Conductisme, Psicoanàlisi i Arquetips de Jung

El condicionament operant de Skinner

Incidència en els camps terapèutic, pedagògic i lingüístic

El condicionament operant és una acció que té conseqüències en un medi extern i que es mesura per aquestes. Un acte reflex, en canvi, el mesurem per l'estímul anterior.

Exemples d'operants: aixecar-se del sofà per decisió pròpia. És a dir, tot el que fem que no sigui una reacció espontània a un acte reflex, ja que les operants les controlem.

Skinner parteix de la idea que totes les nostres accions es produeixen a conseqüència de condicionaments.

Condicionament operant: poso la mà al foc i em cremo. Les conseqüències (cremar-se) determinen si es repetirà l'acció o no. L'estímul és posterior a l'acció, a diferència de l'acte reflex. Es mesura per les conseqüències.

Skinner anomena reforç a l'estímul, entès com les conseqüències del condicionament operant. Per tant, el procés s'anomena procés de reforçament.

L'aprenentatge encaixa més en el condicionament operant que en els reflexos, perquè hi intervenim de manera decidida. Skinner troba la manera de posar el concepte d'aprenentatge darrere del conjunt de la conducta.

Classifica el reforçament en dos tipus: positiu i negatiu. El reforçament és sinònim de condicionament operatiu.

• Positiu: les conseqüències d'una acció n'estimulen la repetició.
• Negatiu: les conseqüències d'una acció n'inhibeixen la repetició.

En el cas de la cremada, és un reforçament negatiu.

Skinner treballava amb animals i volia demostrar que nosaltres reaccionem igual.

Dins del reforçament negatiu, Skinner distingia entre escapada (abandonar una situació, com ara estar al sofà i anar a fer els deures corrents quan arriba la mare per evitar que s'enfadi) i evitació (l'acció no es fa o s'inverteix prèviament a les seves conseqüències, com ara fer canviar de tema a algú que està enfadat amb tu).

Hi ha dos tipus de reforçament:

• Intrínsec: les conseqüències (reforç) van directament lligades a l'acció. Per exemple, la cremada va directament lligada a posar la mà al foc. Si et grates, tens una sensació de benestar. Si menges, et sents bé. L'acció ens proporciona el benestar.
• Extrínsec: les conseqüències no van lligades a l'acció immediata. Treure bones notes portarà a un bon examen i un bon futur. Es fa per alguna cosa que arribarà.

El condicionament operant és totalment après per les conseqüències, que són condicionaments ambientals. Les conseqüències de les nostres accions són en el medi. Ens adaptem al medi segons les conseqüències dels nostres actes. També podem dir que el medi modela el nostre comportament.

El conductisme recull que l'aprenentatge conductual és l'adaptació al medi (idea de Darwin, així com la seva segona idea). Estudiar la conducta humana és estudiar un cas particular de la conducta animal en general. És el conductisme qui ho recull més bé.

Aprenentatge = adaptació al medi.

L'home es mou pel medi natural i social.

La visió de la cultura en Freud

El context general de la teoria psicoanalítica

Freud va escriure un llibre anomenat El malestar en la cultura l'any 1930. La cultura seria tot allò que hem après i usat en la societat, tot allò que és cultural i es contraposa a allò natural.

Freud creu que la cultura és allò que ens distancia dels nostres antecessors animals.

Es pot interpretar com que la cultura és allò que ens distancia de la nostra pròpia animalitat o, dit d'una altra manera, gràcies a la cultura no ens veiem com a animals. La part natural de la persona ve donada per instints i impulsos, mentre que la part cultural ve donada per institucions i normes.

La part natural és innata, mentre que la part cultural és adquirida en societat. En l'origen de la societat i, per tant, de la cultura, hi ha una renúncia als instints individuals.

En la base de la cultura hi ha un principi d'insatisfacció, ja que Freud va veure que s'hi unien per resoldre alguna insatisfacció. Si la vida en societat implica una renúncia als propis instints, el que es produeix és un replegament dels instints cap a dins, deixant anar l'energia o l'agressivitat cap a un mateix, és a dir, que s'interioritzen els instints i es giren cap a un mateix. Aquesta interiorització d'aquestes idees és el superjò. En definitiva, la cultura fa que mantinguem a ratlla els instints i provoquen un sentiment de culpa.

La cultura és allò que elimina, per tant, els nostres impulsos. I és en la cultura i per la cultura que es produeix la neurosi.

Jung: arquetipus i inconscient col·lectiu

Jung va ser un deixeble directe de Freud. Va començar seguint la seva investigació, però se'n va anar separant periòdicament. Creuen que els personatges poden ser manifestacions simbòliques col·lectives. El que pretenia Jung era fer una psicoanàlisi col·lectiva, ja que creu que existeix un inconscient també col·lectiu.

Jung posa al servei de la psicologia estudis que venien d'àmbits socials i culturals, com ara l'antropologia, perquè li interessa el que passa simultàniament a diferents cultures i el que passa en espais de temps diferents (espais de temps sincrònics i diacrònics).

Després de fer aquests estudis, es va adonar que hi havia uns símbols que es repetien en totes les cultures, tant si les comparaves sincrònicament com diacrònicament. Es va preguntar quin significat tenien. D'aquests símbols que es repetien, els va anomenar arquetipus, que són el que en direm patrons de conducta o determinada manera de posicionar-se davant del món.

Exemples d'arquetipus:

• Ànima: feminitat
• Animus: masculinitat
• Vell savi: Merlí

I finalment, les dues cares de l'ésser humà:

• El monstre: la part fosca d'un mateix.
• L'heroi: el defensor dels valors morals.

De les coincidències, se'n diuen inconscients col·lectius, i Jung creu que cada persona viu d'acord amb algun arquetipus.