Conceptes d'Història de l'Art: Definicions i Exemples

Conceptes d'Història de l'Art

Obelisc (Plaça Sant Pere)

És un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoïdals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó. Avui dia hi ha més obeliscs a Roma que a Egipte.

Gòtic Flamenc

El gòtic flamenc és una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l'escola flamenca. És una pintura molt precisa, molt detallista, i més concretament, les de Van Eyck, encara ho eren més.

Sinòpia

Dibuix preparatori d'un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.

Manierisme

El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle XVI i el barroc. Va ser una reacció a l'agitació social, política i religiosa de l'època i va representar un profund allunyament de l'harmonia de l'alt Renaixement. Neix a Roma i Florència, amb artistes influenciats per l'obra de Rafael i Miquel Àngel; predomina a la Itàlia del segle XVI i finalitza a Europa cap al 1600.

Serpentinata

La serpentinata és un concepte tradicional en l'art que designa la línia o figura que s'assembla a una forma en "S". És una extensió del contrapposto. De fet, requereix un estudi més profund i està considerada com un major avanç tècnic.

Flama

Darrera fase de l'estil gòtic, anomenat així per l'aspecte de flames que prenen les seves construccions.

Imant (Santa Sofia)

Orador, sol ser la persona que dirigeix l'oració col·lectiva en l'islam.

Minbar (Santa Sofia)

És un lloc a les mesquites on l'imant es para a donar sermons (jutba). El mimbar usualment és una plataforma elevada amb unes escales d'accés, donant la impressió d'una petita torre, ja que a més sol estar coronat per un sostre vermell (també anomenat dosser) i tenir una porta a les escales d'accés.

Mihrab (Santa Sofia)

Nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.

Minaret

És un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració.

Petxines (Santa Sofia)

En arquitectura, és cada un dels elements estructurals i constructius que resol la trobada entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior de planta quadrada, mitjançant els arcs torals sobre els quals rau. També permet passar d'una cúpula el·líptica a una planta rectangular, o d'un tambor poligonal a una base quadrada.

Trompes (Santa Sofia)

Volta semicònica d'intersecció que vola fora del mur. Es tracta d'un sistema constructiu que permet superposar dues estructures de diferent traçat geomètric, com el d'una volta octogonal o esfèrica sobre una base quadrada o per aixamfranar una cantonada.

Volta de Creueria (o Ogival)

És aquella volta l'estructura de la qual està formada per uns arcs (també anomenats "nervis") que reforcen les seves arestes; amb una clau comuna en el centre, i els espais intermedis es cobreixen amb una plementeria recolzada en ells.

Contraforts i Arcbotants

• Contraforts: És un engruiximent puntual en el llenç d'un mur, normalment cap a l'exterior, usat per a transmetre les càrregues transversals a la fonamentació.
• Arcbotants: És un element estructural exterior amb forma de mig arc que recull la pressió en l'arrencada de la volta i la transmet a un contrafort, o estrep, adossat al mur d'una nau lateral. És un element constructiu distintiu de l'arquitectura gòtica, juntament amb l'arc apuntat i la volta de creueria.

Clarobscur

Tècnica que permet simular la profunditat mitjançant el joc de contrastos entre llum i ombra.

Perspectives

• Aèria o atmosfèrica: S'aconsegueix difuminant els contorns de les figures a mida que s'allunyen cap al fons. També amb contrastos molt marcats de lluminositat. No només es representa la profunditat, sinó també l'atmosfera que envolta els objectes.
• Lineal: El punt de fuga es troba en profunditat dins del quadre.

Pigment

Substància en pols que dona color a la pintura.

Aglutinant

Substància que uneix les partícules del pigment i li dona una consistència pastosa.

El Fresc

És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur. Consisteix a pintar el mur damunt d'una preparació encara fresca de calç o guix per tal que el pigment passi a formar part del mateix mur. Requereix d'una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet fer rectificacions. La pintura s'ha d'aplicar de manera ràpida, abans que s'assequi el suport. En el fresc es fa servir la sinòpia: dibuix preparatori que es fa damunt l'arrebossat. Avantatges: durabilitat i resistència al pas del temps.

L'Oli (o Oli sobre Tela)

És la tècnica més divulgada i s'executa tant sobre fusta com sobre tela o qualsevol altre suport: cartró, metall... Consisteix a barrejar els pigments amb oli de llinosa o de nou. Tot i que és una tècnica coneguda des de l'antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV. Els venecians i florentins l'apliquen sobre tela (pintura de cavallet). Permet treballar molt còmodament (es pot interrompre) i admet rectificacions. També permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants. Com a inconvenient principal, presenta l'enfosquiment amb el pas del temps (necessita de restauració). Avantatges: la pintura es pot fer servir molt espessa (textura matèrica) o molt diluïda (textura llisa). Permet ampliar la gamma de colors, crear veladures (superposició de capes) i augmentar els contrastos.

La Talla

Miquel Àngel va afirmar que l'escultura és allò que es fa a base de treure. Considerava que la tasca de l'escultor és eliminar la matèria d'un bloc de pedra fins a fer sorgir les formes imaginades per l'artista.

Textura

Són els efectes tàctils que l'escultor confereix en el treball de la superfície de l'obra. L'acabat pot ser polit, llis, rugós o inacabat (non finito).

Expressió

• Naturalista: Les formes s'assemblen a les existents a la natura.
• Realista: Les formes apareixen amb les seves característiques peculiars (defectes, deformitats...).
• Idealitzada: Les formes representades no recullen els detalls específics, sinó un model genèric, perfecte.
• Esquemàtica: Les formes estan simplificades i no tenen totes les parts, només aquelles que les identifiquen.

Llum

Mitjançant la inclinació de la figura, la profunditat dels plecs dels vestits o dels rínxols dels cabells es creen efectes de llums i ombres, i això provoca que la llum exterior afecti de diferent manera els diferents plans del volum esculpit.

Multifacialitat

Característica d'una escultura realitzada per ser vista des de diferents angles, sense prioritzar estèticament cap dels seus costats. També podríem dir que és pluriangular, que requereix una visió circumdant, o que presenta una multiplicitat de punts de vista.

La Cúpula

Habitualment descansa sobre un anell que carrega en les claus de quatre arcs. Els espais compresos entre l'extradós dels arcs es denominen petxines (triangle esfèric, transforma una base quadrada en circular).