Conceptes Fonamentals de Psicologia Social: Teories i Processos

Introducció a la Psicologia Científica

La psicologia científica s’inicia el 1879 a Alemanya (Leipzig) amb Wundt. La psicologia és una disciplina dedicada a recollir les reflexions que els humans han fet sobre la seva experiència psíquica. Es pot afirmar que la psicologia s’inicia amb la pròpia humanitat.

Humanitat: activitat simbòlica que es concreta amb el pensament i el llenguatge articulat i dona a l’humà la capacitat reflexiva → tendència irreprimible a formular-se preguntes.

Perspectives Ontològica i Epistemològica

Ontològic: són les diferents concepcions sobre un mateix subjecte d’estudi. Diferents maneres d’entendre el món psíquic (psicologia social) → diferents perspectives teòriques.

Epistemològic: recull les concepcions sobre la naturalesa del coneixement que construïm sobre el subjecte d’estudi → diferents paradigmes: positivista, p. interpretatiu, p. dialèctic, p. hermenèutic.

El 1940 hi hagué una discussió entre el p. Positivista i l'Interpretatiu → Distinció entre Ciències Naturals i Ciències Humanes i Socials.

Àrees del Coneixement Psicològic

Psicologia Bàsica: investigació i recerca de la ment → processos psicològics bàsics: atenció, percepció, emoció, intel·ligència, llenguatge, memòria.

Psicobiologia: estudi biològic de la psique.

Psicologia Social: dimensió social.

Psicologia Evolutiva i Psicopatologia.

Psiquiatria vs Psicologia Clínica

Psiquiatria: Base biològica → somatogena → tractament amb fàrmacs.

Psicologia Clínica: Base psicògena → Tractament amb psicoteràpia.

Psicosi vs Neurosi

Psicosi: Base biològica, trastorns greus, afectació neurològica (depressió endògena).

Neurosi: NO base biològica → Curable (Neurosi genèrica, Depressió reactiva).

Psicologia Social

Es pren consciència del context social i com aquest afecta als individus.

Plantejaments en Psicologia Social

Plantejament psicologista: com els comportaments, sentiments, s’afecten per la presència d’altres (Allport).

Plantejament sociologista: l’articulació entre les estructures psíquiques i socials. Relació individu-societat (Torregrossa).

Àrees de la Psicologia Social

Relacions Interpersonals

Com l'individu es relaciona amb l'altre.

• Visió estructural (visió sociològica) → barri obrer, classe social.
• Visió intrínseca (visió psicològica) → introvertit.

Relacions Grupals

L’individu en una situació de grup.

• Psicologista (introvertit)
• Sociologista (líder)

Relacions Col·lectives

Psicologia del Comportament Col·lectiu

• Psicologia de les masses: no té estructures físiques però sí simbòlica (ex: dones en les rebaixes).
• Psicologia dels moviments socials: mínima estructura física però molta estructura simbòlica (ecologisme).

Psicologia de les Organitzacions

Món laboral i de les empreses. Apropiació del que es viu a l’empresa (ex: corbata com a disfressa i després és part de la vida).

Relacions Socioculturals

Qüestions Epistemològiques

Positivisme

Sorgeix a meitat del s. XIX.

Bases del Positivisme

Empirisme: l’observació (Anglaterra). Estudi de la naturalesa.

Racionalisme: la raó (França). Estudi de les ciències humanes i socials. Ha sigut filosofia al llarg de la història (pensament).

El positivisme es fonamenta en la generació de coneixement a partir de l’observació i la raó per via de l’anàlisi, l’estudi i la recerca.

Característiques del Positivisme

• Reconeixement de la raó.
• Axioma de la regularitat dels fenòmens: les coses segueixen unes regles lògiques, regularitats, lleis, les quals es poden estudiar i saber el seu comportament. Això genera seguretat perquè es pot predir el futur (Teoria general/nomotètic).
• Objectivisme.
• Teories Finalistes: queda verificada la hipòtesi (Popper: "mai estarem segurs d'una teoria").
• Llei de la probabilitat.
• Conclusions.

Crítiques al Positivisme

• Kuhn: no podem escapar la perspectiva lògica. Veiem diferent depenent de la perspectiva teòrica des de la qual mires (no neutres).
• Feyerabend: Critica el mètode científic.
• Tendència a confirmar la pròpia hipòtesi: Desconfiar d'una hipòtesi també és coneixement.
• Divisió dels acadèmics: discussió per tal de confirmar la hipòtesi (D. Quantitatiu, D. Qualitatiu).

El concepte de veritat va de la mà amb l’objectivisme en el discurs.

Socialització

Rocher: ‘’Procés pel qual la persona aprèn i interioritza, en el transcurs de la seva vida, els elements socioculturals del seu medi ambient, els integra en l’estructura de la seva personalitat, sota la influència d’agents significatius, adaptant-se així a l’entorn en el que ha de viure’’.

Bandura:

1. Podem aprendre simplement observant un model.
2. Permís-Càstig, consolida l'aprenentatge però el més important és que allò que aprens sigui prestigiós per tu, que hi creus.

Principals Processos Psicosocials

Percepció Social

Procés actiu de negociació d’allò que es pot percebre amb els components socials-culturals. Engloba persones, objectes o relacions amb significat social.

L’organització cognitiva determina la percepció. L’organització cognitiva no és producte individual sinó que depèn de la posició que (la persona) ocupa en la xarxa de relacions socials i de les eines lingüístiques i afectives que aquesta xarxa ha construït.

Les significacions no són mentals sinó que estan relacionades amb els valors culturals.

Bruner: La importància de la cultura en la forma de percebre.

Formació d'Impressions (Asch)

A partir d'aquestes característiques esperem unes impressions:

• Un canvi en un dels adjectius produeix una modificació d’àmbit global.
• Hi ha trets més centrals que altres.
• Una qualitat no és inherentment central sinó que depèn sempre del context.
• A partir de la percepció d’alguna característica d’una persona, inferim la presència i l’absència d’altres trets.

Atribució de Causes de la Conducta (perquè fa el que fa)

Anàlisi Ingenu de l’Acció (Heider)

Tendència a atribuir les responsabilitats de les accions a les persones que les fan, que no pas a les circumstàncies.

Teoria de la Inferència Corresponent (Jones i Davis)

Atribuïm la responsabilitat a les persones si:

• Acció intencional.
• Capacitat de fer aquesta acció.
• Coneixement de les conseqüències.

Teoria de la Covariança i de la Configuració (Kelley)

Consens: tothom es comporta de la mateixa manera davant d’un objecte o de manera diferent.

Distintivitat: la persona es comporta igual amb objectes semblants o només amb aquest element concret.

Consistència: la persona sempre actua de la mateixa manera amb aquest objecte o actua diferent.

• Consens alt, distintivitat alta i consistència alta: atribució a l’entitat que rep l’acció.
• Consens baix, distintivitat alta i consistència baixa: atribució a les circumstàncies.
• Consens baix, distintivitat baixa i consistència alta: atribució a la persona.

Teoria de les Atribucions per a l’Èxit i el Fracàs (Weiner, 1979)

L’èxit o fracàs en la tasca poden ser atribuïts a diferents factors:

• La capacitat de la persona.
• L’esforç dedicat.
• La dificultat de la tasca.
• La sort.

Biaixos Cognitius

• Atribucions disposicionals o internes abans que situacionals o externes.
• Efecte actor-observador.
• Creença en un món just.
• Fals consens.
• Falsa originalitat o bé ignorància pluralista.
• Biaix a favor d’un mateix.

Cognició Social i Categories

Percepció meva, de l’altre i del meu entorn. És el resultat d’un procés actiu i cooperatiu que es dona en la relació interpersonal.

Categoria Social

• Conjunt de rols, atributs, representacions, percepcions, etc. que igualen a la persona a la resta d’integrants de la categoria grupal ignorant la seva idiosincràsia personal.
• La representació que tenim d’una determinada categoria depèn de la nostra ideologia.
• Cada societat té unes categories disponibles que depenen de la seva història.

Teoria de Tajfel

3 processos socials que actuen conjuntament:

Categorització Social

Conjunt de processos que permet ordenar l’entorn en determinats grups.

• Valor instrumental: permet ordenar i simplificar tots els nostres coneixements de l’entorn.
• Valor de control social: estructura la societat segons els interessos i valors dels grups dominants.

Identificació

Ens identifiquem i som identificats amb determinades categories socials.

Comparació Social

Procés implícit de les percepcions que tenim dels altres. Establim diferenciació de nosaltres vs ells.

• Etnocentrisme: favoritisme cap al mateix grup i menyspreu cap a l’exogrup (ex: Barça-Madrid).
• Prejudici socioètnic: certs grups socials tenen preferència cap a l'endogrup dominant.

Estereotips, Prejudicis i Discriminació

Estereotips

Conjunt de creences socialment associades a unes categories socials.

• Essencialització: allò que fa que l’altre sigui diferent és percebut com una característica immutable, invariable i irreversible.
• Estigmatització: una característica primària (negativa) que defineix la categoria ‘’ells’’ absorbeix tota la identitat de la persona, que queda absolutament devaluada i deteriorada. Devaluació de les altres característiques.
• Homogeneïtzació exogrupal: percepció segons la qual tots els membres de l’exogrup són iguals (ex: immigrant com a categoria única).
• Despersonalització: percebre a l’altre només com a membre d’aquella categoria, sense més facetes identitàries. Veiem etiquetes i no a l’altre.

Prejudicis

Actitud generalment negativa cap a determinades persones per la seva pertinença a certes categories socials.

Discriminació

Comportament dirigit a les persones de les quals tenim prejudicis. Tenen un doble objectiu: afavorir la categoria pròpia i perjudicar l’aliena.

Construcció del Self: Identitat Personal i Social

La identitat no pot ser pensada sense pensar en la societat. No es pot separar la identitat individual de la social.

Teoria d'Eysenck

Dues dimensions de base biològica centrals de la personalitat:

• Extraversió – introversió: activació biològica. Estímuls fora – estímuls interns.
• Neurosi – estabilitat: social.

Sociobiologia

Estudi del comportament social amb una base biològica. Tenen els grups per adaptar-se al medi. No es té en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge amb la qual interpretem el jo.

Categories Socials i Identitat

Les categories socials construeixen identitats mitjançant l’establiment de grups socials. 3 processos: categorització, identificació i comparació.

Interaccionisme Simbòlic (Mead)

Fa referència a les situacions reals. Ens construïm a través del llenguatge i dels significats relacionats amb la societat. La identitat depèn de la interacció amb els altres.

Tenim identitat:

• Situada: segons la situació en la qual es manifesta.
• Múltiple: sorgeix depenent de la interacció en diferents contextos.
• Emergent: sorgeix de processos d’interacció social concrets.
• Recíproca: resposta que ens donen els altres sobre nosaltres.
• Negociada: si bé els altres ens retornen un reflex de nosaltres, nosaltres ajustem la nostra manera de pensar-nos.
• Causa i resultat de la interacció social.

Teoria Dramatúrgica de Goffman

Representació del Jo

Persones relacionades amb màscara. Hi ha màscares que s’estabilitzen com a parts nostres que ens constitueixen. Determinem diferents rols.

Les persones actuem en totes les actuacions socials. Alguns d’ells s’estabilitzen i s’adopten rols i permeten veure què s’espera de l’altre. El rol social es performa i sempre pot ser qüestionat.

Cada rol porta associat un ideal. L’actuació dels rols serveix per reproduir, qüestionar o mantenir un determinat ordre de les coses. És a dir, l’abast de l’actuació no és en si mateixa efímera donat al fet que serveix per a reproduir o canviar els significats socials existents.

Establishment

Lloc limitat amb barreres de la percepció. Espai físic i espai social. Canvia segons la percepció i l’entorn. Dona les pautes d’acció.

Representacions de Rols

• Dramatització: representació que destaca quelcom vers l’audiència.
• Idealització: intent per apropar-se al model ideal del rol.
• Manteniment del control expressiu: implica control físic i cognitiu.
• Mistificació: situar a un actor per sobre de la normalitat. Produeix distància entre l’audiència.
• Representació no veraç: expressió de rol no coherent amb la realitat.
• Equips: conjunt de rols interrelacionats. Per a una bona actuació cada integrant del grup ha d’actuar de forma coherent.

Construcció Sociohistòrica de la Identitat

Les identitats passen a ser considerades construccions socials, situades històricament vinculades als interessos polítics de l’ordre social dominant.

Actituds

Perspectiva Clàssica (Estructures Internes)

Definició: canalitzen la significació dels objectes i orienten el comportament cap als objectes. És un constructe teòric: és una estructura hipotètica que s’infereix a partir de conductes observables.

Les actituds són qüestions individuals. Relació entre el que pensem i el com ens posicionem. Relació entre allò individual i allò social.

Models Clàssics d'Actituds

2 models més coneguts de les actituds:

Model Tridimensional

Format per 3 components:

• Creences (cognitiu): conjunt d’idees i coneixements sobre l’objecte.
• Sentiments (avaluatiu): sentiments positius o negatius cap a l’objecte.
• Predisposició a actuar (conductual): predisposició a actuar de determinada manera cap a l’objecte.

Model Unidimensional

Prioritzen el caràcter avaluatiu com a constitutiu de les actituds.

Els aspectes cognitius i conductuals serien constructes diferents, relacionats amb les actituds però que no formen part d’aquestes.

Perspectiva Discursiva (Pràctiques Avaluatives)

Sistemes d’argumentació d’un fenomen socialment conflictiu. Des de les perspectives discursives, ja no parlem d’estructures internes sinó que parlem de pràctiques avaluatives.

Les perspectives clàssiques consideren les actituds: estructures cognitiu-emocionals.

Les pràctiques avaluatives són formes de parlar que ens permeten posicionar-nos sobre un fenomen.

Discursos

Sistemes d’afirmacions que construeixen versions de la realitat social i que tenen efectes en la reproducció i/o manteniment de les relacions de poder. Analitzar les frases/arguments per saber el discurs.

• Serveixen per a expressar el posicionament de la persona sobre un objecte com a membre d’un col·lectiu.
• Els discursos mantenen o qüestionen certes versions des d’on la persona es posiciona.
• Són construïts dins de marcs ideològics específics.
• El discurs generat és a conseqüència de la realitat i vivències de cada persona. Per tant, depenent de les teves vivències i pensaments, faran un discurs o un altre.

Característiques dels Discursos

• Refereix a objectes: produïm sentits sobre fenòmens, persones, situacions, coses, etc. Mitjançant la creació de versions sobre la realitat.
• Conté subjectes: les persones creen, negocien i qüestionen diferents versions de la realitat en la interacció social. Aquestes versions de la realitat, a la mateixa vegada, creen marcs de possibilitats de ser de les persones. Actitud depèn del marc. Discursos socialment disponibles.
• Són relatius a situacions socials i històriques específiques: la producció de sentits emergeix en contextos socials i històrics concrets. Al mateix temps, en aquest procés de producció de sentits, la realitat pot ser qüestionada o mantinguda.

Canvi d'Actituds

Teories Conductistes

No se centren tant en la cognició. Teoria simplista.

Comunicació Persuasiva

Què he de modificar de cada component per a canviar l’actitud.

Font

• Credibilitat: font d’influència perquè els creiem (científicament demostrat). Mostra confiança.
• Atractiu: influència: crida l’atenció, l’auditori se n’identifica o vol assemblar-se’n (influencers).
• Autoritat: capacitat de posar càstig o recompensa.
• Acte de credibilitat: la font es mostra amb confiança sobre sí mateixa té major capacitat d’influència.
• Grau d’intencionalitat percebuda per l’auditori: interessos personals per convèncer d’una idea, ... menor capacitat d’influència. Més resistència si la intencionalitat d’influència és explícita.

Organització del Contingut

• Organització del missatge s’ha d’adequar a les característiques de l’auditori (classes, edats, ...).
• Ordre de presentació:
  • Efecte de primacia: dos missatges alhora i deixo temps, el primer missatge impacta més.
  • Efecte de recència: un missatge, temps, segon missatge, temps. El segon missatge impacta més.

Missatge

Característiques que ha de tenir.

• To emocional del contingut: nivells elevats o baixos d’emotivitat no generen canvis d’actituds. Més efectiu els nivells moderats emotius. Es juga amb els tons per influenciar.

Auditori

• Diferències individuals: més influenciable menys autoestima.
• Expressió pública de la posició: el canvi és més difícil si la persona ja ha expressat públicament la seva opinió.

Canal

Els missatges cara a cara tindrien més efectes que els missatges indirectes. Més allunyats menys influència.

Teories de la Dissonància Cognitiva

Teoria de l’Equilibri (Heider)

Les persones tenim tendència a buscar l’equilibri (el que fem i el que pensem).

Les persones tenen tendència a mantenir consistència en les relacions entre diferents entitats. Si no hi ha equilibri en les relacions es produeix una tensió. Per resoldre les tensions: arreglar les inconsistències (canviar idees cap a l’objecte o cap a la persona).

Teoria de la Dissonància Cognitiva (Festinger)

Canvia la lògica d’enteniment de les actituds:

• La majoria de les teories d’actituds plantegen que el comportament és conseqüència de les cognicions.

Tipus:

• Per justificació de l’esforç:
  • Dissonància: alta dedicació → resultats negatius per: no aconseguir-ho o aconseguir-ho però no era tan bo com esperava.
  • Reduir-ho: es resta importància a l’esforç realitzat o es sobrevaloren els resultats (ressaltar els elements positius).
• Presa de decisions en situacions de lliure elecció:
  • Dissonància: moltes opcions escollir una, poca similitud entre alternatives provoca més dissonància → importància de la decisió.
  • Reduir-ho:
    • Intentar canviar la decisió, tornar al punt de partida.
    • Donar més valor a l’opció escollida.
    • Desvalorar l’opció no escollida.
    • Treure importància a la meva decisió.
• Acord induït:
  • Dissonància: per influència del grup es produeix un comportament contrari a les actituds personals.
  • Reduir-ho: justificació del comportament per elements de coacció o recompensa. Quan el càstig o recompensa és elevat no genera ressonància (no hi ha altra opció).
• Contradicció d’expectatives en situació grupal:
  • Dissonància: en el grup esperem una acció determinada i no ocorre (expectatives).
  • Reduir-ho: cerca d’arguments que justifiquen, encara que no sigui el que nosaltres esperàvem. Grup com a justificació.
• Desacord amb el grup:
  • Dissonància: desacord entre allò que pensa la persona i el grup.

Reduir-ho: buscar suport amb persones que pensen el mateix (busquem altre grup). Persuadir a la resta del grup perquè accepti allò que pensem.