Conceptes Fonamentals de Lingüística: Orígens i Estructura

Orígens del llenguatge

Els orígens del llenguatge són molt antics. El fet del llenguatge és una característica exclusiva de l'ésser humà, i les indagacions sobre aquest són alhora una recerca sobre l'estructura de la ment humana. En temps antics es van introduir idees basades en mites o religions. Actualment, els orígens se situen en el marc de les investigacions sobre l'evolució dels homínids. Les mostres més antigues d'activitat lingüística es conserven per l'escriptura (poc més de 5000 anys), però cal suposar que l'Homo sapiens ja parlava, cosa que situa els orígens a uns 100.000 anys. El tema dels orígens del llenguatge se situa a la teoria evolutiva de les espècies (paleoantropologia). Com a argument fonamental cal presentar, a més, les "marques endocranials" dels centres del llenguatge. Hi ha dues àrees responsables: Broca i Wernicke, a l'hemisferi esquerre del cervell. En l'evolució hi ha una correlació entre l'augment del volum del cervell i aquestes marques (neurolingüística).

La comunicació dels animals

La comunicació dels animals és tancada:

• No menteixen.
• És limitada a certs temes.
• No és verbal articulada.
• No poden comunicar el passat, present o futur...

Comunicació humana

Hockett va elaborar una llista de característiques:

• Canal vocal-auditiu (no exclusiu).
• Transmissió radial i recepció unidireccional (no exclusiu).
• Evanescència.
• Semanticitat.
• Arbitrarietat.
• Desplaçament.
• Dualitat.
• Productivitat.
• Dissimulació.
• Reflexivitat.

El procés comunicatiu

Emissor, missatge, converteix senyals adreçades a receptor que descodifica. Roman Jakobson va determinar 6 elements.

Funcions del llenguatge segons Jakobson

• Expressiva
• Conativa
• Poètica
• Referencial
• Metalingüística
• Fàtica

Llengües noves i criolles

Abans que una llengua es converteixi en criolla, passa per l'estat de pidgin. En una situació de contacte lingüístic en què hi ha persones d'origen diferent amb llengües diferents, han estat traslladades a un territori en què es parla la llengua dominant. A-X-B: A i B no poden comunicar-se i estan exposats a X. Es converteixen en semiparlants de X. Agafen hàbits fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics de les pròpies llengües.

Pidgin: barreja forçada entre dues llengües, caracteritzada per lèxic de X més gramàtica elemental.

A i B tenen descendència i els parlen amb la semillengua. Els infants desenvoluparan en una generació tots els mecanismes gramaticals d'una nova llengua: el CRIOLL.

Universals Lingüístics

Nivells:

• Foneticofonològic
• Morfològic i sintàctic
• Semàntic

Idiolecte

Conjunt d'usos lingüístics que són propis de cada persona. Vol dir "parla pròpia o peculiar", parla quotidiana, identitat personal.

Sociolingüística

Varietat social: es pot fer servir la llengua d'acord amb registres diferents.

Registre informal

• Relaxat
• Rapidesa
• Repeticions
• Canvis sobtats de tema
• Sobreentesos
• Elisions
• Gestos...

Registre formal

• Implica pronunciació acurada
• Lèxic apropiat
• Períodes sintàctics més llargs

Evolució de les llengües (Canvi lingüístic)

Les causes són internes i externes. Els canvis són fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics. Els canvis vocàlics es produeixen sense que els parlants siguin conscients. Una llengua pot ser modificada per circumstàncies de l'entorn, per exemple, la presència d'una altra llengua en el mateix territori. Influències culturals com en el cas del català: germanismes, arabismes, occitanismes...

Una llengua mor perquè mor l'últim parlant o perquè han abandonat la seva per una altra majoritària considerada de més prestigi.

Lingüística Interna

Estudia la llengua com a sistema:

• Nivells fonètics (estàndard)
• Història de la llengua (dialectologia)
• Varietats

Lingüística Externa

Estudia el llenguatge com a fenomen en relació amb altres disciplines:

• Psicolingüística (L1, L2)
• Sociolingüística
• Etnolingüística
• Lingüística Aplicada
• Antropologia
• Neurologia

Fonètica

• Emissor: fonètica articulatòria (aparell fonador, punt i mode d'articulació).
• Missatge: fonètica acústica (greu, agut).
• Receptor: fonètica auditiva (aparell auditiu).

Diferències entre Filosofia i Lingüística

Les dues s'ocupen del llenguatge humà. Es diferencien en la forma d'estudiar-lo. La filosofia estudia una llengua o família de llengües i la seva literatura, mentre que la lingüística estudia les llengües i el llenguatge en general.

El llenguatge en el cervell

Els centres del llenguatge:

• L'àrea de Broca: part inferior del lòbul frontal esquerre, on es processa la gramàtica.
• L'àrea de Wernicke: pròxima a la de Broca, però en el lòbul temporal, al costat del còrtex auditiu, on entenem el significat del llenguatge.
• El gir angular: per damunt i per sota de Wernicke, serveix com a connexió entre els centres del llenguatge i el còrtex visual.

Afàsia de Broca i Afàsia de Wernicke

• Afàsia de Broca: parla lentament, amb esforç, gramàtica limitada, difícil pronunciació, però la capacitat de comprensió és intacta.
• Afàsia de Wernicke: parla ràpida, fluida, amb ritme i entonació normals, però sense sentit. És la zona responsable de la comprensió i el vocabulari.

Processos morfològics

• Flexió
• Derivació
• Composició
• Incorporació nominal