Coneixement mitologic

1.Origen de la filosofía

La paraula filosofia prové del grec i signifca amic o amant de la saviesa. Així la filosofia constitueix el desig de conèixer. Quan parlem de filosofia, parlem d'una manera peculiar de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític.
El neixement de la filosofia és a Jònia en el segle VI a.C, i passa així perque per primera vegada l'esser humà mira el que l'envolta convençut de l'existència d'una explicació racional, per tant s'abandona una explicació mitològica per donar pas a una explicació filósòfica

. 2.Els mites

Els mites constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se càrrec del món que l'envolta.

Característiques dels mites:

Recorren a personatjes llegendaris

En el mite, les forces de la natura estan personificades i divinitzades.-

Són relats fantàstics

Malgrat que el coneixement mític es basa en una observació atenta de la natura i en la captació dels problemes de l'existència humana, les seves explicacions no són racionals, ja que no es justifiquen ni demostren. -

L'autor del mite sempre és desconegut i col·lectiu

Al contrari del que passa en teories científiques o folosòfiques, no són creació conscient i intencionada d'una persona, sinó que són conseqüència d'una formació lenta, espontània i popular. -

Tenen un caràcter tradicional i acrític

Els mites es transmeten de pares a fills i els membres que el reben no participen activament en la seva formació. No se solen revisar ni criticar ni modificar. S'accepten i s'assumeixen tal com vénen donats per la tradició.

3.El pas del mite als logos:

la filosofia sorgeix com un pensament oposat al mitològic, al segle VI a.C amb els pensadors de l''escola de Milet.
Fa referència al fet d'abandonar gradualment el mite i subtituir-lo pel logos (raó). Representa l'aparició del pensament racional i reflexiu quan l'ésser humà s'acosta a la natura intentant trobar explicacions del que passa que no apel·lin als desitjos del déus, sinó a explicacions que sorgeixin de l'observació de la realitat i de la reflexió racional sobre aquesta.

4.Què és la filosofia?

Aquesta qüestió és un problema filósòfic, ja que encara no s'ha obtingut resposta única i satisfactòria.
La filosofia és el resultat d'una activitat que és la recerca del saber. Hi ha una cosa que si que la diferencia d'altres tipus de coneixement, el seu caràcter racional, sistemàtic i crític. -
Racional, perquè es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l'experiència. No es limita a assenyalar que les coses són d'una manera, sinó que intenta descobrir per què són així. I per fer-ho, ho fa amb demostracions i reflexions lògiques. -

Sistemàtic

Ja que exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquizades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es basi en aspectes més generals. -

Crític

No admet re sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per fer-ho. En altres tipus de coneixement, com ara el mitològic, això no passa.

5.Filosofia i ciencia :

Tales de Milet (630-546 a.C.) a qui hem considerat el primer filòsof i també el primer científic. Actualment, consideraríem que Pitàgores, Aristòtil o Descartes són científics a més de filòsofs. Durant molts segles no hi va haver distinció entre l'activitat filósòfica i la científica, ja que en tots dos casos: - Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el món.
Comparteixen el mateix objecte d'estudi, es plantejen preguntes semblans. A partir del Segle XVI i del naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament entre filosofia i ciència, ja que les ciències experimentals adquireixen característiques específiques com aquestes:
Les lleis i les teories científiques es formulen en llenguatje matemàtic i han de ser comprovables en l'experiència per tal de ser acceptades com a vàlides.
La relació entre filosofia i ciència continua sent estreta, ja que una part de la filosofia s'ocupa d'analitzar, valorar i qüestionar els mètodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.

6.Filosofia i religió:

La relació entre filosofia i religió ha viscut els seus alts i baixos: moments de connexió profunda i moments de distanciament però entre totes dues es produeixen nombroses coincidències:
comparteixen interessos similars: comparteixen inquietuds i problemes. I la dimenció pràctica també és la mateixa, pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen normes de com hem d'actuar. També tenen unes diferències que són el tipus de saber. En la filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubtes i la religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritzada per la creença de les veritats revelades.

7. Les branques de la filosofía:

La filosofía pretén ocupar-se de tota la realitat. La filosofía sha nat especialitzant i dividitn en diverses branques:

Metafísica

La part que socupa de lésser, és a dir, de les propietats de tot el que és o existeix, una branca de les més antigues.

Lògica

Socupa dels raonaments expressats lingüísticament. Nestudia lestructura, la forma i la correcció.

Epistemologia

Teoria del coneixement i socupa de qüestions com ara què és el coneixement, els tipus i les formes de coneixement, la ciencia, els límits del que podem conèixer.. -

Ètica

Codis morals: normes morals, fomentació daquestes normes, la validesa, la universalitat.

Estètica

Interessada per lart i la bellesa en general, la filosofía estètica té un coneixement recent ( S.XVIII ) La filosofía no socupa de tot làmbit del que és real, sinó també de la validesa i la fomentació daltres disciplines.

La contribució de la dona a la filosofía:

En lAntiguitat:
Hipàtia ( 370-415): filòsofa neoplatónica i gran matemática, profesora a la cèlebre escola dAlexandria, que va morir assasinada per defensar les seves idees. Als segles XX, XI, Hannah arend:
Dedicada ala política i sociología. Pensadora dorigen jueu que va escriure sobre lactivitat política, el totalitarisme i la modernitrat, va ser la directora de lorganitzacio per a la reconstrucció de la cultura jueva Sentit i la necessitat de la filosofia :

Lescandol de la filosofia

Les critiques que se li han fet:
La manca dacord en la metodología, en els pressupòstis i en les diverses teories explicaria la varietat de corrents filósòfics contradictoris.El seu caràcter residual:
La filosofía amb el temps sha nat esqueixant del gran trocn comú les actuals ciències especifiques ( física, psicología, sociología, la lingüística.. Per alguns pensadors, el que avui forma part de la filosofia son futures ciencies que encara no han aconseguit prou maduresa per independitzar-se. La futilitat dels seus problemas:
Els problemas filósòfics són subtils, passatemps mancats dimportància, El seu hermetisme:
lus duna terminología molt especialitzada la converteix en una activitat rservada als doctes i els especialistes i daltra banda, pel carácter insoluble de les qüestions de les quals socupa, ja qu tot linteres que representen per a lésser humà., sembla imposible donarlos una solución sastisfactòria.

Lactitud filósófica:

plantejaments filòsofics, que neix de ladmiració i la sorpresa.

Vigència de lactitud filósófica: Característiques de lactitud filósófica:

Problematitzadora

Manera peculiar dabordar els problemas, més que no pas de resoldrels.
Universalista i interdisciplinària: Intenta abastar tota la realitat., la filosofía serveix per establir unions entre les diverses ciències, entre la ciencia i la vida quotidiana, entre la ciencia i letica, entre lètica i lart, etc.

Crítica

Investigació radical, la filosofía qüestiona tot el que té alguna pretensió de coneixement. Intenta descubrir errors i manipul·lacions ideològiques.

Clarificadora

Molts problemas es deuen a confusions creades per una comprensió deficient del nostre llenguatge. La filosofía és una activitat que consisteix en lanàlisi conceptual.

Pràctica

La intenció de la filosofía es orientar-nos en la vida. La filosofía és un art de viure i que, si no serveix per a la vida, no serveix per a res.