El Concili de Trento i la Reforma a Europa

El Concili de Trento

• Finalitat:
  • Condemnar l'heretgia de manera formal.
  • Acabar amb els abusos dins l'Església.
  • Intentar aconseguir de bell nou la unitat dels cristians.
• La lenta gestació (successives fases):
  • 1545-1549.
  • 1551-1552.
  • 1562-1563.
• Obra conciliar:
  • Fonts de la fe: La Bíblia com a font principal. És l'única font del missatge de salvació. Només pot ser interpretada pel magisteri de l'Església i no pels creients. A més, no pot ser traduïda.
  • Justificació per la fe i el valor de les obres: Les obres han de respondre a la fe per obtenir la salvació. S'afegeix que l'home no està predestinat i sempre pot penedir-se'n (lliure albir).
  • Els set sagraments: Amb especial interès per l'eucaristia, que es relaciona amb el sacrifici de Crist.
  • L'Església com el cos místic de Crist: És el conjunt de creients i de ministres consagrats.
  • Els bisbes: Havien d'estar disposats a fer-se càrrec de la comunitat de creients. No podien abandonar la seva diòcesi sense permís del papa. Es van establir visites pastorals i sínodes diocesans.
  • Sacerdots: Celibat, cura de l'aspecte exterior (robes distintives), funció catequitzadora, control documental sobre els sagraments i necessitat de rebre informació als seminaris.

Fins a la dècada dels anys 60 del segle XX, les decisions de Trento varen mantenir-se vigents.

L'Europa de la Reforma

• Luterans: De l'Imperi cap al nord (Dinamarca-Noruega, Suècia) i repúbliques bàltiques.
• Calvinistes: Suïssa, part dels Països Baixos, part de França i part d'Escòcia.
• Anglicans: Anglaterra.
• Catòlics: Resta del territori (Espanya, Itàlia, França, Polònia, etc.).

La Reforma, tant en un sentit com en l'altre, va ser un procés que va comportar un llarg període d'adaptació, una transició lenta cap als nous postulats. Majoritàriament, els habitants dels territoris luterans varen seguir, per una qüestió d'inèrcia, amb una sèrie d'activitats i pràctiques que no corresponien a la nova doctrina. El mateix va succeir als territoris catòlics.

Les guerres de religió

La religió, a partir d'ara, es posicionarà com un nou element de conflicte. A més del que són purament les fronteres del territori, la religió constitueix un element importantíssim dins la idea de monarquia nacional. Per tant, la religió es converteix en un factor clau.