La Conferència de Bandung i el Moviment de No-alineats

Aquesta reunió històrica va agrupar 29 estats que representaven la meitat de la població mundial i una part significativa de la riquesa global. Els objectius primordials de la conferència eren consolidar la identitat internacional dels països participants, mantenir la neutralitat davant dels blocs de la Guerra Freda i defensar principis com el dret a la independència, la igualtat ètnica, els drets humans, la lluita contra la pobresa, la sobirania nacional i la integritat territorial.

L'ONU, cinc anys més tard, va condemnar el colonialisme i va proclamar el dret a l'autodeterminació, marcant un canvi radical cap a la descolonització global i el reconeixement dels drets dels pobles sotmesos sota dominació colonial.

El Moviment dels No-alineats

La Conferència de Bandung va marcar l'origen del Moviment de Països No-alineats, formalitzat posteriorment a la Conferència de Belgrad el 1961. Aquest moviment va representar una alternativa als dos blocs dominants de la Guerra Freda, proporcionant una plataforma per a països que no es volien alinear ni amb el món capitalista ni amb el comunista, creant així el que es coneix com a Tercer Món. En aquell moment, es va convertir en el segon organisme més gran del món després de l'ONU.

No obstant això, a partir de la dècada de 1980, el moviment va experimentar una disminució de la seva influència a escala internacional per diversos motius: la fi de la Guerra Freda i del comunisme, tensions internes entre els membres del moviment i les limitacions en els recursos naturals disponibles que afectaven la seva capacitat per influir en els assumptes globals.

Independències i neocolonialisme

La independència política dels països d’Àsia i Àfrica no va comportar, a la pràctica, un desenvolupament econòmic, ni una estabilitat social ni cultural, principalment a causa de la manca de grups socials preparats per dirigir el país i la tutela militar i política de les antigues metròpolis.

El Tercer Món: diversitat i pobresa

L’anomenat Tercer Món va adquirir una connotació de pobresa respecte al món occidental. Les causes de les dificultats per impulsar un creixement econòmic inclouen:

• La dependència econòmica dels països desenvolupats, que dominen l’economia mundial amb les seves regles.
• El predomini del sector agrari amb una industrialització limitada.
• La infrautilització dels recursos naturals.
• La precarietat laboral i el treball infantil.
• La baixa escolarització i l’alt analfabetisme.
• La desnutrició i els sistemes sanitaris fràgils que contribueixen a una alta mortalitat.
• L’alt creixement demogràfic que genera pressions addicionals.
• L’èxode rural cap a les megaciutats amb males condicions de vida i la creixent migració cap a Occident per sobreviure.

Excepcions al subdesenvolupament

Hi ha excepcions notables des de 1960, com la Xina i l'Índia, que han optat per l’obertura econòmica; els països àrabs, gràcies al petroli; i els "dragons asiàtics", que han aconseguit la industrialització amb una mà d’obra abundant i barata, exportant productes molt competitius al mercat global.