Conceptes musicals clau: Solfeig, Improvisació, Blues i més

Conceptes bàsics de solfeig i música

Solfeig: Síncope: és quan una nota situada en un temps feble del compàs s’allarga fins a un altre temps.

Improvisació: és simultani i va a càrrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la interpretació.

Blue Notes: Blue Note és un efecte musical que baixa el semitò tercer i sisè grau de l’escala pentatònica major, es va començar a utilitzar pels músics de blues.

Temps forts i febles: No tots els temps són iguals. Hi ha un dinamisme entre ells que fa que no tots sonin amb la mateixa intensitat. És a dir, hi ha uns temps que sonen més forts que altres. De fet, sempre i intuïtivament, en marcar un ritme es reflecteix aquest dinamisme.

Glissando: És un desplaçament continu de to d'una nota a una altra, o bé a una escala incidental, tocada molt ràpidament per a moure's d'una nota a una altra.

Piano stride: Stride piano és un estil pianístic de jazz, que es va desenvolupar en els anys 1920, i que també sol denominar-se "Harlem stride", "stride" o "estil Harlem", a causa que el seu lloc de gènesi i desenvolupament va ser el barri de Harlem (Nova York).

Riff: és una frase de dos o quatre compassos que es repeteix sovint, normalment executada per la secció d'acompanyament. Els seus orígens són de l’oest d’Àfrica.

5^a disminuïda: És l’interval que conté cinc graus o notes de l’escala diatònica, també coneguda com a diapente.

Estils musicals i audició

Estil Nova Orleans: Era de sis a nou músics, els instruments eren: piano, banjo o contrabaix, trompeta, clarinet i trombó. És una improvisació col·lectiva.

Work songs: És una peça de música relacionada amb una forma de treball, ja sigui cantada mentre es realitza una tasca, pot ser una cançó narrativa, de descripció o de protesta connectada.

Gospel song: És un gènere de música cristiana. La creació, el rendiment, la importància i, fins i tot, la definició de la música gospel varia segons la cultura i el context social.

Blues: és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos.

Estil Xicago: és un tipus de música blues que es va desenvolupar a Chicago, a l'afegir guitarres amplificades, bateria, piano, baix i, en algunes ocasions, saxofon al Delta blues bàsic de guitarres i harmònica. Aquest estil és el resultat, principalment, de la gran migració afroamericana de treballadors pobres del sud dels Estats Units a les ciutats industrials del nord del país.

Estil Be-bop: és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys 1940.

Swing: és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "Big Bands".

Ragtime: és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.