El Coneixement a l'Edat Mitjana: De la Notació Musical a les Universitats

Neumàtica: Sistema de Notació Musical Medieval

La neumàtica va ser un sistema de notació musical utilitzat entre els segles IX i XIII. Consistia en una sèrie de signes gràfics que s'escrivien per sobre d'un text i que representaven un o diversos sons. Aquestes grafies especificaven el nombre de sons.

Hucbald i l'Origen de les Línies Musicals

Al segle X, el monjo Hucbald va tenir la idea de dibuixar línies horitzontals paral·leles, cadascuna corresponent a una altura d'entonació diferent. El text cantat es repartia simplement entre les diferents línies segons l'entonació.

Del Tetragrama al Pentagrama: L'Evolució de la Notació

Al segle XI, l'escriptura musical es va perfeccionar amb la implementació definitiva de línies horitzontals que van fixar altures de so. A més de les notes musicals, es va inventar el famós tetragrama (quatre línies), que posteriorment va evolucionar al pentagrama (cinc línies).

El Pentagrama: Definició i Funció

El pentagrama és un conjunt de cinc línies paral·leles sobre les quals i entre les quals es col·loquen les notes per determinar-ne l'altura.

Les Claus Musicals i la seva Utilitat

La clau és un signe gràfic que es posa al començament del pentagrama per indicar el nom i l'altura de les notes que hi són col·locades. Les principals claus són:

• Clau de Sol: S'utilitza per a escriure sons de tessitures mitjanes i agudes.
• Clau de Fa: S'utilitza per a sons greus.
• Clau de Do: S'utilitza per a notes de tessitura mitjana.

La Clau de Sol: Posició i Funció

La clau de Sol és el signe que s'escriu al principi del pentagrama. Serveix per saber on s'escriu cada nota al pentagrama. S'escriu específicament a la segona línia del pentagrama.

De l'Escola a la Universitat: L'Educació Medieval

L'educació medieval estava principalment orientada als futurs clergues, ja que els nobles no hi tenien interès. Carlemany va crear escoles per formar administradors, però fins al segle XII, les escoles continuaven sent escasses. Durant l'Edat Mitjana, la majoria de la gent era analfabeta.

La Visió Educativa de Carlemany

Carlemany considerava que la seva missió era conduir el poble a la salvació. Per això, va demanar que es fundessin escoles perquè tots els nens aprenguessin a llegir i va establir les pregàries com la base de l'ensenyament.

Qui Podia Estudiar a l'Edat Mitjana?

Els rics pagaven per educar els seus fills al castell o els enviaven a un monestir. A canvi de diners i terres, els nens rebien formació sense l'obligació de fer-se monjos. Amb el creixement de les ciutats al segle XII, les escoles es van multiplicar. Artesans i mercaders preferien escoles laiques, ja que no volien que els seus fills es fessin monjos.

Material Escolar dels Estudiants Medievals

En lloc de cartera, els estudiants portaven una bosseta de cuir penjada al cinturó. A dins hi havia una tauleta de fusta que servia per escriure.

Durada dels Estudis Medievals

Els estudis eren relativament curts, amb una durada d'entre 6 i 8 anys. L'aprenentatge començava als 12 anys i la majoria dels estudiants acabaven als 15.

L'Emergència de les Universitats Medievals

L'ensenyament superior es va organitzar a finals del segle XII. A les universitats, els mestres llogaven una sala i feien pagar una quantitat als estudiants. Cada universitat tenia una especialitat.

Metodologia de les Classes Universitàries

El mestre ensenyava llegint i comentant textos. El procés d'ensenyament es dividia en quatre etapes:

• La lectura d'un text.
• El plantejament d'un problema.
• El debat sobre el tema proposat.
• L'elaboració d'una solució final.

Perfil dels Estudiants Universitaris

Normalment, els estudiants eren fills de mercaders i oficials de l'exèrcit, o nebots de clergues. També hi havia estudiants pobres que es finançaven els estudis fent de joglars o transcrivint les classes del mestre.

La Transcripció de Llibres i les Miniatures Medievals

El Monestir: Centre de Cultura i Coneixement

Un monestir és un edifici on habiten un o diversos monjos en clausura. Alguns monestirs grans són anomenats abadies.

L'Escriptori: Taller de Copistes Medievals

Un escriptori era un taller de monjos situat en un monestir, on es dedicaven a transcriure obres. Eren els copistes, i escrivien amb ploma sobre pergamí. Les pàgines estaven il·lustrades amb miniatures i lletres pintades. Amb els carolingis, es va implantar una escriptura més llegible.

El Valor dels Manuscrits Medievals

Els manuscrits eren molt valuosos. Les tapes s'enquadernaven amb joies d'or i de plata, i les pàgines interiors es decoraven amb gran detall.

Conservació dels Manuscrits

Els manuscrits es conservaven en cofres o armaris tancats per protegir-los.

Propòsit dels Manuscrits

Els manuscrits es feien principalment per a l'Església. Tenir-ne un era motiu d'orgull, fins i tot si no se sabia llegir en llatí.

Les Biblioteques Medievals

Els monestirs, col·legis i universitats tenien la seva pròpia biblioteca. Així, els estudiants podien copiar o consultar els llibres.

Temàtica dels Manuscrits

Els textos dels manuscrits podien ser de temàtica cristiana o pagana.