Concili de Jerusalem (49 d.C.): Circumcisió i Formació del Nou Testament

El Concili de Jerusalem i el conflicte de la circumcisió (49 d.C.)

Quan la predicació dels primers cristians s'anava estenent fora d’Israel, on els jueus eren una petita minoria, els que s’anaven convertint al cristianisme eren majoritàriament pagans que practicaven altres religions.

El primer problema es va presentar quan es volia obligar aquests nous conversos a circumcidar-se per fer-se cristians. Com que no eren jueus, eren incircumcisos i no se'ls havia practicat la circumcisió després del seu naixement.

Els cristians de Jerusalem, tots ells d’origen jueu, defensaven que s’havia de circumcidar tothom qui es volgués fer cristià. En canvi, Sant Pau i Bernabé defensaven que hi hagués llibertat i que la circumcisió fos només per a qui ho volgués.

Aquest problema es va solucionar en el primer i famós Concili de Jerusalem, que va tenir lloc l’any 49 d. C., en què els apòstols van acabar decidint que la circumcisió no era imprescindible per ser un bon cristià. Aquest concili va significar l’eliminació de regles i una simplificació de la pràctica cristiana.

Aquest va ser el primer d’una sèrie de concilis que hi ha hagut al llarg de la història del cristianisme, en els quals sempre s’ha intentat buscar solucions quan hi ha hagut algun conflicte dins l’Església. Els concilis els convoquen els papes i hi assisteixen els bisbes en representació dels seus bisbats, però en aquell primer concili encara no hi havia ni papa ni bisbes. Els que ho van decidir van ser els apòstols.

Formació dels llibres bíblics: la primera literatura cristiana

És al llarg d’aquest primer segle quan té lloc la formació dels llibres del Nou Testament, que inclouen:

• Els Evangelis
• El Llibre dels Fets dels Apòstols
• Les Cartes Paulines (escrites per Sant Pau)
• La resta de cartes escrites pels apòstols
• L’Apocalipsi

Els Evangelis: Canònics i Apòcrifs

Els evangelis recullen tot allò que Jesús va fer i va dir. Prèviament, hi havia uns escrits que circulaven entre les diferents comunitats cristianes i recollien tot el que Jesús havia dit: l'anomenada Font Q.

A partir d’aquests escrits i del que havien explicat els qui havien conegut Jesús en vida, es van redactar diversos evangelis. Els més reconeguts per l’Església i recollits a la Bíblia són els quatre evangelis canònics. Però també existeixen els evangelis apòcrifs, als quals no se'ls dóna el mateix reconeixement.

Els quatre evangelis canònics són:

• Mateu
• Marc
• Lluc
• Joan

Tots són més o menys de la mateixa època i expliquen els mateixos fets i les mateixes dites de Jesús, però amb detalls diferents depenent de la comunitat a la qual s’adrecés cada evangeli. Aquests evangelis eren llibres de catequesi per a les diferents comunitats.