Conferència de Berlín, Conflictes i Formes de Colonització

Conferència de Berlín i Conflictes Colonials

La Conferència de Berlín (1884-1885) va ser un acte que estipulava algunes condicions per a l’expansió colonial a Àfrica. Garantia la lliure navegació pels rius Níger i Congo i establia els principis per ocupar els territoris africans per part de les metròpolis: el domini efectiu de tot el territori i la notificació diplomàtica a les altres potències de l’establiment d’una nova colònia. Hi van assistir 14 països europeus i va ser convocada pel canceller alemany Otto von Bismarck. A partir d'aleshores, es van repartir els territoris, la qual cosa va generar conflictes continus.

Conflictes Derivats

• Guerra dels Bòers

  (Dues fases: 1880-1881 i 1899-1902)
  Conflicte entre el Regne Unit i els colons holandesos (bòers, grangers de Sud-àfrica). Els bòers habitaven les repúbliques veïnes de Transvaal i Orange. Quan els britànics es van assabentar que a Transvaal hi havia jaciments importants d'or i diamants, van envair aquestes petites repúbliques.

• Incident de Fashoda (1898)

  Crisi diplomàtica entre França i la Gran Bretanya. Les seves expedicions militars van coincidir a Fashoda (Sudan) amb l'objectiu d'ocupar la zona. Finalment, els francesos van cedir i es van retirar del territori abans que esclatés la guerra.

• Guerres de l'Opi

  (També relacionades amb la Rebel·lió dels Bòxers posteriorment) (1839-1842 i 1856-1860)
  Conflictes entre els britànics i els xinesos. Els anglesos equilibraven les compres de te i seda xinesa amb la venda d’opi que portaven de l’Índia. El govern xinès va prohibir la venda d'opi, però els britànics van continuar venent-ne. El conflicte va desembocar en aquestes guerres, gràcies a les quals el govern britànic va aconseguir l'enclavament de Hong Kong i l’obertura de 12 ports al comerç internacional.

  Entre els anys 1885 i 1911 es va produir un assalt a la Xina per part dels països europeus i el Japó:

  • França es va situar al sud-oest.
  • Gran Bretanya al sud i al riu Iang-Tsé.
  • Rússia i el Japó al nord-est, al voltant de Manxúria.
  • Alemanya i Gran Bretanya a la península de Shandong.

Formes de Colonització i Tipus de Colònies

Segons el tipus de poblament, podem distingir dos tipus diferents de colònies:

• Colònies d’explotació: Tenien poca població emigrada de la metròpoli i centraven l’activitat en l’explotació sistemàtica dels recursos naturals i de la mà d'obra indígena.
• Colònies de poblament: Comptaven amb un fort contingent de població europea emigrada que gaudia dels mateixos drets i privilegis que els metropolitans i s'imposava a la població indígena.

Model d'Organització Administrativa

L’Imperi Britànic va ser el que va implantar un model d’organització administrativa que, amb variacions, es va generalitzar a la resta d'imperis colonials. Es distingien diferents tipus d'administració:

Administració a les Colònies d’Explotació

• Colònies: No tenien govern propi i depenien directament de l’administració metropolitana. L’autoritat requeia en un governador assistit per funcionaris metropolitans.
• Protectorats: Teòricament, hi actuava un govern indígena que era respectat formalment per l’administració metropolitana. A la pràctica, la metròpoli creava i hi imposava un govern paral·lel i dominant que exercia de manera unilateral les funcions de defensa i de representació exterior.

Administració a les Colònies de Poblament

• Dominis: Territoris amb població indígena escassa en els quals la minoria blanca hi va disposar d’un govern i un sistema parlamentari propi, malgrat que mantenien relacions de dependència amb la metròpoli (casos com Canadà, Austràlia, Nova Zelanda dins l'Imperi Britànic).

Conseqüències del Colonialisme

• Per a les metròpolis:
  • Enriquiment dels sectors econòmics privilegiats (burgesia industrial i financera).
  • Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat (despeses militars i administratives).
  • Augment de les tensions internacionals que van contribuir a l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
• Per als territoris colonitzats:
  • Explotació econòmica dels recursos naturals i humans en benefici de la metròpoli.
  • Procés d’aculturació: imposició de la llengua, cultura i religió dels colonitzadors.
  • Construcció de certes infraestructures (ports, ferrocarrils) orientades a l'explotació.
  • Introducció de millores sanitàries que van reduir la mortalitat, però sovint van provocar desequilibris demogràfics.
  • Creació de fronteres artificials que van generar conflictes ètnics posteriors.
  • Desestructuració de les societats tradicionals.