Conducta Instintiva, Oberta i Motivació

Conducta

1. Conducta instintiva

Els instints són les respostes biològicament determinades i mantingudes genèticament (passen de generació en generació). Els individus hereten la constitució física i normes de conducta.

Hi ha un gran avantatge: les pautes provocades durant milions d’anys (tenen èxit) que permeten la supervivència. Però també, un gran inconvenient: la determinació rígida, obligació indefugible (no pots no realitzar l’instint), no hi ha una elecció voluntària ni una reflexió intel·ligent.

Els instints són molt decisius entre invertebrats i insectes, menys quan anem pujant en l’escala evolutiva.

2. Conducta oberta

En l’ésser humà poques accions són instintives (ploren els infants per necessitat i succionen el mugró quan tenen gana). A mesura que creixem anem perdent aquests instints i sovint no tenim pautes biològiques, hem de cercar la solució per un altre camí (hem d’aprendre).

Hi ha un esquema de comportament: l’estímul (E) és captat i analitzat per l’organisme (O) i aquest pren una decisió i respon (R).

Les nostres respostes obeeixen més a factors culturals i socials que no als instints. Substituïm la resposta genètica amb l’aprenentatge, adquirim nous comportaments i la capacitat adaptativa.

La motivació

Els motius donen sentit a la conducta i és el factor que mou l’individu a comportar-se d’una determinada manera, acostumen a ser estats mentals de l’individu que actua i són inobservables.

Els motius es poden classificar però és força complicat perquè cada persona és un món. Per alguns autors hi ha un motiu principal (la necessitat de conservar l’equilibri de l’organisme).

La teoria homeostàtica, passa quan l’ésser humà cerca el seu equilibri. Quan hi ha una mancança (falta d’aigua al cos) o una nosa (picor) es produeix un desequilibri que fa reaccionar la persona per establir l’equilibri. Aquesta funciona per explicar els impulsos fisiològics (gana, set…) i en l’ésser humà no tot són necessitats fisiològiques, p.ex: quan seguim un règim per aprimar-nos.

Hi ha una classificació: els motius primaris i motius secundaris.

Motius primaris

Són la base biològica, innats, les necessitats biològiques elementals, comuns a tots els homes i els compartim amb els animals.

Motius secundaris

Són la base cultural i social, transmesos per educació, exclusius d’una societat o un individu i només els tenim els humans.

El comportament voluntari

El comportament voluntari passa per tres fases:

1. Deliberació: analitzar i reflexionar sobre les opcions.
2. Decisió: triar l’opció més adient.
3. Execució: portar a terme l’acció triada.

Les dues primeres fases són importants, però la tercera és imprescindible, ja que si no es porta a terme l’execució tot queda reduït a intencions.

Perquè l’execució sigui possible cal motivació (motius que serveixin de motor). D’aquí neix la desmotivació, un element pertorbador del comportament, passa quan no hi ha motius o aquests són febles (apareix la desgana o inacció) i s’agreuja quan es requereix esforç i sacrifici (apareix la passivitat i la manca de compromís). Estudiar, treballar, estalviar són més lleugers si hi ha motivació que impulsi.