Conceptes fonamentals de l'ètica de Kant i Mill

L'ètica deontològica d'Immanuel Kant

• Bona voluntat: l'única cosa bona sense limitacions, actuació per deure.
• Constrenyiment: obligació que la raó imposa contra les inclinacions.
• Deure necessari o estricte: obligació moral absoluta, sense excepcions.
• Dons naturals: qualitats innates, sense valor moral per si soles.
• Felicitat: satisfacció subjectiva dels desitjos, no fonament de la moral.
• Fi en si: allò amb valor absolut, com la persona, que no és només mitjà.
• Genuí valor moral: valor d'una acció realitzada exclusivament per deure.
• L'home en la meva persona: la dignitat intrínseca de l'ésser humà.
• Imperatiu categòric: manament moral universal i incondicional.
• Inclinació: desitjos o impulsos naturals, sovint oposats al deure.
• Llei pràctica universal: principi d'acció vàlid per a tots els éssers racionals.
• Màxima: principi subjectiu que guia l'acció, ha de poder universalitzar-se.
• Mitjà: allò utilitzat per a un fi. Les persones no són només mitjans.
• Necessitats insatisfetes: la moral kantiana no es basa en satisfer-les.
• Per deure: actuar per respecte a la llei moral, no per inclinació.
• Voluntat: facultat racional d'actuar segons lleis autònomes.
• Utilitat: valor instrumental, aliè a la moralitat pura de Kant.
• Sense contradicció: prova de universalització de l'imperatiu categòric.

L'ètica utilitarista de John Stuart Mill

• Acontentament: satisfacció inferior, pròpia dels animals, basada en l'absència de dolor.
• Animals inferiors: éssers amb capacitat de plaer i dolor, però sense facultats superiors intel·lectuals.
• Apetits animals: desitjos sensuals i primaris, purs d'instint, de qualitat moral inferior.
• Avantatges circumstancials: beneficis accessoris o socials d'una acció, no la seva bondat intrínseca.
• Aversió inveterada: rebuig irracional i profund que impedeix un judici moral objectiu i útil.
• Consideracions d’utilitat: l'anàlisi racional de les conseqüències per al benestar general.
• Criteris de la moral: el principi d'utilitat: la qualitat i quantitat de felicitat produïda.
• De fet la gent el veu: evidència empírica que tothom desitja la felicitat com a fi suprem.
• Desitjable com a fi: qualitat única de la felicitat, que és l'únic fi en si mateix.
• Desitjar-la per si mateixa: prova empírica que la felicitat és el fonament natural de l'ètica.
• Desviació de la veritat: la mentida; generalment dolenta, però pot ser justificable per utilitat.
• Drets: regles socials vitals protegides per la utilitat general i el sentiment de justícia.
• Felicitat: fi últim de l'ésser humà, composta de plaers qualitativament superiors i inferiors.
• Fet tan autèntic: evidència irrefutable que la felicitat és universalment desitjada.
• Principi d’utilitat: llei moral fonamental: actuar per maximitzar la felicitat del major nombre.
• Un dels pitjors enemics de la humanitat: la ignorància, el prejudici o la supressió de les llibertats individuals.
• Viu sentiment: la consciència moral natural, educada per la societat per defensar la utilitat.