Coneixements Previs i Teoria de Bruner en l'Aprenentatge

Els coneixements previs: És interessant conèixer els trets generals dels coneixements previs dels alumnes, així com l’origen i la forma en què poden ser tractats.

1. Construccions personals: Han estat elaborades de forma més o menys espontània en la seva interacció quotidiana amb el món, en l’entorn quotidià de l’alumne.
2. Incoherents des del punt de vista científic: No tenen per què ser-ho des del punt de vista de l’alumne. Solen ser prou predictius amb referència a fenòmens quotidians, encara que no siguin científicament correctes. L’alumne prediu de forma bastant encertada com es mouen els objectes, encara que les seves explicacions s’allunyen de la mecànica newtoniana.
3. Prou estables i resistents al canvi: Persisteixen a pesar de molts anys d’instrucció científica.
4. Caràcter implícit: Front als conceptes explícits de la ciència. Això condiciona la metodologia, ja que en alguns casos s’identifiquen a través del llenguatge. Només fent les idees explícites i essent conscient d’elles es podrà modificar-les.
5. Busquen més la utilitat que la “veritat”: Els coneixements previs dels alumnes sobre el moviment dels objectes serveixen per a moure amb eficàcia els objectes. Els coneixements escolars sobre el tema serveixen per a descobrir lleis generals sobre el moviment i no per a moure’ls millor. Per això solen persistir durant molt de temps en els seus coneixements previs intuïtius, a pesar d’haver rebut molta instrucció en sentit contrari. Això passa perquè en l’aula se li proporcionen coneixements generals, mentre que les seves idees i coneixements previs són específics i de realitat pròxima i concreta.

L’origen dels coneixements previs: Les causes psicològiques de les idees que els alumnes tenen sobre moltes situacions són variades: des de les que predominen la percepció, o l’ús del raonament causal simple, la influència de la cultura per mitjà del llenguatge i dels mitjans de comunicació, i de certes formes de didàctica que, de vegades, a més de no modificar les idees dels alumnes, el que fan és generar noves idees científicament errònies. És important analitzar les distintes implicacions de cadascun dels tipus de causes, ja que les concepcions dels alumnes depenen en part dels processos pels quals s’han construït.

1. Concepcions espontànies: Es formen en l’intent de donar significat a les activitats quotidianes. Es basen en les regles d’inferència causal aplicades al món natural mitjançant processos sensorials i perceptius.
2. Concepcions induïdes: L’origen no està dins l’alumne sinó en l’entorn social. La cultura és un conjunt de creences compartides per uns grups socials, de forma que l’educació i la socialització pretenen assimilar les creences per part dels individus. Com el sistema educatiu no és l’únic vehicle –i de vegades tampoc no és el més important–, els alumnes accedeixen a les aules amb creences socialment induïdes sobre nombrosos fets i fenòmens.
3. Concepcions analògiques: En algunes àrees, els alumnes no tenen idees específiques –ni espontànies ni induïdes– i, per tant, es veuen obligats a activar per analogia una concepció potencialment útil per a donar significat a aquest domini. A menor connexió amb la vida quotidiana, major probabilitat que no tinguin idees al respecte. D’aquesta manera, formen analogies, generades pels propis alumnes o suggerides pel professor. Les analogies es basen en concepcions ja existents.

Teoria de Bruner: Postula la teoria de la instrucció, que té 4 principis:

1. Principi 1: La motivació per aprendre. La motivació és la condició que predisposa a l'alumne cap a l'aprenentatge, i el seu interès només es manté quan hi ha una motivació intrínseca. Per Bruner, els motius que impulsen al nen a aprendre, especialment durant els anys preescolars, són l'instint innat de curiositat, la necessitat de desenvolupar les seves competències i la reciprocitat. L'instint innat de curiositat és una propietat emergent dels mamífers quan ens trobem en una situació amb diferents respostes possibles, originant un impuls de curiositat que activa la recerca de la informació necessària per resoldre el problema.
2. Els individus tenen la necessitat de desenvolupar les seves competències. Els nens mostren un gran interès per aquelles activitats on perceben que tenen les competències necessàries per tenir èxit. El motiu de competència descansa sobre la necessitat de controlar el propi ambient (motivació per la competència). Aquest motiu sembla ser innat; a partir dels nou mesos d'edat és possible observar en els nens un somriure de satisfacció (somriure mestra) quan culminen una tasca, el que pressuposa l'existència d'una sensació interna d'orgull per haver-la completat.
3. La reciprocitat és també una motivació genèticament determinada que suposa la necessitat de treballar de forma cooperativa amb els seus semblants.