Conceptes musicals: Romanticisme, instruments i més

Romanticisme i Postromanticisme

Petites formes musicals del Romanticisme per a piano

Balada (caràcter líric i melancòlic), impromptus (curta i de caràcter improvisatori), elegia, intermezzo, nocturn (caràcter intimista i sentimental), rapsòdia, preludi, mazurca i polonesa (dansa d'origen polonès, ritme majestuós i guerrer). Es caracteritzen per ser molt lliures. Solen tenir forma ABA, AB, ABC, i AA.

Romanticisme

Música occidental composta al llarg del segle XIX. Va ser una reacció contra l'esperit de la Il·lustració i el Classicisme. S'inicia a Alemanya partint de l'obra de Beethoven. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del Classicisme. Compositors d'aquest període: Schubert, Schumann, Chopin, Liszt, Wagner...

Postromanticisme

Moviment intel·lectual, musical i artístic que portà al màxim grau d'expressivitat el Romanticisme durant la segona meitat del segle XIX, alhora que va introduir l'estil posterior, de caire més realista. Va tenir la seva màxima esplendor a França. Alguns dels seus representants són: Mahler, Strauss, Reger i Bruckner.

Conceptes musicals

Leitmotiv

En música, el leitmotiv és una figura musical popularitzada per Hector Berlioz que la va anomenar idée fixe i que Wagner va elevar a sistema en les seves òperes. És un tema musical no gaire llarg (normalment una melodia curta o ritme) que representa a un personatge, cosa, sentiment o circumstància abstracta que es dóna cada vegada que se'l vulgui evocar, i que, normalment, està dotat d'una gran capacitat de transformació i adequació.

Lied

És un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va florir durant el Romanticisme, en el segle XIX, i va projectar-se durant la segona meitat del XX.

Sarsuela

És una forma de música teatral o gènere de música escènica, que sorgeix a Espanya amb parts instrumentals, vocals i fins i tot parlades.

Verisme

Tradició operística italiana postromàntica, que va associada a compositors com Puccini. Fou la darrera escola operística del segle XIX, retratant la duresa de la vida diària de les capes baixes de la Itàlia acabada de reunificar.

Música programàtica

Gènere musical del Romanticisme inspirat en un programa, per exemple una idea no musical, generalment indicada en el títol i a vegades descrita en notes explicatives, o en un pròleg.

Poema simfònic

Música orquestral dels segles XIX i XX en la qual un poema o programa és emprat com a base narrativa o il·lustrativa. Pot adoptar qualsevol forma o no tenir-ne cap. El poema simfònic pertany a la música programàtica.

Atonal

Absència de tonalitat. El terme s'utilitza amb més freqüència en la música del segle XX en la qual els tons no s'utilitzen d'acord amb els principis determinats de centres tonals, consonància, dissonància, harmonia i contrapunt.

Colla de xeremiers

Conjunt de xeremiers (intèrprets de la xeremia, instrument musical de vent, conegut també amb el nom de cornamusa o sac de gemecs). Aquesta agrupació probablement data de l'Edat Mitjana, quan a les xeremies s'hi afegí un altre sonador que tocava el flabiol i el tamborí. Aquesta associació segueix plenament viva a l'illa de Mallorca.

Companyia discogràfica

Empresa que es dedica a fabricar, comercialitzar i distribuir enregistraments de música.

Disc compacte

Disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM).

Dissonància

Sensació poc agradable o directament desagradable que, segons l'harmonia i el contrapunt tradicionals, produeix la simultaneïtat de determinats sons que es troben a una determinada distància. En virtut d'això, hi ha uns intervals harmònics que tradicionalment s'han considerat dissonants.

Dodecafonisme

Corrent musical del segle XX. Serialisme aplicat a la tonalitat, la tècnica i la música es descriuen com a dotze tons o dodecafònica.

Editor de partitures

Programa informàtic semblant a un programa de Word (tractament de textos), només que en lloc d'usar-se per escriure paraules, serveix per escriure música.

Musicologia

És una disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.

Pop Rock

És un gènere musical que combina elements del rock amb melodies suaus. Les cançons són identificades per ser d'estructura simple, melodia atrapant i repetició del cor o tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elèctrica i el teclat. Literalment, pop rock és la traducció abreujada de l'anglès "Popular Rock" (Rock Popular), que s'evoca a un públic pertanyent a l'àmbit global.

Reproductors de so

Aparells que recreen les ones de so de la veu, de la música instrumental o de diversos efectes sonors. Les dues classes de tècniques de reproducció són l'analògica i la digital. En la reproducció de so analògic es formen ones de so acústic i en la reproducció digital hi ha la digitalització de les dades i senyals sonogràfics.

Seqüenciadors

És un dispositiu electrònic físic o una aplicació informàtica que permet programar i reproduir esdeveniments musicals de forma seqüencial mitjançant una interfície de control físic i/o lògic connectat a un o més instruments musicals electrònics. La interfície de control més estesa és l'estàndard MIDI.

Serialisme

Corrent musical del segle XX. La música serial consisteix en la repetició i variació d'una seqüència (o sèrie) donada en qualsevol element musical, no sols el to, sinó també el ritme, el timbre i inclús els blocs del so o nivells d'intensitat.

SGAE

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE), és una entitat espanyola de gestió col·lectiva dedicada a la defensa dels drets d'autor dels seus socis; tota classe d'artistes i empresaris del negoci de la cultura.

Aleatorietat

Tècnica compositiva del segle XX que implica algun tipus d'operació d'atzar per a prendre decisions dins la composició.

Jazz

És un gènere musical nascut a finals del segle XIX a Estats Units i que es va expandir arreu del món durant el segle XX. Es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units.

Banda sonora original

És la part de so completa i resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra. També denomina la música d'una pel·lícula, videojoc, etc.

Blues

És un gènere musical vocal i instrumental basat en l'ús de notes de blues, i d'un patró musical repetitiu que segueix una estructura de 12 compassos. Es va originar als Estats Units a principis del segle XX.

Etnomusicologia

És l'estudi de la música en el seu context cultural. La musicologia estudia tots els fenòmens relacionats amb la música, la seva història i la seva relació amb l'ésser humà i la societat.

Atonalisme

Literalment absència de tonalitat. El terme s'aplica a la música del segle XX, en la qual els tons no es regeixen amb els principis determinats de centres tonals, consonància i dissonància, harmonia i contrapunt, que van consolidar-se en diverses formes en la música occidental des de finals del segle XVII fins a tot el XIX i part del XX.

LP

LP és un disc de vinil, de 30,5 cm de diàmetre. Podia registrar un màxim de 20 o 25 minuts de so per cada cara. Els primers discs es començaren a comercialitzar l'any 1948, però a partir dels anys 80 els LP començaren a perdre protagonisme contra els discs compactes, que eren més petits i més resistents.

Música aleatòria

Corrent musical de principis del segle XX amb una tècnica compositiva de música d'atzar en la qual el compositor introdueix elements fortuïts o impredictibles amb respecte a la composició o a l'execució de la mateixa. Adquireix importància la improvisació a partir de les seqüències no estructurades.

Música concreta

És un gènere musical, els fonaments teòrics i estètics del qual s'originaren a França, en la primera meitat del segle XX, per Pierre Schaeffer. Aquesta música està lligada a l'aparició de les màquines que permetien la descomposició d'un so fixant-lo a un suport amb el fi d'utilitzar aquest so d'una manera separada (tallant-lo, superposant-lo, etc.) per després combinar els sons resultants d'aquesta operació obtenint una alternança en una estructura complexa.

Música folklòrica

És la música que es transmet de generació en generació, com una part més del valor i de la cultura d'un poble. Té un marcat caràcter ètnic, que normalment no ho fa fàcil de comprendre a escala internacional.

Cluster

Acord compost per semitons cromàtics consecutius diferents. Grup de notes juntes que sonen simultàniament. Els instruments de teclat permeten una fàcil execució de clusters, doncs en aquests instruments es pot utilitzar el puny, la mà o el braç.

Instruments musicals i veus

Contrabaix

Instrument de corda i arc, el més greu i més gran dels de la seva família.

Guitarró

Guitarra de 25 cordes, de cordes dobles i amb un so greu.

Mandolina

Instrument de quatre parells de cordes, de cos corbat com el llaüt però més petit, es toca amb pua.

Soprano

És la veu més aguda de les veus humanes. També se l'anomena tiple.

Violí

Instrument musical de 4 cordes, de so agut i que es toca amb un arc.

Organologia

L'organologia és la ciència que estudia els instruments musicals. Comprèn l'estudi de la història dels instruments, l'ús dels instruments en les diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació. En alguns d'aquests aspectes, l'organologia s'encavalca amb d'altres disciplines com ara l'acústica, l'etnomusicologia i la pròpia musicologia.

Contralt

Veu mitjana entre triple i tenor que conté una persona.

Electròfon

Un instrument musical electròfon és aquell que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics.

Ministrils

Músic que toca algun instrument de vent o de corda en oficis religiosos.

Timbal

El timbal o tabal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat.

Xeremia

La xeremia és un instrument de la família de les cornamuses típic de les Illes Balears. Està composta per un sac de pell per on s'acumula l'aire i que té orificis destinats al bufador (que és per on es bufa i s'omple d'aire el sarró), un altre per al grall (que és la part on es reprodueixen les notes musicals) i, per últim, el dels bordons, que solen tenir-ne tres on sempre sona formant una nota pedal, i els fillols, que poden ser d'adorn i no produir cap so.

Baríton

És el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor. Un baríton posseeix un registre que va des del La2 fins el Fa4.

Fanfarra

És una peça musical curta i molt brillant, interpretada per diverses trompetes i altres instruments de vent metall, freqüentment acompanyats d'instruments de percussió. Normalment s'utilitza amb fins cerimonials cap a la reialesa per expressar majestuositat o per a persones d'importància social.

MIDI

És un llenguatge utilitzat per alguns instruments electrònics per tal de comunicar-se entre ells. Aquest llenguatge o protocol de comunicació permet l'intercanvi d'informació musical.

Orquestra de cambra

El terme orquestra de cambra abarca tot tipus de conjunts instrumentals, amb l'única condició de que aquesta sigui d'unes dimensions reduïdes.

Trompeta

És un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l'intèrpret en l'embocadura a partir de la columna de l'aire (flux d'aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de trompetista.

Clavicordi

Instrument musical de corda percudida amb tecla sorgit a Europa al segle XIV. Aquest va tenir molta popularitat durant el Renaixement i el Barroc, i es diferenciava del clavicèmbal per la seva capacitat d'executar trèmols i notes de diferents intensitats.

Guitarra

Instrument musical de corda pinçada compost d'una caixa de fusta, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. Té els seus orígens a l'antic Egipte i ha anat evolucionant al llarg de la història a partir d'altres instruments com el llaüt o l'arpa.

Llaüt

És un instrument de corda pinçada amb caixa de ressonància de fusta en forma de mitja pera unida a un mànec. Aquest té els seus orígens en l'Edat Mitjana.

Saxòfon

Instrument musical de la família d'instruments de vent-fusta inventat per Adolph Sax l'any 1845. Aquest consta d'una embocadura amb una canya simple a l'igual que el clarinet i és un dels instruments més representants de la música popular, jazz i de big band.

Viola da Gamba

Instrument de corda fregada que pertany a la família del violoncel. Aquest consta de sis cordes afinades per quartes entre elles i té els seus orígens a finals de l'Edat Mitjana i principis del Renaixement.

Clavecí

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). El clavicordi era àmpliament utilitzat en la música renaixentista i barroca.

Flauta travessera

És un instrument musical de vent que es bufa lateralment. Els materials utilitzats poden ser fusta, alpaca, combinacions dels diversos materials o totalment fetes d'or, plata o platí.

Software musical

Els ordinadors processen les dades que reben, les transformen, emmagatzemen i interpreten mitjançant els softwares musicals, que estan expressament dissenyats per a funcions que estan relacionades amb la música. Són softwares musicals els seqüenciadors, els editors de partitures i els editors d'àudio.

Quintet

És un grup que conté cinc membres. S'associa comunament amb grups musicals, com ara un quintet de corda, o un grup de cinc cantants.

Viola

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobre del violoncel.

Un coral és una composició musical religiosa, destinada a ésser cantada per un cor. Originalment s'anomenaven així els himnes de l'església luterana cantats per tota la congregació. En l'actualitat, aquest terme també inclou les harmonitzacions o arranjaments d'aquests himnes.

El gramòfon va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. Així mateix va ser el dispositiu més comú per reproduir so gravat des de la dècada 1890 fins a finals de la dècada de 1980. Va ser patentat en 1888 per Emile Berliner.

Un Stradivarius és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari. Els instruments d'Stradivarius són molt valorats pels intèrprets més importants del món i pels col·leccionistes d'antiguitats. Les característiques sonores i individuals d'aquestes obres d'art són considerades úniques, i sovint els instruments s'identifiquen pel nom d'algú, generalment un músic famós que va ser el seu propietari o que simplement el va utilitzar en algun moment per les seves interpretacions.

El violoncel és un instrument de corda. Té quatre cordes: La, Re, Sol, Do, i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. El violoncel és un dels instruments de l'orquestra. El músic que el toca és denominat violoncel·lista o, simplement, violoncel. La forma més utilitzada és la paraula italiana violoncello. En italià també és abreviada: cello. Tradicionalment és considerat com l'instrument que més s'assembla a la veu humana.

Clarinet

El clarinet és un instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canya simple, igual que el saxòfon. És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. És un instrument transpositor l'extensió del qual abasta de tres a quatre octaves.

Flauta de bec

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en què es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació. El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell o també anomenat trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisell com ara l'orgue o el flabiol. El seu so és extraordinàriament clar i dolç, en part degut a la manca d'harmònics superiors i al predomini d'harmònics imparells en el so.

Sintetitzador

El sintetitzador és un instrument musical electròfon, d'estesa utilització a partir de l'últim terç del segle XX, que utilitza variacions de voltatge per a la producció de so, en els models analògics, i d'altres tècniques com el mostreig o la FM (modulació de freqüència) en els models digitals.

Piano

El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa. El músic que toca el piano rep el nom de pianista. El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadors. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.

Viola de mà (Vihuela)

Va ser un instrument de corda molt popular a les penínsules ibèrica i itàlica, així com a Llatinoamèrica, en el segle XVI. En aquests països, a diferència de la resta d'Europa, va reemplaçar el llaüt com a instrument més popular. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de caixa. La viola de mà té una figura similar a la de la guitarra.

Arpa

L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un o plectre.

Duet

Un duet és un fragment d'una composició més llarga, per a dos intèrprets. A la música instrumental, un duo correspon al gènere de la música de cambra. En canvi, a la música vocal, el més habitual és que el duo formi part d'una obra de més gran envergadura.

Idiòfon

Els idiòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostell, instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos. No hi ha una diferència específica entre la part que genera el so i la caixa de ressonància. Habitualment, tant aquests com els membranòfons es consideren instruments de percussió i els toquen els percussionistes tot i que no tots siguin realment percudits.

Trombó

El trombó és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub.