Condicions Laborals i Associacionisme Obrer al Segle XIX

La Nova Organització del Treball i les Dures Condicions Laborals

La nova indústria va comportar una organització del treball que es va caracteritzar per la utilització de mà d’obra assalariada. Les regles que regulaven les noves formes de treball no tenien res a veure amb les conegudes fins aleshores en el treball artesà. El patró, propietari d’un establiment industrial, ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs que a penes arribava per a la manutenció d’una família. La jornada laboral, que no estava regulada, era de 12 a 14 hores diàries durant sis dies a la setmana, i es cobrava per dia treballat. Una fèrria disciplina laboral impedia qualsevol contestació, i la més mínima protesta significava l’acomiadament. A més, no hi havia protecció de cap mena en cas d’atur, de malaltia i d’accident, ni tampoc en la vellesa. Les dones i els infants que havien fet els set anys també treballaven a les fàbriques i cobraven salaris molt inferiors als dels homes.

Les Condicions de Vida dels Obrers

Les condicions de vida dels obrers industrials eren també dolentes. Les cases eren petites i situades en barris on els carrers no estaven asfaltats i els mancaven els serveis d’enllumenat, d’aigua corrent, i de clavegueram. Les malalties infeccioses, com la tuberculosi i el còlera, es propagaven ràpidament i afectaven una població molt vulnerable com a conseqüència de la mala alimentació i del treball esgotador.

Les Reivindicacions Obreres i el Dret d'Associació

A causa d’unes condicions de treball tan adverses, les reivindicacions obreres van anar dirigides a aconseguir millores de caràcter laboral; és a dir, jornades més curtes i més diners. Des d’un bon principi se’ls negava el dret d’associació que ells reivindicaven. A Catalunya, l’any 1840 els treballadors van construir l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, la primera societat obrera catalana, impulsada per Joan Muns. Dins d’aquestes societats de socors mutus, els afiliats pagaven unes quotes amb què subvencionaven els ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat. Les associacions obreres van néixer amb grans dificultats ja que el liberalisme negava el dret a l’organització col·lectiva, perquè entenia que el contracte entre l’amo i el treballador era un fet personal; i a més hi havia una forta repressió contra els capdavanters. L’associacionisme obrer era deutor de la tradició gremial.

Ideologies i Moviments Precursors

En relació amb temes polítics, abans de l’any 1864, trobem sistemes en contra del liberalisme: és el cas del socialisme utòpic, i del ludisme.

L'Impuls de l'AIT i les Divergències Ideològiques

El 1868 el moviment obrer rep una embranzida amb l’arribada de les ideologies que s’havien reunit a Londres el 1864 creant-se l’AIT, impulsada per obrers francesos i anglesos. Al 1871 en el si de l’AIT es va produir un enfrontament entre Karl Marx i Mikhail Bakunin per divergir i marcar camins diferents de com s’havien d’aconseguir els objectius que es plantejaven a l’associació: la consecució d’una societat igualitària.