Condicionament Instrumental, Intel·ligència i Motivació

Els tipus de condicionament instrumental

Skinner va observar que el condicionament instrumental era molt complex. Els procediments principals són:

• Reforç positiu
• Càstig
• Omissió del reforç

Reforç positiu

Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. En l’exemple de la caixa de Skinner, el reforç positiu era el menjar.

Si estudio i trec bones notes, els meus pares em paguen un viatge a Londres. “Anar a Londres” és el reforç positiu que manté constant la meva conducta d’estudiar. Els reforços positius poden ser primaris, biològics (satisfer la gana, el desig sexual, etc.) o bé secundaris (els diners, l’èxit social, les felicitacions, les bones qualificacions escolars...).

Càstig

Aquest procediment consisteix en la presència d’un estímul negatiu o desagradable. En la caixa de Skinner, el càstig consisteix en la recepció d’un estímul negatiu, com per exemple, una petita descàrrega de corrent elèctric, quan s’acciona la palanca.

Per exemple, si no estudies, amb el càstig “no sortir de marxa” es pretén que s’extingeixi la conducta “no estudiar” i es canviï per la conducta “estudiar”.

Omissió del reforç

És una forma de càstig que consisteix a retirar l’estímul positiu d’una conducta. Si hem condicionat un ratolí perquè accioni la palanca per obtenir menjar i, a partir d’un moment concret, no li oferim el reforç (és a dir, el menjar), la conducta d’accionar la palanca tendirà a desaparèixer.

Definició d'intel·ligència

Actualment, podem definir la intel·ligència amb aquestes característiques:

• Capacitat d’adaptació a noves situacions, mitjançant l’ús de recursos de la ment.
• Capacitat per resoldre problemes nous, a partir del raonament, l’associació de diversos elements per donar-hi un nou significat i la creativitat.
• Capacitat de fer servir un raonament lògic i de processar la informació.

Model d'intel·ligència de Sternberg

El psicòleg Robert Sternberg proposa un model d’intel·ligència humana que es compon de tres dimensions:

• La intel·ligència analítica: fa referència a la capacitat de la nostra ment per analitzar i avaluar, per resoldre problemes i per prendre decisions. Seria la dimensió lògica i pròpiament racional.
• La intel·ligència pràctica: fa referència a la nostra capacitat per relacionar-nos amb l’entorn. Significa la capacitat per modificar allò que ens envolta, adaptar-nos-hi o bé canviar d’ambient. Sovint implica una activitat social.
• La intel·ligència creativa: és la capacitat de formular noves propostes i solucions als problemes, a partir de les experiències anteriors.

Les vuit intel·ligències múltiples

Howard Gardner distingeix vuit capacitats o dimensions de la intel·ligència humana:

1. Intel·ligència logicomatemàtica: habilitat per utilitzar el raonament i els nombres. Implica la reflexió lògica i també els processos de classificació, càlcul, demostració d’hipòtesis i similars.
2. Intel·ligència lingüística: habilitat per entendre i utilitzar les paraules, i domini del llenguatge oral i escrit.
3. Intel·ligència visuoespacial: capacitat de reconeixement i reproducció de formes geomètriques i d’orientació en l’espai.
4. Intel·ligència interpersonal: habilitat per comprendre els estats d’ànim de les persones que ens envolten i la capacitat de moderar-los. És la capacitat social.
5. Intel·ligència intrapersonal: habilitat per conèixer i entendre els propis sentiments i emocions, i per utilitzar-los com a guia del nostre comportament.
6. Intel·ligència fisicocinestèsica: habilitat per executar moviments físics amb el propi cos amb gràcia i precisió.
7. Intel·ligència musical: habilitat per reconèixer, reproduir i compondre melodies musicals.
8. Intel·ligència naturalista: capacitat d’observar, classificar, distingir i utilitzar els elements i objectes de la natura, ja siguin minerals, plantes o animals, així com per trobar patrons i models entre ells.

Teoria de les motivacions segons Maslow

El psicòleg humanista Maslow va elaborar una teoria molt completa sobre les motivacions de les persones, basada en una jerarquia de necessitats:

• Necessitats fisiològiques: són necessitats que compartim amb els animals i són clarament imprescindibles per a la supervivència. Són necessitats purament físiques.
• Necessitats de protecció i seguretat: fan referència a la protecció davant de perills tant físics com psíquics. Són fonamentals durant la infància i el creixement.
• Necessitats d’afecte i acceptació: fan referència a la pertinença a un grup (família, amics, equip, etc.). Justifiquen les conductes socials.
• Necessitats de valoració: fan referència a la cerca de l’autoestima i al concepte positiu d’un mateix.
• Necessitats d’autorealització: són les necessitats de creixement. Es defineixen com la realització de les capacitats i el talent propis, i l’acceptació plena de la pròpia naturalesa.