Què és l’inconscient?

És la part de la consciència que correspon als processos psicològics que són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat. Freud va descobrir l’inconscient a partir de les seves investigacions utilitzant la tècnica de la hipnosi i investigant la histèria.

I el conscient?

El conscient és la part que ens lliga amb el món exterior i que coneixem. Fins al moment en què Freud descobreix l’inconscient només es parlava en psicologia de fets conscients.

I el preconscient?

Una part del nostre psiquisme en el qual es troben els records inconscients, però que fàcilment poden fer-se conscients. Són records que ara no coneixem, però que podem conèixer fàcilment

Què és l’allò?

L’allò és la part més antiga de la nostra personalitat, és la font de tota l’energia mental. L’allò, és totalment inconscient i primitiu. Quan una persona neix, és només allò.

Quin és el seu mecanisme de funcionament?

És de mecanisme instintiu, és a dir que la satisfacció immediata de les necessitats seguint l’instint.

Què caracteritza l’allò?

El que caracteritza l’allò és per no tenir valors morals i actuant sense pensar en els altres, només actua pensant en el principi del plaer, és a dir que la seva conducta va únicament encaminada a aconseguir el plaer i evitar les coses desagradables.

Com s’origina el jo?

Quan l’allò entra en contacte amb el món exterior es crea el jo. És a dir que a mesura que l’infant creix i entra en contacte amb el món exterior, com ja he dit abans, el seu jo es va elaborant. Aquest es convertirà en la part mental del control de la conducta.

A què anomenem “principi de realitat”?

El jo té com a objectiu l'autoconservació i això fa que quan actua considera les conseqüències dels seus actes, més enllà del possible plaer, per tant, segueix el principi de realitat i en aquest sentit pot entrar amb conflicte amb l’allò.

Quan es construeix el superjò i per què?

El superjò és una part de la nostra personalitat, es crea entre els 5-6 anys, en aquest període idealitzem la imatge del pare i de la mare i aprenem el sentit de les normes que cal respectar, ja que aquestes normes són transmeses a partir dels pares.

Explica el conflicte entre l'allò, el jo i el superjò amb un cas pràctic.

El jo controla l'allò perquè no faci el que faria l’instint de supervivència humà en tota regla i el superjò és com el que seria totalment correcte i racional de fer i és restrictiu.

Quina funció tenen els mecanismes de defensa?

Es poden produir conflictes entre el jo i el superjò i per arribar a aquests conflictes el jo activa els mecanismes de defensa que són una sèrie d’estratègies per retornar l’equilibri

En què consisteix la repressió?

És un mecanisme de defensa descobert per Freud i fa referència al procés pel qual el jo esborra esdeveniments i pensaments que serien dolorosos si es mantinguessin en el nivell conscient.

Explica un cas pràctic de repressió.

Un record traumàtic viscut a la infància

En què consisteix la sublimació?

La sublimació consisteix en la redirecció d’un impuls cap a finalitats que socialment siguin acceptades, tolerades pel superjò, com per exemple activitat física, artística, etc.

Explica un cas pràctic de sublimació.

Un cas pràctic de sublimació seria quan una persona acaba de patir una ruptura o no està bé emocionalment, canalitza aquest impuls a anar al gimnàs o sortir a córrer (activitat física).

Què són els instints?

Força o energia que prové de dins del cos i que estan entre la part psíquica i biològica.

Explica un exemple de funcionament dels instints

Imaginem un animal depredador que té gana. Al seu costat hi ha menjar. El depredador buscarà menjar, però si hi ha un altre depredador al seu costat no ho farà perquè evitarà morir.

Quins són els dos instints bàsics en la primera teoria dels instints de Freud?

Freud considera que els dos instints bàsics són l’instint de l’autoconservació (supervivència) i l’instint sexual (libido).

I en la segona?

Freud considerava dos instints bàsics: 1 instint que seria el de la vida, que engloba la sexualitat i l’autoconservació (anomenat EROS), i l’altre instint el principi de mort o destrucció (anomenat THÀNATHOS).

La força de l’instint sexual s’anomena…

Libido.

Per què Freud va introduir novetats en la teoria dels instints?

Perquè va comprovar que les conductes agressives explicaven moltes malalties dels seus pacients i d’aquesta manera va explicar les conductes sàdiques o masoquistes.

Explica el “complex d’Edip i per què és important pel procés maduratiu.

La mitologia grega parla d’Edip com un personatge que va matar el seu pare, es va casar amb la seva mare i es va convertir en rei. Èdip no sabia que la persona que va matar era el seu pare ni que amb la que es va casar era la seva mare. Quan ho va saber es va arrencar els ulls.

En la teoria de la cultura, quina visió ofereix Freud sobre el fenomen de la religió?

Freud pensa que la religió és una il·lusió que comença en els pobles primitius com una actitud davant de fenòmens que no poden explicar.

Quin paper té la repressió en la cultura?

Freud, en el seu llibre del “malestar de la cultura”, afirma que les persones no poden satisfer els seus impulsos, ja que queden reprimides, per les normes morals imposades per la societat.

Què és la neurosi?

La neurosi és un trastorn mental ocasionat per un problema interior entre els desitjos inconscients i l’allò, o les exigències del superjò i el jo conscient.

Característiques de les persones neuròtiques.

La persona neuròtica manifesta determinats símptomes que depenen del tipus de neurosi que pateix (físicament o mentalment), que tendeixen a ser molt inestables emocionalment, a vegades agressives contra altres o contra elles mateixes, amb possibles trastorns

Quina és la causa desencadenant de la neurosi?

Pot ser un conflicte emocional, com la mort d’un familiar, un fracàs (personal o professional), estrès, etc

Què és la hipnosi?

Un estat de somni en el qual el pacient pot ser suggestionat.

En què consisteix el mètode catàrtic?

Consisteix a fer reviure en el pacient una situació emocional conflictiva reprimida (tornar-li a la consciència).

Com funciona el mètode d’associacions lliures?

Al despatx del psicoanalista el pacient és assegut en el divan (seient com tombat), quasi a les fosques, i va dient lliurement i sense cap criteri tot el que passa pel seu cap.

1. Què són els mecanismes de defensa? Són estratègies que s’activen per ajudar en els conflictes que es produeixen entre el jo que representa les meves experiències i la informació que tinc i el superjò, que representa les prohibicions paternes o educacionals.

b)

Repressió de la cultura → hi ha una sèrie de normes que assumim i que a través d’aquestes normes controlem els nostres impulsos.

Projecció → En el teu cap penses que t’agrada una persona i que podries ser infidel i et preocupa i llavors en la teva parella projectes aquesta por, a què la teva parella ho sigui.

Negació → una persona alcohòlica que nega que l’alcohol sigui dolent per la salut.

Regressió→ per exemple un adolescent que quan se’n va fora de casa s’emporta el seu peluix de la infància i que, per tant, s’aferra a aquest ésser inanimat en moments dolents com si fos un nen petitet.

Formació reactiva → Quan dos nens s’enfaden a l’hora del pati i quan la professora els hi diu que es donin una abraçada i es demanin perdó i ells ho fan, però senzillament perquè la professora ho ha demanat, sense sentir-ho realment.

Aïllament → Quan tots els teus amics queden i tu per una raó x no pots i separem els records dels sentiments que experimentem per suportar millor un determinat fet.

Racionalització → Quan fem una cosa que no hem de fer i la justifiquem donant un perquè.

Sublimació → consisteix a canalitzar una pulsió cap a una forma socialment

La conducta antisocial vista desde el Psicoanálisis

Freud, Adler y Fromm teorizan acerca de la conducta antisocial

1. Fes un resum d’aquest article explicant els diferents punts de vista

Freud el que fa és establir una distinció entre delinqüents per sentiment de culpa i delinqüents sense sentiments de culpa. En el cas dels delinqüents per sentiment de culpa, aquests criminals presenten un sentiment de culpabilitat que és anterior al delicte. De manera que la consumació de l’acte delictiu representa per al delinqüent un alleujament psíquic enllaçat en la necessitat de contrarestar el seu sentiment de culpa.

En cometre el delicte el subjecte satisfà una necessitat d’autocàstig, provinent del sentiment de culpabilitat que està situat en el seu inconscient.

Aquest delinqüent té la necessitat de ser castigat.

Els delinqüents sense sentiment de culpa són subjectes que no han desenvolupat inhibicions morals (no tenen valors morals i, per tant, realitza la seva conducta espontàniament) o creuen justificada la seva conducta, perquè la interpreten com la seva lluita contra la societat. En aquest cas el delinqüent és molt egocèntric, té una forta tendència destructora i disposició natural a l'agressivitat

Segons Adler el que caracteritza el delinqüent és el sentiment d’inferioritat i els seus impulsos de poder. Fa èmfasis en aquest aspecte i en l’aspiració del delinqüent per tenir superioritat personal que va acompanyat d’un deficient sentiment de comunitat que es detecta en la fase precedent de la desviació de la seva conducta.

Erich Front afirma que la destructivitat acompanyada d’un desig d’eliminació és consequencia de l’aillament i de la impotència. De manera que la destructivitat d’aquest tipus de delincuent es en realitat cnsequencia de la seva angoixa existencial.