Conceptes de Macroeconomia: PIB, Inflació i Divises

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

PIB, Renda Nacional i IPC (Inflació)

El PIB comptabilitza la producció de l’any; si un bé es fabrica l’any 0 i es ven l’any 1, el gruix del valor és de l’any 0 i l'any 1 només es compta el marge comercial.

  • El PIB només registra activitats que passen pel mercat amb un preu oficial; el treball domèstic no remunerat és una activitat fora del mercat i no es compta.
  • El PIB real és l'indicador que mesura el benestar i la capacitat adquisitiva perquè elimina l'engany de la inflació (l'augment de preus).
  • La inflació és el creixement percentual del preu; es calcula dividint la diferència de preus pel preu de l'any inicial.
  • Les magnituds nominals s'anomenen a "preus corrents" perquè reflecteixen tant si s'ha produït més quantitat com si han pujat els preus.
  • La Renda Nacional és equivalent al Producte Nacional Net valorat a cost dels factors, que és el que realment reben els propietaris de la producció.
  • Per trobar el PIB real a partir del nominal, s'ha de dividir el valor nominal pel deflactor (l'índex de preus) i multiplicar per cent.

Divises, Tipus de Canvi i PPA

En un sistema de mercat lliure, si necessites lliurar més unitats de la teva moneda per aconseguir una moneda estrangera, la teva s'ha depreciat.

  • Segons la PPA (Paritat de Poder Adquisitiu), el tipus de canvi "just" entre dues monedes s'obté simplement dividint el preu d'un producte en una moneda pel preu en l'altra.
  • Per mantenir el poder adquisitiu constant, el tipus de canvi s'ha d'ajustar segons la relació entre la inflació d'un país i la de l'altre.
  • Si la teva moneda val més (s'aprecia), les monedes estrangeres et surten més barates i, per tant, en vols comprar més quantitat.

Balança de Pagaments i Finançament

En una economia amb pressupost equilibrat, un superàvit comercial implica que l'estalvi nacional s'està enviant a fora, reduint la inversió privada interior.

  • Totes les exportacions tenen doble anotació: el producte venut a la balança comercial i el deute o pagament al compte financer.
  • La capacitat de finançament depèn del saldo conjunt del compte corrent i del compte de capital, no només d'un d'ells.
  • Les transferències de capital unilaterals no són producció pròpia; per tant, no canvien el PIB ni el PNB, només la renda que ens queda disponible.
  • Si un país ingressa més del que gasta (superàvit en corrent i capital), té un excés de diners que acaba sortint a l'exterior com a inversió.

Sector Públic i Dèficit

La despesa pública és un concepte total que inclou tant les compres de béns com els diners que l'Estat "regala" sense contrapartida, com pensions o interessos.

  • El dèficit públic "expulsa" la inversió privada quan l'Estat absorbeix l'estalvi nacional que hauria d'haver anat a les empreses.
  • Quan es dona una xifra de deute o dèficit en percentatge, s'està comparant gairebé sempre el valor d'aquella variable respecte al total del PIB.

Mercat de Treball

La taxa d'activitat no es mira sobre tota la població, sinó només sobre la població que té edat legal per treballar i pot ser activa.

Entradas relacionadas: