Coneixements de la Raó: Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

Els Coneixements de la Raó: Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

La raó no només es limita a tenir impressions i idees, sinó que intenta construir nous coneixements vertaders a partir d'aquells materials.

Aquests nous coneixements es transmeten mitjançant la formulació d'un judici, un enunciat. Tots aquests coneixements que maneja la raó els podem agrupar en dos grups. Hume ho fa centrant-se en la naturalesa dels enunciats amb els quals s'expressa la corresponent veritat.

Exemple d'enunciats tipus 1: "La intersecció de dues rectes és un punt". L'experiència no hi té res a veure (les rectes i els punts formen part de la geometria, no de l'experiència sensible, segons Hume). Hume ho anomena relacions d'idees.

Exemple d'enunciats tipus 2: "Un líquid, en condicions estàndard, canviarà d'estat en augmentar la temperatura", "L'aigua, en condicions estàndard, canviarà a l'estat sòlid per sota de 0º graus". Depèn només de l'experiència. La veritat només es pot establir mitjançant les dades que m'aporten els sentits. Hume anomena això qüestions de fet.

"Relacions d'Idees"

Són coneixements que no es refereixen a l'experiència, ni en depenen, segons Hume. Són els coneixements de les matemàtiques, la geometria i la lògica. S'estableixen relacions entre idees, o conceptes, que ja s'han definit prèviament. La seva veritat es basa en la coherència lògica amb les nocions o axiomes inicials que s'han establert. Un enunciat seria fals quan entra en contradicció amb els axiomes o altres enunciats reconeguts com a vertaders. Com a exemple senzill, seria l'afirmació, l'enunciat d'un triangle quadrangular, o una esfera plana. Per tant, la veritat d'aquests coneixements se'ns manifesta com una necessitat lògica, universal, de tal manera que el seu contrari és impossible d'afirmar, o de concebre per la nostra ment.

"Qüestions de Fet"

Són el que anomenem ciències experimentals: física, biologia... En els seus enunciats s'estableixen relacions entre fets de l'experiència. La veritat d'aquests coneixements depèn completament de la nostra verificació experimental. Són coneixements que es refereixen a l'àmbit dels fets, de l'experiència. Aquests coneixements sempre són probables, la seva veritat no pot ser mai absoluta, sempre és contingent, no necessària.

Per acabar, el principi que guia l'establiment dels coneixements sobre "qüestions de fet" és l'anomenat "principi de causalitat". Principi no només utilitzat pels coneixements de la ciència, sinó que també l'utilitzem constantment en la nostra vida quotidiana, principi de màxima importància per a la nostra vida. Però Hume veurà que aquest principi no és una cosa que formi part de la raó, de les lleis del nostre pensament, sinó que el seu origen es troba bastant allunyat de la clarivident raó. Això és el que veurem en l'anàlisi que fa de la idea de causalitat, i en les conseqüències que se'n deriven.