Conducta i Aprenentatge: Reflexos, Condicionament i Més

Patrons Innats de Conducta: Reflexos

Un reflex és una resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics. Són comportaments davant d'estímuls ambientals que proporcionen un ajust ràpid de conducta i faciliten el benestar.

Estructura Fisiològica de l'Arc Reflex

• Receptor sensorial: capta estímuls ambientals.
• Neurona aferent: condueix impulsos nerviosos fins als centres situats a la medul·la espinal o cervell.
• Neurona eferent (motora): transporta impulsos del centre nerviós a l'òrgan de la resposta.
• Efector: múscul o glàndula que executa la resposta.

Pautes Fixes d'Acció

Són específiques de l'espècie, molt estereotipades (iguals cada cop que s'executen), sempre acaben, no són apreses, resistents al canvi i desencadenades per un estímul específic.

Per adaptar-se a l'entorn, els organismes tenen mecanismes com, per exemple, els aprenentatges associatius, que són l'habituació i la sensibilització.

• Habituació: fenomen pel qual ens acostumem a una cosa com a conseqüència repetida d'un estímul.
• Sensibilització: augment de reacció davant d'esdeveniments ambientals.

Condicionament Operant

El condicionament instrumental és un tipus d'aprenentatge en què una resposta voluntària es reforça o debilita segons si les conseqüències són positives o negatives. Condicionament operant és quan netegem l'habitació per rebre un elogi.

Reforç

Qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d'una conducta.

• Reforç primari: estímuls biològicament importants perquè són innats (menjar, sexe).
• Reforç secundari: estímuls les propietats reforçants dels quals es deuen a la seva associació amb reforços primaris.

Procediments de Condicionament

• Reforç positiu: la resposta produeix un esdeveniment agradable; enforteix la conducta que precedeix la idea de l'estímul (menjar, sexe).
• Reforç negatiu: la resposta impedeix la presentació d'un estímul aversiu; enforteix la conducta que permet evitar l'estímul (condicionament).
• Càstig: la resposta produeix un estímul aversiu (indesitjable); disminueix la resposta. Els organismes deixen de fer conductes amb conseqüències aversives.
• Entrenament per omissió: la resposta interromp un estímul agradable; debilita la conducta que precedeix la pèrdua de l'estímul.
• Extinció: si una resposta apresa no es reforça, deixa de fer-se; disminueix una resposta reforçada prèviament.

Programes de Reforçament

Patrons que indiquen el moment i la forma en què l'aparició d'una resposta anirà seguida d'un reforçador.

• Reforçament continu: cada resposta dóna lloc a l'aparició d'un reforçador.
• Reforçament intermitent: les respostes només es reforcen alguns cops.

Programes Bàsics de Reforçament

• Raó fixa: reforça la conducta després d'un nombre fix de respostes. Efectes: taxa de respostes molt alta, breu pausa després de cada reforçament.
• Raó variable: reforça la conducta a l'atzar després d'un nombre variable de respostes. Taxa elevada de respostes, reforç menys predictible, resistència a l'extinció.
• Interval fix: reforça la conducta després d'un període de temps determinat. Taxa baixa de respostes després de l'esforç i alta abans del reforç.
• Interval variable: reforça la conducta a l'atzar després d'un temps variable. Taxa de respostes estable, les respostes després de l'esforç tarden més a extingir-se.

Aprenentatge Observacional

Quan un subjecte observa la conducta d'un model, encara que pot aprendre una conducta sense dur-la a terme.

• Adquisició: el subjecte observa un model i reconeix els trets de la seva conducta.
• Retenció: les conductes del model s'emmagatzemen en la memòria de l'observador.
• Execució: si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada, la reprodueix.
• Conseqüències: imitant el model, l'individu pot ser reforçat per l'aprovació d'altres persones.

Aprenentatge Cognitiu

• Aprenentatge receptiu: l'estudiant rep els continguts de forma definitiva, només comprèn, no descobreix per reproduir "escol").
• Aprenentatge per descobriment: l'estudiant no rep els continguts passivament, sinó que descobreix conceptes.
• Aprenentatge repetitiu: l'estudiant memoritza conceptes sense entendre'ls ni relacionar-los de forma arbitrària.
• Aprenentatge significatiu: l'estudiant, amb el que ja sap, reorganitza el coneixement del món i transfereix conceptes a noves realitats.

Mapes Conceptuals

Les estratègies d'aprenentatge són procediments que utilitzem per facilitar l'adquisició d'informació. Un mapa conceptual vol representar relacions significatives entre conceptes. És un esquema gràfic que mostra idees i relacions entre si.

Elements d'un Mapa Conceptual

• Conceptes: classificació de regularitats referides a objectes, etc. Imatges mentals produïdes per paraules.
• Proposicions: dos o més conceptes units per paraules d'enllaç que formen una unitat semàntica. Diverses proposicions equivalen a explicacions conceptuals.
• Paraules d'enllaç: paraules per unir conceptes que no produeixen imatges mentals.

Característiques d'un Mapa Conceptual

• Jerarquització: per ordre d'importància, els més inclusius a dalt.
• Selecció: el més important.
• Impacte visual: per a la memòria visual.

Com Construir un Mapa Conceptual

1. Escriure una llista de conceptes rellevants.
2. Establir una jerarquia.
3. Investigar les connexions.
4. Correcció del mapa.