Concordat de Worms (1122): Fi de la Lluita de les Investidures

La Lluita de les Investidures: Gregori VII i Enric IV

Antecedents i Conflicte (1073-1075)

El conflicte s'inicia amb l'elecció de Gregori VII com a papa (1073), qui fou un ferm impulsor de la reforma de l'Església. El 1075, Gregori VII decreta que cap jerarquia secular té la potestat de concedir seus episcopals, sota pena d'excomunió. Aquesta mesura establia que qualsevol persona excomunicada que no demostrés canvi en un any seria considerada heretge.

El Dictatus Papae (1075)

El mateix any, Gregori VII publica el Dictatus Papae, un document amb 27 tesis que resumeixen el seu pensament:

• Les autoritats seculars han d'executar les ordres del pontífex.
• El papa és l'únic titular legítim de l'imperi i delega la dignitat imperial.
• El pontífex, com a màxima autoritat religiosa, pot reprendre el governant.

Tesis principals del Dictatus Papae:

• El papa pot deposar l'emperador.
• El papa pot alliberar els súbdits de l'emperador del jurament de fidelitat.
• Només els prínceps han de besar els peus al papa com a signe de submissió.
• L'Església és infal·lible.
• Ningú pot jutjar el papa, només Déu.
• Només el papa pot nomenar i consagrar els bisbes.

L'Enfrontament Directe i la Reconciliació de Canossa (1076-1077)

Aquestes tensions es van concretar en l'enfrontament entre Gregori VII i Enric IV. El 1076, Enric IV va voler nomenar el seu confessor com a bisbe de Milà, però el papa ja n'havia nomenat un altre. Com a resposta, el pontífex va excomunicar l'emperador i va alliberar els seus súbdits del jurament de fidelitat.

Enric IV, buscant la reconciliació, es va humiliar davant el papa a Canossa (Reconciliació de Canossa, 1077) demanant-li perdó personalment.

Nova Excomunió i Deposició del Papa (1080)

Pocs anys després, Enric IV va tornar a entrar en conflicte amb el papa. El 1080, es va produir una nova excomunió i Enric IV va decidir deposar Gregori VII i elegir un nou papa. Va marxar cap a Roma amb el seu exèrcit, però els normands, aliats del papa, el van obligar a abandonar la ciutat.

El Concordat de Worms (1122)

Davant d'aquesta situació de conflicte, es va proposar una negociació que es va concretar en el Concordat de Worms. Aquest acord buscava posar fi a la confrontació entre el poder imperial i el papal.

• Va ser signat entre el papa Calixt II i l'emperador Enric V el 1122.
• Estableix una doble investidura:
  • Canònica: En mans de l'Església, amb la concessió del bàcul i l'anell.
  • Feudal: En mans de l'emperador, amb el lliurament d'un ceptre com a símbol de senyoria territorial i fidelitat al monarca.
• L'emperador, tot i que no elegeix el papa, pot tenir representants per comprovar el correcte procediment de l'elecció.
• Com a conseqüència del concordat, l'emperador es compromet a retornar a l'Església les propietats confiscades, i el papa accepta rebre ajudes de l'emperador.