Conceptes Fonamentals de la Lingüística: Signe, Llengua, Parla i Fonologia

Conceptes Fonamentals de la Lingüística

Llenguatge, Comunicació i Signe

Llenguatge: És el conjunt sistemàtic de signes que permeten un cert tipus de comunicació. Exemples: semàfor, banderes, vestimenta, etc.

Comunicació: Comunicar-se és fer comuna alguna cosa amb els altres.

Signe: És tot allò capaç de portar un significat.

El Signe Lingüístic

Signe Lingüístic: És la relació d'una imatge acústica que ens evoca un concepte. Cada llengua pot fer servir sons diferents per a la mateixa idea.

Components del Signe Lingüístic

• Referent: Objecte o situació real.
• Significat: Concepte que ens és evocat pel significant (imatge mental).
• Significant: Imatge acústica que es pot materialitzar i que condueix al significat.

Trets del Signe Lingüístic

• És lineal en la temporalitat: per dir un missatge es necessita temps.
• La totalitat del signe lingüístic (no hi ha missatges a mitges).
• A iguals significats, diferents significants (Ex: gos, perro, dog...).
• Pertany al sistema que és la llengua i funciona per valors d'oposició: un signe és allò que els altres no són.
• Mutabilitat i immutabilitat del signe (el signe és mutable en el temps, però és immutable per a l'individu).

Dicotomia Llengua i Parla

Llengua: És un sistema de signes que coexisteixen en una època donada al servei dels parlants. És un sistema virtual, té un caràcter social, és inalterable per l'individu, és un fenomen psíquic i és un codi.

Parla: És la realització individual i concreta del sistema que constitueix la llengua. És un acte, té un caràcter individual, és modificable per l'individu, és una activitat psicofisiològica i és la codificació d'un missatge.

Doble Articulació i Fonemes

Doble Articulació del Llenguatge Humà

El llenguatge humà s'articula en dos nivells:

1. Primera articulació (Monemes): Unitats mínimes amb significat (els afixos i els mots).
2. Segona articulació (Fonemes): Unitats mínimes sense significat (les vocals i les consonants).

Conclusió: El que diferencia les llengües d'altres sistemes de comunicació és que, amb un nombre molt limitat de fonemes, poden construir un nombre il·limitat de missatges.

Fonètica i Fonologia

Fonètica: Es fixa en el so en si mateix, independentment de si modifica o no el significat. Es refereix a la parla.

So: És la manifestació fònica d'un tret distintiu a nivell de parla. Va sempre entre claudàtors.

Fonologia: (Del grec fonos=so, logos=que parla) Estudia el valor diferenciador i distintiu, pel que fa al significat, que tenen els diversos fonemes. Estudia si el so altera o no el significat. Es refereix a la llengua.

Fonema: És la unitat fonològica i es caracteritza perquè és:

• Diferenciadora
• Invisible
• Abstracta
• Discreta (tots tenen la mateixa importància)
• Discontínua

En cada llengua es presenta en nombre i sistema específics. Mitjançant la combinació lineal genera tots els significants d'una llengua, i així permet formar signes diferents per a conceptes diferents.

Ortografia i Representació Gràfica

Ortografia: Es preocupa de determinar la representació gràfica de la tira fònica mitjançant lletres.

Síl·laba: Agrupament de sons que tendeixen a unir-se entorn d'una obertura màxima.

Lletra: És la representació gràfica dels fonemes (un fonema no és una lletra).

Ciències del Llenguatge

Lingüística: És la ciència del llenguatge humà, verbal, articulat-oral (o escrit).

Semiologia: (Del grec sema=senyal, signe). La semiologia és la ciència dels signes i, per tant, del llenguatge en general.