Condicionament Operant: Teories de Skinner i el Conductisme

Skinner va ampliar de manera superlativa el conductisme, ja que abans només es parlava de condicionament en els actes reflexos i no de les operacions que no responen a un estímul prèviament donat. Les operants són voluntàries.
Totes aquelles coses que constitueixen la voluntat són operants.

Skinner = condicionament operant
Pavlov i Watson = condicionament responent
Skinner parteix de la idea que totes les nostres accions es produeixen a conseqüència de condicionaments.
Condicionament operant: poso la mà al foc i em cremo. Les conseqüències són que em cremo. Són conseqüències d'una acció les que actuen per si es repetirà l'acció o no.
L'estímul és posterior a l'acció. En canvi, a l'acte reflex és al revés. És mesura per les conseqüències.

 4.- El condicionament operant de Skinner i la seva incidència en els camps terapèutic, pedagògic i lingüístic.

El condicionament operant. Quan diem operant volem dir una acció que té conseqüències en un medi extern. Una acció que es mesura per les seves conseqüències. Un acte reflex el mesurem per l'estímul anterior.
Ex d'operants: quan m'aixeco del sofà perquè prenc la decisió. És tot el que fem, que no sigui una reacció espontània a un acte reflex. Ja que les operants les controlem.

Skinner parteix de la idea que totes les nostres accions es produeixen a conseqüència de condicionaments.
Condicionament operant: poso la mà al foc i em cremo. Les conseqüències són que em cremo. Són conseqüències d'una acció les que actuen per si es repetirà l'acció o no.
L'estímul és posterior a l'acció. En canvi, a l'acte reflex és al revés. És mesura per les conseqüències.
Skinner li diu reforç, a l'estímul, entès com a les conseqüències del condicionament operant. Per tant, el procés es diu procés de reforçament.
L'aprenentatge encaixa més en el condicionament operant que no pas en els reflexos. Perquè en aquests hi intervenim de manera decidida. Skinner troba la manera de posar el concepte d'aprenentatge darrere del conjunt de la conducta.
Classifica el reforçament en dos: positiu i negatiu.
El reforçament és sinònim de condicionament operatiu.
- Positiu: les conseqüències d'una acció estimulen la seva repetició.
- Negatiu: les conseqüències d'una acció inhibeixen la seva repetició.
En el cas de la cremada, és un reforçament negatiu.
Skinner treballava amb animals i volia demostrar que nosaltres reaccionem igual.
Dins del reforçament negatiu, Skinner distingia entre escapada (casos en què una situació és abandonada, com per exemple quan estàs al sofà, i has de fer deures però no els vols fer i arriba la mare, i vas corrents a fer deures, perquè ja saps que sinó s'enfadarà) i evitament (quan l'acció no es fa o s'inverteix prèviament a les seves conseqüències, per exemple: algú s'enfada amb tu i tu el fas canviar de tema, per despistar).
Hi ha dos tipus de reforçament:
-Intrínsec: quan les conseqüències (reforç) van directament lligades a l'acció. Per exemple: la cremada va directament lligada a posar la mà al foc. Si et grates, tens una sensació de benestar. Si menges, et sents bé. L'acció ens proporciona el benestar.
-Extrínsec: les conseqüències no van lligades a l'acció immediata. Treure bones notes portarà un bon examen i un bon futur. Es fa per alguna cosa que arribarà.
El condicionament operant és totalment après per les conseqüències, que són condicionaments ambientals. Les conseqüències de les nostres accions són en el medi. Ens adaptem al medi segons les conseqüències dels nostres actes. També podem dir que el medi modela el nostre comportament.
El conductisme recull que l'aprenentatge conductual és adaptació al medi (idea de Darwin i la seva segona idea també ->). Estudia la conducta humana és estudiar un cas en particular de la conducta animal en general. És el conductisme qui ho recull més bé.
Aprenentatge = adaptació al medi.
L'home es mou pel medi natural i social.

3.- Els postulats fonamentals del conductisme. Diferències entre el condicionament clàssic de Pavlov i Watson i el condicionament operant de Skinner.

El conductisme
Va ser creat per John Broadus Watson (1878-1958). Va ser professor de psicologia experimental a la Universitat de Baltimore. Pavlov era el màxim representant, però Watson era el creador.
El conductisme i, per tant, els principis que havia presentat Watson anaven en contra de l'introspectisme. Watson volia contrarestar les idees de Wundt. A ell li semblava que tot el que havia fet Wundt era injustificable, ja que la introspecció és inobservable, per tant era partidari d'un rebuig explícit cap a l'introspeccionisme.
Per formar una fòbia s'han de relacionar estímuls condicionats amb estímuls neutres.
Watson és qui segueix la línia d'investigació de Pavlov. Estava convençut que el medi condicionava la conducta i que podia dissenyar persones: podia convertir nadons en el que volgués.
Principis del conductisme:
(context) hi ha hagut l'intent per part de Wundt de convertir la psicologia en una ciència. Pavlov ha donat a conèixer el seu treball i ha guanyat el premi Nobel. I Freud està desenvolupant els principis de la psicoanàlisi.
1. Si l'objectiu de la ciència és estudiar dades, l'objecte d'estudi hauria de ser materialment observat. (positivisme)
2. Si hi ha estats mentals o de consciència (no diu que hi siguin o que no hi siguin), aquests no poden ser considerats metodològicament com a objecte d'estudi perquè no són materialment observables i, per tant, no en poden prendre dades rigoroses.
3. La resposta als estímuls són materialment observables, quantificables i, per tant, utilitzables experimentalment i són els objectes d'estudi de la psicologia.
4. Si l'objecte d'estudi és la psicologia, el que vol la psicologia és descobrir les lleis de la conducta. (Ex: de la mateixa manera que la física vol descobrir les lleis del moviment). Descobrir les lleis de la conducta equival a descobrir les lleis de l'aprenentatge conductual (conducta o quelcom après) depenent de les lleis del condicionament.
5. Si és possible estudiar la psicologia com hem dit, ha de poder ser possible, ha de poder ser possible predir el comportament, condicionar-lo i controlar-lo.
6. La conducta i el seu estudi es pot fer tant en persones com en animals: és útil científicament per descobrir les lleis de la conducta.

Per Watson, la introspecció és subjectiva.
Al estudiar la conducta es van adonar que els animals tenim un grau més elevat que els altres animals. Són fonamentalment semblants, però no iguals, ja que responen als estímuls de diferent manera. (Darwin).
El conductisme diu que la ment no pot ser estudiada, o sigui que ha de ser estudiada fisiològicament. Per ells, és la conducta (relació entre estímul i resposta amb el condicionament de l'aprenentatge).
El comportament és l'únic que hi ha externament observable. En el fons, la idea important és que la psicologia pot controlar la conducta amb el condicionament dels estímuls.
Watson estava convençut que l'entorn feia als humans i si aquest entorn era controlat, es podia dissenyar a l'home.
Condicionament vicari: funciona com a estímul incondicional, una situació imaginària. (Et fa por la foscor i associes habitació fosca = monstres, tindràs por).
Estímul incondicionat: és aquella cosa que et fa por abans del condicionament. Porta sempre una resposta incondicional.
Extinció: quan una situació es deixa de donar, per tant, la por desapareix.

Skinner (1904 - 1990) Era el conductista més rellevant. El seu concepte fonamental és el condicionament operant. Quan diem operant volem dir una acció que té conseqüències en un medi extern. Una acció que es mesura per les seves conseqüències. Un acte reflex el mesurem per l'estímul anterior.
Ex d'operants: quan m'aixeco del sofà perquè prenc la decisió. És tot el que fem, que no sigui una reacció espontània a un acte reflex. Ja que les operants les controlem. Pavlov i Watson parlaven d'actes reflex.