Conductisme, Intel·ligència i Llenguatge: Conceptes Clau de la Psicologia

Psicologia Conductista: Fonaments i Objectius

Aquest corrent psicològic va ser fundat per John Broadus Watson, seguint les investigacions innovadores del fisiòleg rus Ivan Pavlov. Per a Watson, si la Psicologia vol assolir l'estatus de qualsevol altra ciència, llavors ha de ser tan objectiva com qualsevol altra ciència.

Els 3 Principis Fonamentals del Conductisme

1. Objecte d'estudi: La conducta observable dels animals i dels éssers humans en relació als fets ambientals. És a dir, les respostes observables dels animals i dels éssers humans en funció de les modificacions de l'ambient.
2. Procediments: Els procediments que s'havien d'utilitzar en aquesta nova disciplina havien de ser estrictament experimentals. L'àmbit d'experimentació ideal era el laboratori i, en l'experimentació, no s'havia d'excloure ni els animals ni les persones.
3. Finalitat: La manipulació de la conducta de l'animal o de la persona a voluntat; les investigacions conductistes havien d'estar encaminades a desenvolupar tècniques de control de la conducta.

Contràriament al que defensa l'Etologia, el Conductisme defensa que els factors hereditaris en el comportament animal són irrellevants, i que tota la conducta és explicable en funció de les variacions del medi on es troba l'animal. Defensa que tota la conducta de l'animal o de l'home pot ser explicada per dos tipus d'aprenentatges: el condicionament clàssic i el condicionament instrumental.

Condicionament Clàssic (Pavlov)

Consisteix a crear una connexió entre un estímul originàriament neutre (per exemple, el so d'un diapasó) i un reflex fisiològic ja existent (per exemple, el gos quan saliva davant del menjar), de tal manera que el gos salivi en presència del so del diapasó.

El gos, d'aquesta manera, haurà associat un estímul, en principi neutre, a la resposta natural davant un cert estímul relacionat amb ella mitjançant un reflex. El gos haurà variat la seva conducta i haurà après un nou comportament. Es poden distingir els següents elements:

1. El reflex incondicionat sobre el qual s'adquirirà el nou comportament; en el cas del gos de Pavlov, és la saliva del gos en presència del menjar.
2. L'estímul neutre; en el cas del gos de Pavlov, és el so del diapasó.
3. La resposta condicionada; en el cas del gos de Pavlov, és la saliva provocada pel so del diapasó.

Condicionament Instrumental (Skinner)

Estudiat per Burrhus Frederic Skinner. Consisteix a crear una connexió entre una operació, acció o conjunt d'elles, d'un animal i un reforç, que pot ser positiu o negatiu.

Si l'animal executa l'acció o accions que pretenem que aprengui, llavors s'acompanya aquesta acció del reforç positiu. Procedint d'aquesta manera, observem que l'animal executa l'acció en un termini cada cop més breu, fins que al final podem dir que l'animal ha après a realitzar aquesta acció, ha après aquesta operació.

Tipus Bàsics de Reforços

1. Reforços Positius: Fan que augmenti la probabilitat que l'animal realitzi l'acció correcta o operació, presentant-li un estímul positiu (un premi).
2. Reforços Negatius (o Càstigs): Fan que minvi la probabilitat que l'animal no faci l'acció correcta o operació, presentant-li un estímul negatiu (un càstig).

El càstig és un procediment molt més efectiu en l'adquisició d'operacions per part dels animals, però té un gran inconvenient: els torna agressius i neuròtics.

Intel·ligència i Capacitats Cognitives

Condicionament Intel·ligent

• Direccionalitat: L'animal es fixa uns objectius; la conducta que desenvolupa sembla que tingui una direcció que és assolir aquests objectius.
• Efectivitat: De totes les accions que pot desenvolupar, l'animal tria aquelles que són mitjans per assolir els objectius que s'ha fixat.

Definició de la Noció d'Intel·ligència

Intel·ligència: És la capacitat d'adquirir, recordar i utilitzar coneixements, entendre conceptes concrets i abstractes, comprendre les relacions entre els objectes, els fets i les idees, aplicant tot això amb el propòsit de resoldre problemes, particularment els que presenta la vida quotidiana.

Mesura de la Intel·ligència: El Factor G i els Tests

L'eina amb la qual es mesura la intel·ligència és un test. Hi ha tests molt específics que mesuren altres característiques i capacitats de les persones. Els més famosos que mesuren la intel·ligència són el TG1 i el TG2.

Tant el TG1 com el TG2 suposen que la intel·ligència consisteix a posseir, en més o menys grau, un factor G d'intel·ligència general. En l'actualitat, la hipòtesi del factor G s'està posant en discussió, i es prefereix suposar que la intel·ligència és una agrupació d'aptituds diferents, com ara:

• La fluïdesa verbal (recordar i utilitzar bé les paraules).
• La comprensió verbal (comprendre significats i definir conceptes).
• L'aptitud espacial.
• La llestesa perceptiva.
• El raonament lògic.
• L'aptitud numèrica.
• La memòria.

Les Dues Classes d'Intel·ligència

1. La Intel·ligència Fluida: Ens permet relacionar elements, abstreure conceptes i raonar. És una capacitat que fa referència bàsicament a factors hereditaris. (Exemple: En els escacs, el càlcul d'una seqüència de moviments en una variant tàctica utilitza la intel·ligència fluida.)
2. La Intel·ligència Cristal·litzada: Ens permet utilitzar un cos acumulat d'informació per tal de solucionar un problema o emetre un judici sobre algun assumpte. És clar que aquest cos d'informació depèn de l'educació rebuda per l'individu i de factors culturals. (Exemple: En els escacs, l'obertura de la partida utilitza la intel·ligència cristal·litzada, depenent de l'educació en escacs que s'hagi rebut i de la informació que es tingui del rival.)

El Llenguatge: Naturalesa i Cultura

La Dualitat del Llenguatge segons Aristòtil

Aristòtil diu que el llenguatge és natural i cultural en l'ésser humà:

1. Natural: Perquè és propi de l'espècie humana. De la mateixa manera que és propi de l'ornitorrinc tenir pèl alhora que bec, o que és propi de l'elefant tenir trompa i ullals desenvolupats, l'humà té la capacitat d'entendre i utilitzar una parla.
2. Cultural: Perquè la parla concreta que comprèn i utilitza la persona depèn de la cultura on es trobi. Així, si la persona neix, o si els pares l'eduquen, en una cultura on es parli l'àrab, llavors ell entendrà i utilitzarà l'àrab.

Definició de Llenguatge i Senyal

Llenguatge: És un sistema de signes, organitzat mitjançant un codi, que pot construir un nombre infinit d'expressions, que té possibilitats infinites d'expressió. A partir d'un grup de signes (conjunt finit de fonemes o de grafies), es poden generar, mitjançant un conjunt de regles, unitats i grups d'unitats significatives (és a dir, que expressen quelcom de la realitat), en un nombre infinit.

El llenguatge és un sistema molt més evolucionat i complex que els codis de senyals.

El Senyal és un signe que substitueix o representa, de forma natural o artificial, una cosa o un fet. Així, el fum és senyal de l'existència d'un foc, i la bandera verda és senyal que ens podem banyar a la platja.

Tipus de Llenguatges

Llenguatge Natural o Ordinari

Són aquells que, per evolució històrica, han aparegut en les societats humanes i que caracteritzen algunes cultures. Són les llengües o parles que utilitzen de manera espontània els membres d'una determinada societat humana. El català o el castellà són llengües o parles; el llatí era una llengua, ja que en l'actualitat no hi ha un grup humà que l'utilitzi espontàniament.

En l'actualitat, les llengües ja no serveixen com a indicadors de pertinença a una determinada cultura, com passava abans; un exemple el suposa l'anglès, que és parlat per persones de moltes cultures.

Llenguatges Artificials

Són eines creades per les persones per descriure un determinat àmbit d'investigació, o amb una finalitat de comunicació molt concreta. Així, la lògica o la matemàtica tenen llenguatges que les fan molt precises en les seves descripcions; i el codi Braille permet o té com a finalitat la comunicació escrita i llegida per part d'aquelles persones que són cegues.

La Competència Lingüística

La competència lingüística és la capacitat d'entendre i utilitzar un llenguatge natural, una llengua o una parla. Ni el medi ni la cultura determinen que la persona parli tal o qual llengua; això depèn de la seva competència lingüística, que és una característica de l'espècie.