Condicionament Operant (Skinner) i Aprenentatge Vicari (Bandura)

1. Condicionament Operant (B. F. Skinner)

B. F. Skinner (1904-1990) va investigar i experimentar sobre el condicionament operant.

El 1931 es va doctorar a Harvard i es va dedicar professionalment 60 anys al món de la investigació. Ell mateix s’autoproclama i s’autoanomena conductista. És un dels principals representants d'aquesta escola. Era un home molt savi, que combinava ciència i literatura.

Va escriure dues obres destacades:

• La conducta de l'organisme: Un anàlisi experimental (el seu llibre més científic).
• Walden Two (1974), un llibre més literari.

En aquesta novel·la, Skinner inventa una ciutat utòpica segons la seva forma d'entendre com funcionem com a éssers humans, aplicant els seus principis però també mantenint-ne alguns ja establerts. D'aquí es forma el seu paradigma.

El Paradigma E-O-R de Skinner

S’havia parlat prèviament de la idea Estímul – Resposta (E-R), però Skinner pensa que l’organisme (O) té alguna cosa a veure a l’hora de respondre davant d'un estímul.

Així doncs, va començar a treballar amb rates i posteriorment amb coloms (els coloms tenen una vida més llarga i, a més a més, tenen la vista molt afinada i veuen millor).

El seu esquema és:

E (Estímul) --- O (Organisme, alguna cosa de l’ambient) ---- R (Resposta)

La Caixa de Skinner: L'Experiment Clau

La caixa de Skinner és un dels experiments que va realitzar. Per dur-lo a terme, va construir una caixa amb unes característiques físiques molt bones: de dimensions grans, amb càmeres per observar...

Un cop construïda la caixa, hi va ficar una rata i dissimuladament va introduir una palanca que, quan s'accionava, deixava caure menjar. Skinner volia saber si la segona, tercera, quarta o desena vegada que la palanca era accionada es tractava per casualitat o per aprenentatge. És a dir, li interessa conèixer per què es realitza la conducta que s'adopta en relació a l'entorn.

Principis del Condicionament Operant

Skinner diu: Tota primera conducta és espontània, però la repetició d’aquesta conducta ja és una conducta condicionada.

El paradigma del condicionament operant es basa en:

• Una conducta (resposta) en presència d'un estímul particular es fa més probable si és seguida d'una conseqüència reforçant (reforç).
• Una conducta augmenta la possibilitat de repetir-se si, immediatament després d’haver-se efectuat, l’organisme rep un reforç positiu. La idea del reforç fa que la conducta es repeteixi.

(Increment conducta → Reforç + → Conducta desitjada → Repetició)

Els tres tipus de conseqüències principals són:

Reforç +      Reforç -      Càstig

Reforç Positiu

La presència del reforç fa que la conducta augmenti i es repeteixi.

Exemple: Si pares la taula, et dono un caramel.

Càstig

Si la possibilitat que una conducta es redueixi o desaparegui és conseqüència d'un estímul aversiu (negatiu, desagradable), el procés s'anomena càstig.

Exemple 1: Renyar el nen que fica els dits a l'endoll perquè no ho repeteixi.

Exemple 2: Excloure de l'àmbit social i ficar a la presó l'individu que no respecta el codi penal.

Reforç Negatiu

No és un càstig, també serveix per incrementar conductes.

• És aquella circumstància que, quan s'elimina, fa que s'incrementi una conducta.
• És el reforç que fa que el subjecte eviti els efectes negatius de la seva conducta. És el reforç que fa que s'incrementi una conducta a canvi d'evitar alguna cosa desagradable.

Exemple 1: Si menges tota la pasta, et perdono el peix. (Al nen no li agrada el peix).

Exemple 2: Si veniu a totes les classes, no faré examen.

El Reforç i la Modificació de Conducta

La gran preocupació del conductisme és: descriure la conducta, controlar-la (manipular-la) i modificar-la.

Definició de Reforç: És un estímul que no precedeix la resposta, sinó que la segueix. Primer es dona la conducta del subjecte i si l'experimentador creu que és correcta, li dóna el reforç. El condicionament és més ràpid si el reforç és continu, però més estable i resistent quan el reforç és intermitent.

2. Programes de Reforçament

Els programes de reforç determinen la freqüència amb què es lliura el reforç.

Reforçament Continu vs. Intermitent

• Programa de reforçament continu o constant: El subjecte rep reforç cada cop que emet la conducta desitjada. (Tindré premi)
• Programa de reforçament intermitent, parcial o discontinu: El reforç no es dóna cada vegada que el subjecte emet la resposta correcta, sinó només algunes vegades. (No sé si tindré premi)

Programes de Raó (Freqüència)

El reforç es dóna en funció del nombre de respostes emeses (freqüència).

Exemple general: Cada 5 vegades que ordenis la teva habitació, tindràs un premi.

Raó Fixa

Es dóna reforç cada X vegades constants que es produeix la conducta.

Exemple 1: Cada 3 cops que diguis "gràcies", tindràs un caramel.

Exemple 2: Cada 5 cops que et rentis les dents, et donaré 1 €.

Exemple 3: Ofertes de supermercats 2 x 1.

Raó Variable (El Més Addictiu)

Es dóna reforç cada nombre variable de cops que s'emeti la conducta.

Exemple: Màquines escurabutxaques o Bingo, perquè no saps quan rebràs el premi (si al primer cop, al cinquè o al desè cop). És el que més enganxa.

Programes d'Interval (Temps)

El reforç es dóna cada X temps, en funció del temps transcorregut.

Exemple general: Cada mes tindràs reforç, és igual les vegades que ho facis.

Interval Fix

Es dóna reforç cada X temps constant si es dona la conducta.

Exemple 1: Cada 30 minuts que estudies, tindràs 5 minuts de descans.

Exemple 2: Cada setmana que visitis l'àvia, et donaré 20 €.

Interval Variable

Es dóna reforç cada X temps de forma variable (cada hora, cada 3 minuts, cada 2 dies).

Exemple: Algun cop que visito l'àvia, em porta a menjar a un restaurant.

3. Modelatge i Aprenentatge Vicari (Bandura)

Aquest tipus d'aprenentatge també es coneix com a Aprenentatge Observacional.

Albert Bandura és qui estudia aquest tipus d'aprenentatge. Ell diu:

• Les persones no aprenen només per experiència (reforços), sinó que també poden aprendre per mitjà de l'observació: veure com funcionen els altres, tant si són reals (mare, pare...) com el món simbòlic (contes, relats, fàbules), i després proven a copiar i executar de la forma més similar possible.
• Creu que el procés de socialització és gràcies a aquest tipus d'aprenentatge. Aquestes habilitats per desenvolupar-se amb els altres també poden ser mal adquirides, derivant en la psicopatologia (resultat d'un mal aprenentatge).

Exemple: El nen té por al gos perquè el pare li diu que tingui precaució (aprenentatge per observació/instrucció).

Reconèixer aquesta tercera via d’aprenentatge va tenir conseqüències en el conductisme, ja que va comportar l’acceptació de l’existència de processos interns en l'ésser humà (cervell, pensaments).

4. Aplicacions del Conductisme

El procés de desenvolupament i canvi de conducta es coneix com:

• Modificació de conducta
• Modificació de comportament
• Teràpia de conducta

Tècniques de Modificació de Conducta

Tècniques per millorar o empitjorar la conducta:

• Modelatge (o emmotllament)
• Encadenament
• Control estimular
• Cost de resposta
• Temps fora (Time Out)
• Sensibilització encoberta
• Economia de fitxes

Tècniques per Reduir l'Ansietat

• Dessensibilització sistemàtica
• Inundació
• Aproximacions successives
• Prevenció de resposta
• Intenció paradoxal

Tècniques de Regulació i Solució de Problemes

Tècniques de regulació de la conducta:

• Programa d'autocontrol
• Entrenament en habilitats socials
• Inoculació de l'estrès

Tècniques per a la solució de problemes:

• Solució de problemes
• Parada del pensament (verbal, visual...)