Conceptes Fonamentals i Evolució del Turisme

Organitzacions i Definició de Turisme

ONT Turismo: Organització Nacional de Turisme.
OMT: Organització Mundial del Turisme.

Turisme: activitats que fan les persones en viatges i estades fora del seu entorn habitual, per menys d’un any i amb, com a mínim, una nit, per motius d’oci, negocis o altres que no impliquin feina remunerada.

Classificació del Turisme segons l'OMT

• Turisme interior o domèstic: visitants residents que viatgen dintre del territori (per exemple, Barcelona).
• Turisme receptor: tots els turistes que venen al nostre país.
• Turisme emissor: viatgers que surten del país (Espanya/Catalunya).

Conceptes Clau del Sector

• País emissor de turisme: país que genera un flux turístic cap a països que són considerats destí turístic.
• País receptor de turisme: país que rep un flux turístic pels seus recursos turístics.
• Destí turístic: espai que té els elements necessaris per a l’atracció de flux turístic, com ara infraestructures turístiques.
• Fluxos turístics: conjunt de persones que es desplacen d’un país emissor a un país receptor per motius d’oci, negoci i altres no lucratius.

Evolució Històrica del Turisme

• 1500 a.C.: comencen els viatges per conèixer les piràmides d’Egipte.
• 500 a.C.: apareixen les primeres posades iberes i celtíbers.
• 1600 – 1850: Grand Tour; sorgeixen les primeres companyies de transport.
• Finals dels 50 – 60: s’estudien els paquets turístics utilitzant el transport aeri "xàrter".
• Segle XIX (1800s): apareix el turisme de platja al nord d’Europa. Thomas Cook, l’organitzador de viatges i pare de les agències de viatges, introdueix els bons i xecs de viatge.
• Des dels anys 70 fins ara: expansió de companyies de baix cost, l'Acord de Schengen (acord internacional que facilita el viatge entre països), creació de l’OMT i inici de la diversificació dels productes turístics.

Mercats Emissors i Professionalització

Emissors del Baix Empordà: Catalunya, Espanya, França, Alemanya (4t) i Països Baixos (4t).
Emissors de Catalunya: Catalunya, Espanya, França i Regne Unit.

Els professionals del turisme

La naturalesa pròpia de l’activitat turística és el contacte amb turistes en tot moment. Es basa en 3 pilars fonamentals:

• Ser competent.
• Tenir una imatge adequada.
• Ser educat.

Sistemes de reserva:
GDS: Global Distribution System.
CRS: Central Reservation System.

Sostenibilitat i Capacitat de Càrrega

Què consumeix l'activitat turística? Principalment, recursos naturals.

Capacitat de càrrega per destins turístics

És el nombre màxim de persones que un lloc pot acollir sense causar danys ambientals, culturals, socials o econòmics, ni reduir la satisfacció dels turistes.

Tipus de capacitat de càrrega:

• Ecològica: relativa als problemes ambientals.
• Física: quan es supera el límit d'espai físic.
• Social: es basa en la percepció de la població local.
• Psicològica de l'usuari: percepció del visitant sobre la massificació.
• Econòmica: quan les botigues i serveis canvien exclusivament per al turisme.

La gestió de la capacitat de càrrega és especialment eficaç per a destins massificats o saturats, permetent calcular la intensitat d'ús de les àrees públiques.

El Nucli Turístic

Nucli turístic: espai residencial i temporal dedicat al turisme, especialitzat a rebre visitants i oferir-los recursos i activitats segons la demanda.

• Nucli receptor: rep turistes i ofereix recursos en un àmbit geogràfic delimitat. Té elements que generen fluxos: patrimoni natural, cultural i etnogràfic.
• Nucli emissor: envia turistes i demanda recursos. És un àmbit geogràfic que, per les seves característiques econòmiques, culturals i socials, emet turistes de forma regular cap a zones receptores.

Planificació i Gestió d'Impactes

Què ens permet gestionar els impactes de l'activitat turística? La planificació i la gestió feta per experts, amb la participació dels agents locals: associacions de comerciants, restauradors, hotelers, agències i la població local.

Conceptes d'ordenació i demanda:

• Ordenació territorial: planificació del territori.
• Demanda turística: consumidors del producte turístic.
• Fluxos turístics: quotes de viatgers en un moment determinat per cada destinació.
• Desenvolupament sostenible: aquell desenvolupament que permet satisfer les necessitats actuals sense comprometre les necessitats futures.