Conceptes Fonamentals de Filosofia: Ciència, Déu, Llibertat i Veritat

Què és la Ciència? Definició i Característiques

El coneixement científic pot ser provat o verificat, tracta de qüestions menys generals i abstractes i genera més consens. El concepte de ciència ha anat variant amb el temps i el coneixement científic és un tipus de saber que implica múltiples aspectes. És un esforç per dotar de sentit les dades disperses que els humans anem recopilant sobre la realitat; és un conjunt d'idees (conceptes, lleis i teories) sobre el món.

Tipus de Ciències

• Ciències formals: La veritat de les seves afirmacions pot ser determinada mitjançant l'ús exclusiu del raonament (mètode deductiu) i sense necessitat de recórrer a l'experiència. Es construeixen en el que s'anomena sistemes formals axiomàtics en els quals s'estableixen les seves veritats mitjançant la deducció i l'ús exclusiu del principi de no-contradicció.
• Ciències empíriques: Estableixen la veritat de les seves afirmacions a partir de les dades recollides a través de l'experimentació (mètode hipotètic-deductiu). Segons l'objecte sobre el qual se centren, es divideixen en:
  • Ciències naturals: Tenen per objecte les entitats de l'àmbit natural.
  • Ciències socials o humanes: Tenen per objecte l'ésser humà i les entitats de l'àmbit social.

Mètode Científic

Ens descriu els passos que s'han de seguir per poder establir qualsevol llei o teoria científica.

Existeix Déu? Perspectives Filosòfiques

L'existència de Déu és un dels grans problemes metafísics. La resposta a aquest problema depèn del que s'entengui per Déu. S'ha defensat que Déu és quelcom diferent o alguna cosa més que la totalitat de l'univers; a vegades s'identifica Déu amb l'univers. Ens trobem davant la posició anomenada panteisme (tot és Déu). Déu no és un ésser aliè a l'univers o diferent d'aquest; tot el que existeix és una única substància. La idea que defensa l'existència d'una substància sobrenatural de caràcter espiritual que va crear el món i se n'ocupa s'anomena teisme (és una posició religiosa). El deisme és una religió natural i una moral independent de tuteles eclesiàstiques. Els deistes no negaven l'existència d'un creador de l'univers, però es van manifestar contraris a les intervencions divines que explica la Bíblia. L'ateisme sosté que no hi ha Déu en absolut. Hume era un filòsof escèptic que criticava les proves de l'existència de Déu i pensava que aquestes proves no podien treure'l de cap dubte. Va preparar el terreny per l'agnosticisme, que sosté que no tenim cap raó que permeti decantar-nos a favor o en contra de l'existència de Déu. El fideisme sosté que els arguments racionals són innecessaris en un tema que es basa en l'experiència religiosa i no en la filosofia.

La Llibertat de la Voluntat: Determinisme i Il·lusió

La llibertat és la capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i triar en quina direcció volem actuar. El determinisme sosté que tots els esdeveniments de l'univers tenen una causa. El determinisme és una teoria gairebé tan acceptable com el fet de la llibertat de la voluntat; el determinisme ha semblat que era incompatible amb la llibertat. És l'anomenat problema de la llibertat: si el determinisme és vertader, l'experiència de la llibertat és una il·lusió, i si no és il·lusòria, aquest és fals.

El Coneixement: Definició, Origen i Límits

Què és el Coneixement?

El coneixement és un procés mental a través del qual aprenem. En sentit ampli, és el conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del món i de les coses, que ens ajuda i ens permet conèixer com és la realitat. El coneixement vertader s’anomena saber. El coneixement és el resultat de la interacció de dos pols:

• L’objecte: aquella part de la realitat que podem conèixer.
• El subjecte: és l’individu que pretén conèixer.

Com a resultat, s'obté el coneixement.

L'Origen del Coneixement

• L’empirisme: Té el seu origen en l’experiència sensible i només és vàlida si prové dels sentits; la percepció és l’única font de les nostres idees (mètode inductiu). Exemples: Aristòtil, J. Locke.
• El racionalisme: Segons aquest, el seu origen és la raó; no cal recórrer a l’experiència sensible. Aquests creuen en idees innates (no adquirides per experiència), mètode (deductiu, lògica).

Què Podem Conèixer? Corrents Filosòfics

• El dogmatisme: Afirma que el coneixement humà no té límits i, a més, pot arribar a conèixer la realitat tal com és. Les veritats a les quals s’arriba es postulen com a veritats absolutes, indubtables i definitives si han estat afirmades per una font que per ells és fiable. Es considera una actitud ingènua.
• El relativisme: No existeixen veritats objectives, universals ni absolutes. És impossible conèixer la realitat tal com és. A vegades, el que és veritat per a un jove no ho és per a un adult. Exemple: Protàgores.
• L’escepticisme: No existeix la veritat absoluta, però encara que existís, no sabríem quina és. Nega que puguem arribar a conèixer què són les coses. Res no es pot saber amb seguretat.

Tipus d'Escepticisme

• Escepticisme radical: No adopten cap creença o postura, ja que no poden decidir-se per cap amb seguretat; el seu lema és “res és més”.
• Escepticisme parcial: Se centra en l’aspecte teòric de mostrar els límits del coneixement humà.

Què és la Veritat? Criteris i Perspectives

No hi ha una resposta definitiva, però hi ha nocions o criteris diferents. Cadascun defineix el que s'entén per veritat i ens ajuda a saber si una idea és vertadera o falsa. Els criteris de veritat s’apliquen sobre proposicions (idees que afirmen o neguen quelcom).

Criteris de Veritat Antics

• Criteri de correspondència: Una proposició és vertadera si, i només si, es correspon amb els fets. L’utilitzem en la vida diària.
• Criteri de coherència: Es diu que una proposició és vertadera si, i només si, es dedueix necessàriament d’altres proposicions vertaderes; s’aplica bàsicament per decidir la veritat dels enunciats matemàtics.

És Possible la Veritat? Diferents Punts de Vista

• El dogmatisme: Afirma que existeix la veritat absoluta i l’ésser humà la pot assolir.
• L’escepticisme radical: Sosté que l’ésser humà no pot assolir cap tipus de veritat, ni absoluta ni relativa.
• L’escepticisme moderat: Sosté que no es pot assolir la veritat absoluta, però sí la relativa; l’ésser humà només té una veritat subjectiva, probable, provisional i aproximada.

Què és la Religió? Creences i Transcendència

És una creença que interpreta la realitat, connecta la nostra existència amb el més enllà (transcendència). La paraula “religió” ve del llatí i significa “unió”. Intenta resoldre dubtes que se li plantegen a l’ésser humà.

Què és l'Art? Expressió i Simbolisme

Són produccions humanes de caràcter simbòlic que signifiquen i expressen alguna cosa. La pintura, l’arquitectura, la música... són alguns dels mitjans a través dels quals l’ésser humà expressa idees i emocions i les comunica. Una catedral, per exemple, pot simbolitzar les aspiracions dels creients a través de les seves torres que s’eleven al cel.

Metafísica: Naturalesa de la Realitat i Tipus

La metafísica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la naturalesa general de les coses i proposa un conjunt organitzat i raonat de respostes sobre el món com un tot. S’ocupa de l'ésser, de què és existir i de per què existeix, problemes que en principi no poden resoldre’s amb les ciències empíriques o la matemàtica. Metafísica significa “més enllà de la naturalesa material”.

Tipus de Metafísica

• Monista: Només accepta l’existència d’una sola realitat.
• Pluralista: Defensa l’existència de més d’un tipus de realitat.
• Materialista: (Demòcrit, Marx) Quan es considera que la realitat és material i que tot el que existeix té la propietat de la matèria.
• Idealista o espiritual: Si és espiritual (Plató, Descartes), poden admetre l’ànima humana o Déu.