Conceptes Fonamentals de Lingüística: Chomsky, Formalisme, Microlingüística

Disciplines de la Microlingüística

Fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica són les subdisciplines de la lingüística que estudien els aspectes més interns de les llengües. Totes juntes integren el que s’ha anomenat microlingüística:

• Fonologia: estudia la forma del pla de l’expressió, que es manifesta a través dels fonemes, arxifonemes i trets.
• Fonètica: descriu com es produeixen o es reben els sons en l’aparell fonador i com es representen en dependència amb l’anatomia, la fisiologia i l’acústica.
• Sintaxi: estudia les relacions entre les unitats lingüístiques menors que la paraula, observant les regles per les quals es combinen per a formar expressions.
• Morfologia: tracta la forma interna de les paraules. Estudia unitats portadores de significat anomenades morfemes que poden ser arrels (com duc- que dóna lloc a producció, introducció, deducció...), desinències (com les de gènere, nombre, conjugació...) o afixos (poden anar davant, intro-, re-, pro- o darrere, -et, -íssim...).
• Semàntica (o lexicosemàntica): estudia el significat dels signes lingüístics des dels lexemes fins als discursos, tot i que, habitualment, se centra en paraules i oracions per analitzar quins signes existeixen, quin és el seu significat, la relació entre significant i significat i com els interpreten els oients.

Característiques Essencials del Llenguatge Humà

El llenguatge humà presenta diverses característiques distintives:

1. Desplaçament: capacitat de produir missatges referents a temps i espais diferents als immediats.
2. Arbitrarietat: no hi ha connexió natural entre una forma lingüística i el seu referent.
3. Productivitat: els emissors poden produir i comprendre infinites expressions a partir de la manipulació o relació dels propis recursos lingüístics.
4. Transmissió cultural: el llenguatge passa d’un col·lectiu (grup social, comunitat cultural, generació...) a un altre.
5. Caràcter discret: els signes, fins i tot els més menuts com ara els fonemes, tenen la capacitat d’oposar-se a altres signes i, per tant, generar significat.
6. Dualitat d’estructuració: el llenguatge s’organitza en dos nivells: un físic format per un nombre limitat d’elements (els fonemes) que no tenen significat intrínsec; i un segon en què els fonemes es combinen per a formar paraules o signes que sí transmeten significat.

Formalisme vs. Funcionalisme en Lingüística

La dicotomia formalisme/funcionalisme al·ludeix a l’oposició entre la forma dels elements (les seves característiques internes) i la seva funció (l’activitat que realitzen).

• Els formalistes han proposat models abstractes, que pretenen descriure certs fenòmens propis del llenguatge humà considerant-lo un sistema natural i autònom que posseeix la nostra ment.
• Els funcionalistes han optat per un estudi que deixa en segon pla l’abstracció i centra el seu interès en el llenguatge en ús i la importància dels factors comunicatius i socials en la seva construcció.

Els dos corrents tenen el seu precedent en l’estructuralisme de Saussure i la continuació d’aquest a Europa al Cercle Lingüístic de Praga (Roman Jakobson i Nikolai S. Trubetzkoi) i al Cercle de Copenhagen (Louis Hjelmslev) i els treballs de Sapir i Bloomfield als EUA.

Les Teories de Noam Chomsky

Innatisme i Gramàtica Universal

Chomsky considera que la capacitat d’adquirir una llengua és genètica. Com és possible que l'ésser humà aprengui un sistema tan complex a partir d'estímuls tan pobres? És a dir, la persona que ha après una llengua és capaç de formular enunciats que mai abans ha escoltat. Com és possible? Perquè coneix les regles segons les quals s'han de formar els enunciats. Aquest coneixement no és adquirit mitjançant l'hàbit (seria impossible) sinó que és una capacitat innata. Aquesta capacitat és la Gramàtica Universal, és a dir, les regles gramaticals que regeixen totes les llengües.

Chomsky considera que la llengua és un sistema compost d’un nombre finit d’unitats verbals que, en combinar-se, tenen la possibilitat de generar infinites oracions.

Competència i Actuació

Chomsky (1965) encunya una nova dicotomia: competència (coneixement del sistema) vs. actuació (ús concret del sistema) i emfasitza així la separació entre l’estudi de la forma, autèntic objectiu dels estudis científics, i l’estudi de l’ús lingüístic.

Lingüística Cognitiva

La lingüística cognitiva és una disciplina que tracta d‘explicar el coneixement lingüístic posant-lo en relació amb altres processos cognitius de la ment humana (la percepció, memòria, atenció, etc.).

Segons la lingüística cognitiva, els codis i estructures de la llengua s'aprenen, s'emmagatzemen en la memòria i es recuperen de manera molt similar a altres tipus de coneixements que posseeixen els humans. Considera que hi ha una estructura cognitiva comuna per a tots els processos mentals relacionats amb el coneixement.