Coneixement, Ciència i Cosmologia: Conceptes Clau

Què és el Coneixement?

S'entén per coneixement: a) una activitat, b) el resultat d'aquesta activitat, c) totes dues.

La representació o idea és: a) l'activitat de conèixer, b) el resultat del procés de coneixement, c) cap de les dues.

Estats Cognoscitius

L'estat cognoscitiu en el qual el subjecte de coneixement dóna per vertadera alguna cosa, però no n'està gaire segur ni des d'un punt de vista objectiu ni des del punt de vista subjectiu, és: a) l'opinió, b) la creença, c) el coneixement.

L'estat cognoscitiu en el qual la seguretat subjectiva va acompanyada d'una justificació objectiva insuficient (és a dir, no és universalment acceptable) del saber en qüestió, és: a) l'opinió, b) la creença, c) el coneixement.

L'opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament (hi ha convenciment subjectiu i raons per convèncer objectivament els altres éssers racionals) és: a) l'opinió, b) la creença, c) el coneixement.

Criteris de Veritat

El criteri segons el qual la veritat és la correspondència d'una proposició amb els fets és el de: a) correspondència, b) coherència, c) evidència.

El criteri segons el qual 'vertader' equival a 'indubtable' és el de: a) correspondència, b) coherència, c) evidència.

Dogmatisme i Escepticisme

El dogmatisme afirma que: a) la veritat és assolible, b) la veritat no és assolible, c) la veritat és assolible segons les circumstàncies.

Segons l'escepticisme la veritat: a) és assolible, b) no és assolible, c) és assolible segons les circumstàncies i la persona.

Coneixement Racional vs. Sensible

Proporciona allò que hi ha de permanent, d'estable i de fonamental en les coses: a) el coneixement racional, b) el coneixement sensible, c) tots dos.

Considera que la percepció (sensible) és l'únic origen de les nostres idees: a) el racionalisme, b) l'empirisme, c) el criticisme.

Diferències entre Tecnologia i Tècnica

La principal diferència entre tecnologia i tècnica té a veure amb: a) la major o la menor habilitat, b) l'aplicació o no dels coneixements científics, c) cap de les dues.

Què és la Ciència?

D'un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que comença per la delimitació del seu objecte en diem: a) ciència, b) tècnica, c) tecnologia.

D'una hipòtesi que resisteix totes les proves que se li fan se n'acaba dient: a) hipòtesi confirmada, b) llei, c) teoria.

Característiques del Coneixement Científic

El coneixement científic permet: a) entendre el funcionament de la natura i predir fets futurs, b) sols entendre el funcionament de la natura, c) sols preveure fets futurs.

L'objectivitat del coneixement científic queda garantida per: a) la seva exposició en un llenguatge precís i sistemàticament, b) la comprovació experimental, c) totes dues.

Va dir que "el món és un llibre escrit en caràcters matemàtics": a) Galileu, b) Newton, c) cap dels dos.

Ciències Formals i Empíriques

Les ciències la veritat de les afirmacions de les quals és determinada mitjançant l'ús exclusiu del mètode deductiu són: a) les empíriques, b) les formals, c) totes dues.

Empren el mètode hipoteticodeductiu: a) les ciències empíriques, b) les ciències formals, c) totes dues.

Contenen major subjectivitat les afirmacions de: a) les ciències formals, b) les ciències naturals, c) les ciències socials o humanes.

Raonament Inductiu i Hipòtesis

Un raonament en el qual s'obté una conclusió general (per a un àmbit determinat) a partir d'una sèrie de casos singulars coneguts per experiència rep el nom de: a) inductiu, b) deductiu, c) analògic.

Una hipòtesi és científica: c) totes dues.

Les hipòtesis científiques: a) es deriven directament dels fets, b) s'inventen per tractar d'explicar els fets.

Experiments i Corroboració

D'una prova dissenyada per crear certes circumstàncies que puguem controlar en tot el procés d'investigació en diem: a) llei, b) hipòtesi, c) experiment.

Si una predicció a partir d'una hipòtesi es confirma experimentalment diem: a) que la hipòtesi ha quedat verificada totalment, b) que ha quedat corroborada provisionalment, c) que ha resultat falsada.

Realisme vs. Instrumentalisme

Considera que les teories científiques no pretenen explicar la realitat ni descriure-la, sinó que tan sols són instruments i eines per fer prediccions: a) el realisme, b) l'instrumentalisme, c) tots dos.

Cosmovisió i Cosmologia

D'una interpretació de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemàtica de veure el món i de comprendre'l en diem: a) cosmovisió, b) cosmologia, c) cap de les dues.

Evolució de la Cosmologia

Van defensar que la Terra no era plana sinó esfèrica: a) els milesis, b) els pitagòrics, c) cap dels dos.

Va postular el model de les esferes homocèntriques: a) Plató, b) Empèdocles, c) Èudox.

Geocentrisme

Segons el geocentrisme: a) la Terra ocupa el centre de l'Univers, b) el Sol ocupa el centre de l'Univers, c) l'Univers no té centre.

Aristòtil

Segons Aristòtil, el món perfecte, compost d'èter i on predominen els moviments circulars i uniformes és: a) el món supralunar, b) el món sublunar, c) el món terrestre.

Segons Aristòtil, està compost pels quatre elements corruptibles: a) el món sublunar, b) el món supralunar, c) el món celeste.

Defensà un primer motor de l'Univers: a) Plató, b) Pitàgores, c) Aristòtil.

Ptolemeu

Va proposar el sistema dels epicicles i deferents: a) Aristòtil, b) Plató, c) Ptolemeu.

Cosmologia Aristotèlicoptolemaica

Segons la cosmologia aristotelicoptolemaica l'Univers: a) està jerarquitzat, b) és homogeni, c) és infinit.

Cosmologia Antiga i Medieval

El criteri d'autoritat per determinar la veritat de les proposicions científiques és central en: a) la cosmologia antiga i medieval, b) la cosmologia moderna, c) cap de les dues.

Revolució Científica

Copèrnic

Copèrnic: a) substituí el geocentrisme per l'heliocentrisme, b) substituí l'heliocentrisme pel geocentrisme, c) eliminà el centre de l'Univers.

Kepler

Segons Kepler: a) les òrbites dels planetes són el·líptiques, b) els moviments planetaris són uniformes pel que fa a la velocitat, c) tots dos.

La tercera llei de Kepler: a) expressa l'harmonia del sistema solar, b) posa en relació els moviments de tots els planetes i en relació amb el Sol, c) totes dues.

Galileu

Va acabar definitivament amb l'heterogeneïtat de l'Univers i, per tant, amb la necessitat de dues físiques diferenciades: a) Copèrnic, b) Kepler, c) Galileu.

Descartes

Va formular clarament el principi d'inèrcia: a) Copèrnic, b) Galileu, c) Descartes.

Bruno

Va afirmar la infinitud de l'Univers: a) Bruno, b) Newton, c) tots dos.

Newton

La mecànica esdevé definitivament matemàtica amb: a) Aristòtil, b) Galileu, c) Newton.

Va defensar una concepció inductivista de la ciència experimental: a) Plató, b) Galileu, c) Newton.

Ciència Moderna

La ciència moderna és: a) organicista, b) mecanicista, c) aristotèlica.

El model de la ciència moderna és: a) la màquina, b) el rellotge particularment, c) totes dues.

La ciència moderna tan sols necessita: a) causes finals, b) extensió i moviment, c) qualitats secundàries.

Metodologia Galileana

La metodologia científica moderna -galileana-: a) rebutja l'argument d'autoritat, b) formula l'ordre racional que descobreix en la naturalesa en termes matemàtics, c) totes dues.

El mètode hipoteticodeductiu o de resolució-composició de Galileu: a) parteix de l'experiència vulgar, b) parteix d'una experiència analitzada per la raó, c) parteix d'una raó qualitativa, no matemàtica.

Cosmologia Moderna

La cosmologia moderna: a) és determinista, b) deslliga l'estudi de l'univers de l'estudi de l'existència de la divinitat, c) totes dues.