Conceptes i Trastorns del Llenguatge i la Comunicació

Conceptes fonamentals de la comunicació

• Comunicació: Procés d’intercanvi d’informació entre dues o més persones.
• Informació: Conjunt de dades o continguts que es transmeten.
• Llenguatge: Facultat humana que permet expressar pensaments, idees i emocions mitjançant un sistema simbòlic.
• Llengua: Sistema de signes compartit per una comunitat lingüística.
• Parla: Ús individual del llenguatge.
• Escriptura: Representació gràfica dels signes d’una llengua.

Funcions del llenguatge

Funció comunicativa

Aquesta funció permet l’intercanvi de missatges i es divideix en diversos tipus:

• Instrumental: Demanar alguna cosa (“Vull aigua”).
• Reguladora: Controlar conductes (“Para de córrer”).
• Interaccional: Relacionar-se amb altres (“Bon dia”).
• Personal: Expressar emocions o opinions (“Estic content”).
• Heurística: Fer preguntes (“Com funciona això?”).
• Imaginativa: Crear o jugar (“Hi havia una vegada…”).
• Informativa: Explicar fets (“Avui hem anat al parc”).

Funció simbòlica

És la capacitat d’utilitzar símbols per representar idees o objectes, basant-se en:

• Significat: Idea o concepte.
• Significant: Forma sonora o escrita (la paraula).

Bases neurològiques i plasticitat

• Àrea de Broca: Responsable de la codificació del missatge (producció de la parla).
• Àrea de Wernicke: Responsable de la descodificació del missatge (comprensió).
• Plasticitat cerebral: Capacitat del cervell d’adaptar-se i reassignar funcions.

Components i nivells del llenguatge

• Contingut: Fa referència a què es diu (semàntica).
• Forma: Fa referència a com es diu (fonologia, fonètica, morfosintaxi).
  • Fonema: Unitat mínima sense significat.
  • Morfema: Unitat mínima amb significat.
• Ús: Fa referència a per què es diu (pragmàtica).
• Oració: Unitat lingüística amb sentit complet.
• Discurs: Conjunt coherent d’oracions.

Trastorns del llenguatge i la comunicació

• Trastorn: Alteració en la recepció, comprensió o expressió del llenguatge.

Trastorns de recepció (input)

Afecten principalment l’audició o la visió:

• Hipoacúsia: Pèrdua parcial d’audició.
• Cofosi / anacúsia: Pèrdua total d’audició.
• Deficiència visual / ceguesa: Pèrdua total o parcial de visió.

Trastorns d’emissió (output)

Afecten directament la producció de la parla:

• Quequeig o disfèmia: Alteració del ritme de la parla.
• Dislàlia: Dificultat per articular fonemes.
• Disàrtria: Alteració per lesió nerviosa.
• Anàrtria: Absència total de parla.
• Disglòssia / rinolàlia: Problemes en la pronunciació dels sons.

Trastorns de processament

Afecten la comprensió i l’elaboració del missatge:

• Afàsia: Pèrdua del llenguatge per lesió cerebral.
• Disfàsia: Trastorn sever del desenvolupament del llenguatge.
• Retard de la parla: Desenvolupament lent de la fonació.
• Retard del llenguatge: Lentitud en tots els nivells del llenguatge.

Trastorns sistèmics que afecten el llenguatge

• Discapacitat intel·lectual: Limitació cognitiva i adaptativa.
• Paràlisi cerebral: Afectació del control motor i de la parla.
• Autisme (TEA): Dificultats en la comunicació i la interacció social.
• Parkinson: Malaltia degenerativa amb disàrtria hipocinètica.
• Alzheimer: Deteriorament progressiu del llenguatge i la memòria.
• Ictus: Lesió cerebral sobtada amb pèrdua de funcions lingüístiques.
• Esclerosi múltiple: Pèrdua de mielina amb afectació de la parla.
• ELA (Esclerosi lateral amiotròfica): Degeneració de les motoneurones i pèrdua de la parla.