Conceptes televisius i tècnics

El balanç de blancs

és el procés que es realitza a la càmera per adequar la temperatura de color en el moment de la gravació. Consisteix en enfocar sobre un objecte de color blanc, tancant l'objectiu al màxim, i prémer sobre el dispositiu indicat a la mateixa càmera, que gravarà a la seva memòria una temperatura de color determinada i corresponent a aquelles condicions de llum. Cal fer balanç de blancs cada vegada que aquestes condicions canvien.

La audiència total o rating

fa referència al nombre total d’espectadors que han vist un determinat programa televisiu i al percentatge que representen sobre el total de la població. Quantitat de persones.

La quota de pantalla o share

fa referència al percentatge que representen els espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven la televisió. Preferència de les persones.

El Plató

de televisió és la zona de l’estudi on s’enregistren les gravacions o es fan les transmissions en directe. És una àrea tancada on s’instal·len els decorats i on treballen els artistes, actors, presentadors o convidats. Dintre del plató és on hi ha les càmeres de televisió.

El control de realització

és l’espai físic on es col·loca l’equip de realització del programa i des d'on surten les ordres de caràcter tècnic a l’emissió o l’enregistrament del programa. És on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara el so, la llum, o la barreja d’imatges.

Salt d’eix

consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la imatge; amb aquesta inversió la sensació que rep l'espectador és de desconcert, donat que es trenca la continuïtat espacial. En aquest cas es tracta només de situar als personatges a l'inrevés de com estan al fotograma, és a dir, com si estiguessin reflectits en un mirall. L'efecte seria com si el jugador tirés la pilota a porta però el porter estigués situat en el mateix joc que el tirador.

L’emissió en diferit

és aquella que es produeix quan s’enregistra un fet o esdeveniment tal i com succeeix en temps real i s’emet hores després sense editar-lo. L’exemple més característic són els esdeveniments esportius o musicals sobre els que la cadena no té drets d’emissió en directe però si de remissió a posteriori.

Croma-key

és un terme anglès que fa referència a la pantalla totalment blava o verda davant de la qual se superposen els mapes de la previsió meteorològica o del trànsit, i on es situarà el presentador especialitzat que n'ha d'informar.

Moiré

és un terme francès que fa referència a l'efecte òptic que provoquen determinats teixits estampats, a ratlles o quadres que a certa distància de la càmera provocant un efecte de distorsió, sembla com si les ratlles vibressin, els colors es creuessin i perden definició.

Prime time

és un terme anglès que s'utilitza en programació per parlar del conjunt d'emissions de la graella que cobreix la franja horària principal de la nit i que correspon a l'hora de màxima audiència televisiva. A Catalunya el Prime time es considera que comença a partir de les 21:00 i coincideix amb els informatius de vespre.

Pla detall:

serveix per destacar la importància narrativa d'un objecte. En informatius televisius s'ha fet servir en comptades ocasions per mostrar amb definició algun objecte que excepcionalment un presentador pot tenir a la mà amb interès periodístic i intenció de ensenyar-lo clarament al telespectador. A Catalunya trobem un exemple històric en l'ocasió que Salvador Alsius va mostrar un xec que havia rebut com a "premi" per un reportatge i a continuació el va destruir davant de les càmeres.

Pla general:

serveix per contextualitzar el personatges en el seu entorn i mostrar a l'espectador tot l'escenari en el qual es desenvolupa l'acció. En informatius es fa servir per mostrar tot el plató, sobretot al principi i final d'un noticiari, i en ocasions durant el seu decurs per indicar un canvi de secció o donar pas a un presentador especialitzat, com ara el d'esports.

Pla zenital:

serveix com el general per contextualitzar els personatges i el seu entorn, però amb la particularitat que al ser un pla fet des de l'aire ens mostra la seva disposició sobre l'escenari permetent que l'espectador es pugui fer una composició de lloc tridimensional. En informatius es un pla que té un valor bàsicament estètic ja que serveix per ensenyar tot el plató a la vegada que contextualitza els presentadors.

Primeríssim primer pla:

serveix per emfatitzar un sentiment expressat pel personatge. En informatius televisius rarament es fa servir.

Primer pla

: serveix per donar proximitat del personatge amb l'espectador sense aïllar-lo del seu context. En informatius televisius es pot fer servir discrecionalment en la presentació de notícies de molta importància.

La llei de terços

es divideix el fotograma en 9 quadrants iguals i es marca la diagonal que assenyala el punt de fuga de la mirada de l'espectador. Amb l'encreuament de la línia, queden dividits i remarcats els espais visuals amb més força dramàtica.

L'aire

és l'espai buit que amb una funció narrativa determinada es deixa al voltant dels objectes/personatges que surten al fotograma de una pel·lícula. Per exemple, quan un personatge camina cap a la dreta l'habitual és que l'aire el tingui en aquesta mateixa direcció, significatiu l'espai que encara li queda per recórrer. La falta de ràcord, consisteix en la variació de qualsevol dels elements visuals que apareixen al fotograma, com ara fer desaparèixer alguna cosa, o afegir un element nou que en el pla anterior no hi era.

Pla picat:

Es tracta del pla on la càmera està situada pel damunt de la imatge filmada; narrativament es fa servir per empetitir el personatge o objecte filmat, amb la intenció d'indicar indefensió o inferioritat. En altres casos, com a l'esport, serveix per aclarir millor una situació que es desenvolupa sobre un terreny de joc, ja que dona una perspectiva més clara de la situació.

Pla contrapicat:

Es tracta del pla on la càmera està situada per sota de la imatge filmada; narrativament serveix per engrandir el personatge o objecte filmat amb la intenció d'indicar amenaça o superioritat.

Contraplà:

Es tracta del pla rodat des de l'extrem oposat 180 graus a la situació on es troba la càmera en el pla immediatament anterior; narrativament serveix per contextualitzar l'objecte rodat i indicar exactament la situació en la que es troba mostrant-nos els personatges o objectes que hi ha al seu davant.

Tall:

la més habitual, es tracta d'unir sense cap efecte dos fragments de pel·lícula.

Encadenat:

superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix temps que la següent es va definint.

Fosa:

desaparició total de la imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el negre.

Cortineta

: desplaçament horitzontal o vertical de la següent imatge que fa desaparèixer l'anterior.

Escombrat

: vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dona pas a un altre.

La Televisió Interactiva

és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia. La TV Interactiva permet a l’espectador convertir-se en participant actiu, si bé que limitat, dels programes que està veient ja sigui concursant des de casa, opinant, participant en enquestes, etc.