Condicionament: Pavlov (clàssic) i Skinner (instrumental)

U5 - Condicionament clàssic (Pavlov)

Condicionament clàssic (Pavlov — neuròleg rus que va estudiar els mecanismes de conducta dels animals). Explica com reaccionar davant d’un estímul nou. El descobriment de Pavlov va tenir lloc quan va realitzar un experiment. Pavlov havia observat en alguna ocasió que els gossos que tenia salivaven després de sentir les passes de la persona que normalment els donava menjar; llavors es preguntava per què salivaven abans de veure el menjar.

Per tant, va experimentar mesurant la saliva que produïen quan se'ls posava menjar i la quantitat de saliva produïda quan sentien el so del timbre. Aleshores Pavlov va crear un procés de condicionament, que consistia a establir una connexió entre un estímul nou (el timbre) i un reflex existent (la salivació). Cal destacar que les respostes condicionades no s'esborren del tot; es produeix una recuperació espontània: el gos reaccionava salivant al cap d'una estona. Finalment, va poder veure pràcticament sempre com salivaven després d'haver sentit el timbre sense necessitat que se'ls presentés l'aliment.

Generalització i discriminació

Hi ha dos altres mecanismes de condicionament: la generalització i la discriminació. D'una banda, la generalització d'estímuls es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a elements que tenen característiques similars a l'estímul condicionat. Això passava quan Pavlov, amb el so del timbre, feia que aquest fos més greu o menys greu, i el gos reaccionava de manera molt similar.

D'altra banda, la discriminació és la capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original, que provoca l'acte reflex condicionat, i altres estímuls semblants.

Condicionament instrumental (Skinner)

Condicionament instrumental (Skinner — psicòleg nord-americà) va proposar una teoria més complexa que donava explicació a altres formes d'aprenentatge. Skinner va plantejar les lleis que regeixen l'aprenentatge i, per tal de dur a terme això, va crear la Caixa de Skinner, on hi tenia diversos animals, destacant-hi els ratolins, que realitzaven moviments espontanis.

En el cas dels ratolins, feien accionar una palanca i se'ls premiava amb menjar; a més, van aprendre que si ho feien sempre tindrien menjar.

Procés del condicionament instrumental

El mecanisme bàsic del condicionament instrumental es pot dividir en cinc parts:

• En primer lloc, es produeix una acció sobre el medi.
• En segon lloc, aquesta acció sobre el medi consisteix en provar i investigar què passa: aquest és el mètode d'assaig i error.
• En tercer lloc, quan realitzen una acció (per exemple, moure la palanca) es produeix una resposta; en aquest cas, rebre menjar (premi).
• En quart lloc, es relaciona l'acció amb la resposta.
• En cinquè lloc, s'ha après que movent la palanca s'aconsegueix el menjar.

Tipus de condicionament instrumental

Pel que fa als tipus de condicionament instrumental, n'hi ha tres: el reforç positiu, el càstig i l'omissió del reforç.

• Reforç positiu: és el premi que fa que la conducta es torni a repetir. N'hi ha de dos tipus: d'una banda, primari, que són més relacionats amb necessitats i respostes biològiques; i, d'altra banda, secundari, que són més materials o socials.
• Càstig: seria una resposta aversiva que disminueix la probabilitat que la conducta es repeteixi; en el text original s'esmenta com a reforç negatiu, que consisteix en la recepció d'un estímul negatiu.
• Omissió del reforç: consisteix a retirar l'estímul positiu associat a una conducta.

Programes parcials de reforç

Pel que fa als programes parcials de reforç, que consisteixen a administrar reforços durant períodes de temps determinats o bé a intervals variables, es divideixen en dos grups:

• Programes parcials de raó: són quan el reforç s'administra després d'un nombre determinat de respostes correctes.
• Programes parcials d'interval: són quan es pauten temps; per exemple, la paga setmanal seria un reforç administrat segons un interval.