Guerra Freda. Es va convertir en membre del Pacte de Varsòvia el 1955 i les Nacions Unides el 1973.
OTAN: L'any 1949 es va signar el Tractat de l'Atlàntic 'OTAN, que van subscriure els EUA, el Canadà i una desena de països europeus. Els EUA van promoure aliances i pactes militars semblants a Àsia i a l'Orient Mitjà. OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) 1949 es signa el tractat. EEUU, Canadà i altres països europeus es comprometen a protegir-se davant l’amenaça soviètica. Només països capitalistes
COMECON: l'URSS va promoure el 1949 una aliança de caràcter econòmic a l'Europa Oriental, el COMECON, completada a partir del 1955 amb una aliança militar, el Pacte de Varsòvia.
PACTE VARSÒVIA: El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
DOCTRINA TRUMAN: La denominada Doctrina Truman era una política exterior americana que tenia el propòsit de contraatacar a l'expansió geopolítica soviètica durant la Guerra Freda. Es tracta de la primera expressió de contenció del comunisme durant la guerra freda. Objectiu: aconseguir ajuda de 400 milions de $. Ajuda militar i econòmica a Grècia i Turquia, Calia que el comunisme no s’estengués en aquest països
DOCTRINA JDANOV: La Doctrina Jdànov, també anomenada jdanovisme o jdànovxtxina, va ser una doctrina cultural soviètica desenvolupada pel secretari del Comitè Central, Andrei Jdànov, el 1946. Reconeixia en el seu informe sobre la situació internacional la divisió del món en dos blocs. El món imperialista dirigit pels EEUU L’antiimperialisme dirigit per l’URSS Reconeix la formació dels països de la nova democràcia, l’URSS i els nous estats comunistes.
ARMISTICI DE PANMUNJOM: El 27 de julio de 1953, se firmó un armisticio, no un tratado de paz, conocido como Paz de Panmunjom entre ambos. El mismo establecía la no agresión, retornar a las fronteras originales entre ambos Estados (el famoso paralelo 38) y la creación de una zona desmilitarizada de 4km de ancho que pasara por la misma
NIKITA KHRUSXOV: va ser un periodista rus que era homònim del seu avi, que fos líder de la desapareguda Unió Soviètica entre 1953 i 1964
MUR DE BERLÍN: El mur de Berlín Era un perímetre fortificat, construït al voltant de Berlín Occidental el 1961. Va ser construït per evitar la fuita i la deserció dels alemanys orientals cap a l'oest. El Mur de Berlín va servir com un poderós símbol de la Guerra Freda i el Teló d'Acer. Va ser violat pels mateixos berlinesos al novembre 1989 i posteriorment desmantellat.
FIDEL CASTRO: Fidel Alejandro Castro Ruz fou un advocat, polític i guerriller marxista cubà. Va ser mandatari del seu país, sota els càrrecs de primer ministre i president de Cuba. Exercí també com a primer secretari del Partit Comunista de Cuba i com a comandant en cap de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.
CRISI DELS MÍSSILS DE CUBA. La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib, o l'espant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies
VIETCONG: El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, també conegut com a FNA o Việt Cộng va ser una organització guerrillera vietnamita majoritàriament comunista, formada el 1960 per lluitar contra la dictadura de Ngô Đình Diệm
VIETMINH: El Việt Minh es va formar en una conferència el maig de 1941, com aliança entre el Partit Comunista Indoxinès i grups nacionalistes, per aconseguir la independència de França.
- Carrera espacial: EEUU I l'URSS competiran també per veure qui té una tecnologia superior! 1957-URSS llança a l’espai l’Sputnik, 1r satèl·lit
- L’URSS mostra al món els seus avenços fent arribar a l’espai al 1r animal, 1r home, 1 dona a l’espai.
- EEUU no vol quedar-se enrere, el primer home arriba a la lluna.
DOCTRINA TRUMAN (1947) La doctrina Truman va ser la política dels Estats Units per contenir l'avenç del comunisme durant la Guerra Freda. Pren el nom del president de l'època Harry S. Truman. Interpretava el comunisme com una amenaça. Els EUA consideraven la seva obligació contenir aquesta expansió. Ho va fer a través d'ajuda econòmica mitjançant el Pla Marshall: (programa eco preparat x EUA per la reconstrucció d'Europa per evitar el perill de control.
DOCTRINA JDANOV (1947) La doctrina Jdanov era la política soviètica en què reconeixia la divisió del món en dues parts. La divisió feta era el món imperialista dirigit pels EUA L'antimperialista representada per l'URSS. Una altra que es va anomenar "països de la nova democràcia" integrat per l'URSS i la resta d'estats comunistes.
PARAL·LEL 17/ PARAL·LEL 38