Conceptes Fonamentals de Plató: Filosofia, Justícia i Reminiscència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,3 KB
Filosofia: Amor a la Saviesa segons Plató
La paraula Filosofia significa «Amor a la saviesa». Per als grecs, saviesa vol dir també coneixement científic, per això els primers filòsofs (presocràtics) eren també físics. La paraula filosofia no significa mai en Plató un «sistema de coneixements ordenats». Plató evoluciona al llarg dels diferents períodes. En Plató, la filosofia és sinònim de dialèctica; només el diàleg i l'esforç de perfeccionar l'ànima aprenent dels qui saben (de Sòcrates) permet assolir el Món de les Idees.
Reminiscència (Teoria del Record)
Reminiscència significa «record». Conèixer és tenir la reminiscència de les Idees que ja estan a dins nostre. Per a Plató (com per a Sòcrates), si l'home desitja la veritat és perquè, en certa manera confusa i ambigua, ja la porta amb ell i l'havia conegut en una vida anterior. Conèixer és reconèixer el que ja sabíem. Aquesta teoria del Record o de la Reminiscència és l'antecedent de la teoria de les idees innates de Descartes i, en certa manera, de les categories a priori de Kant.
Ciència (Sofia) i Veritat
La Ciència (sofia) és el contrari de l'opinió (doxa). La ciència té per objecte la veritat. Cal no confondre-la mai amb la techné (tècnica o art). La ciència és el coneixement propi de l'intel·ligible.
La Veritat són les Idees. Veritat vol dir la realitat pura i absoluta, i això només ho poden ser les Idees, realitats intel·ligibles més reals i vertaderes que la sensibilitat.
Isomorfisme
S'ha utilitzat aquesta noció per a afrontar el problema de la relació entre una entitat «real» i una entitat «representada» i, en particular, per a estudiar les relacions entre pensament, llenguatge i realitat. Es relaciona amb el concepte de paral·lelisme psicosocial: si observem la societat, podrem veure la nostra referència.
La Justícia en Plató: Definició i Funció Social
El concepte de justícia no es deté en els actes externs de l'home, sinó que regula l'interior d'aquest, no permetent que cap part de la seva ànima faci una altra cosa que allò que li és propi. La justícia es basa en el repartiment equitatiu dels beneficis d'una ciutat entre els seus habitants.
Principis de la Justícia Platònica
- Govern just: Per a governar de manera justa, aquells que menys tenen han de ser els més afavorits per l'organització de la ciutat.
- Rebuig a l'ambició: Els governants no poden ser aquells que ambicionin el poder per al seu propi enriquiment, sinó que han de governar aquells que ho facin en virtut del desenvolupament comú. Si el govern recaigués sobre aquells que l'ambicionen, la societat seria deficient i injusta.
- Atribut de perfecció: Per a Plató, la justícia és un atribut de perfecció comparable a la saviesa i a la valentia.
- Funció essencial: La transgressió a aquest principi de justícia es castiga severament, la qual cosa permet que es compleixin totes les tasques de la ciutat.
En resum, la justícia consisteix a fer cadascú el seu deure.