Conducta Col·lectiva: Definicions i Teories

ACCIÓ COL·LECTIVA:

Definició: La conducta col·lectiva és una acció voluntària, dirigida a una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en la qual les normes i valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. Consisteix en la reacció d'un grup a alguna situació.

Exemple: Refugiats climàtics: el comportament col·lectiu és espontani, aliè a l'ordre institucional, no organitzat, sense planificació de la conducta i sovint aliè a la política. La necessitat de la migració climàtica sorgeix de la necessitat espontània dels integrants de traslladar-se a causa d'un fet puntual (inundacions) o sostingut en el temps (sequera). Quan llegim les notícies sobre ells, no hi ha líders, no tenen un programa clar d'actuació, ni normes per assolir els seus objectius, no tenen idees per promoure o anar en contra dels patrons socials establerts, com passa amb els moviments socials, com els activistes climàtics (Wojewoda, 2015).

Característiques: Espontaneïtat - Acció aïllada en temps i context - Relativa organització (no organitzada) i sense ànima col·lectiva - Formació de grups amb un punt d'interès comú per resoldre conflictes - Accions presents en una societat - Base i origen de moviments socials.

5 autors que defineixen la conducta col·lectiva:

1) Sighele: Suggestió i imitació: 6 principis: Llei de la unitat, llei de la no deduibilitat del caràcter de la multitud a partir del caràcter dels seus membres, llei del nombre, llei de la predisposició al mal (crim), llei del guia o instigador i llei de la composició de la multitud.

2) Garbriel Tarda: Imitació (individus fan conductes de models previs de forma automàtica) i invenció (nou pensament o acció de idees combinades adquirides per imitació).

3) Gustave Le Bon: Influència a la massa: desapareix la individualitat i apareix una ànima col·lectiva. La massa adopta un caràcter destructiu, desordenat i primitiu. És necessari un líder, l'anonimat de l'individu dins la massa el fa invencible i s'allibera de responsabilitat i consciència, l'actitud diferent de comportament es contagia.

4) José Ortega i Gasset: Classifica les masses i minories: La massa (per la gran quantitat que la composen admet molta gent no qualificada, perill: imposar idees de gent no qualificada a tenir-les amb violència) i la minoria (composada per gent qualificada, forgen la societat del progrés).

5) Freud: Suggestió i imitació: vincles amorosos/afectius entre el 'jo' i la massa. L'individu no es desindividualitza (que perd la identitat) sinó que la modifica. L'afectivitat emocional als membres del col·lectiu crea un sentiment d'unitat, s'imita el comportament dels membres integrants del grup com a models de comportament i d'aquí fomen el seu nou 'jo' dins el grup.

Teories dels comportaments col·lectius:

1) Teoria del contagi: Blumer: Processos d'influència interpersonal. Sentiments, actituds o conductes es difonen com un virus. Acció circular a causa de l'efecte reforçador de veure que un altre reacciona igual. Crítica: absència d'evidència empírica del contagi emocional i poder explicatiu limitat.

2) Teoria de la convergència: Milgram i Toch: Com l'anterior, creu en la conducta homogènia de les masses ja que emfatitza que els membres de la massa comparteixen característiques similars comuns. Exemple: massa violenta = característica comuna la violència. Crítica: Les dues creuen l'homogeneïtat de les conductes, però no totes les persones actuen igual.

3) Teoria de la norma emergent: Turner i Killian: No creuen en la conducta homogènia de les masses, sinó que l'actuació de les persones depèn de la percepció de les normes que regeixen en aquest moment. Normes, creades en el transcurs de la interacció amb el grup (no convencionals i institucionals). La conducta de la massa no és irracional ni irreflexiva, sinó que és normativa (genera normes).

4) Teoria del valor afegit o la tensió estructural: Smelser: Paper reivindicatiu i propòsit per la consecució de metes inaccessibles per altres vies. Necessària 6 determinants perquè arribi a produir-se el comportament col·lectiu: conductivitat estructural (condicions estructurals necessàries per a un episodi col·lectiu), tensió estructural o conflicte entre elements de sistema, desenvolupament i expansió de creences (possibles causes de la tensió i formes d'eliminar-les), factors desencadenants (esdeveniments detonadors), mobilització per a l'acció (paper important dels líders), control social (per part dels agents socials per evitar (tot i que es fomenti de vegades) l'acció. Aquests determinants s'han de donar en aquest ordre.

Teoria de la identitat social: Tajfel, Turner i Reicher:

Festinger: Identitat personal formada mitjançant la

Tajfel: Identitat social formada mitjançant processos de

Turner: Teoria de l'autocategorització. Distingeix 3 nivells de categorització el jo, segons l'àmbit en el qual les persones són comparades o categoritzades;

Reicher: Els membres de la massa actuen en termes d'una