Conceptes Fonamentals d'Economia: Guia Completa

Introducció a l'Economia

L'economia és tot allò que satisfà les necessitats dels éssers humans. És la ciència que estudia la millor manera d'administrar uns recursos que són escassos per satisfer de la millor manera possible les necessitats individuals i col·lectives de la societat, tenint en compte l'escassetat i l'elecció.

L'economia social i solidària busca la satisfacció de les necessitats i el desenvolupament integral de l'ésser humà i de la comunitat.

Les Dues Branques de l'Economia

• Economia Positiva: Es basa en dades i descriu les coses objectives tal com són.
  • Microeconomia: Estudi de les decisions individuals.
  • Macroeconomia: Estudi de la suma de les decisions que es realitzen en general.
• Economia Normativa: Inclou judicis de valor i fa recomanacions sobre com haurien de ser les coses.
  • Política Econòmica: Mesures que pren el sector públic per millorar la situació del país.

L'Activitat Econòmica i les Necessitats Humanes

L'activitat econòmica és l'activitat que duem a terme les persones amb la finalitat de satisfer les nostres necessitats, i que consisteix en la producció de béns i serveis, en la seva distribució i consum final.

Components de l'Activitat Econòmica

• Les necessitats
• Els béns i els serveis
• Producció i intercanvi
• Els recursos utilitzats (factors productius)
• Organització social i normes

Les Necessitats Humanes i els Béns Econòmics

Una necessitat humana és la sensació de falta unida al desig de satisfer-la. En economia, ens interessen aquelles que requereixen un esforç (no les podem satisfer gratuïtament).

Característiques de les Necessitats

• Són il·limitades.
• Una mateixa necessitat es pot satisfer de diverses maneres a través de diferents béns.
• Se senten de manera diferent (segons l'edat, l'entorn, el lloc on vivim).
• No són fixes, varien amb el temps.

Classificació de les Necessitats

Les necessitats es classifiquen en primàries i secundàries, la qual cosa permet diferenciar dos conceptes: la pobresa absoluta i la pobresa relativa.

Les Necessitats segons Manfred Max-Neef

Segons Manfred Max-Neef, les necessitats són finites, poques, delimitades i classificables, i universals per a totes les cultures. Aquesta visió es contraposa amb la clàssica, que sosté que les necessitats humanes tendeixen a ser infinites. Max-Neef defineix la cultura com la selecció de satisfactors.

El benestar humà es relaciona amb el desenvolupament integral.

Béns i Serveis

• Un bé és tot allò que satisfà una necessitat a través d'un producte.
• Un servei satisfà una necessitat a través d'una activitat d'una persona.

Tipus de Béns

Els béns públics són béns no excloents i no rivals, és a dir, no es pot excloure ningú del seu consum. Són béns gestionats per l'Estat o empreses autoritzades per l'Estat.

L'Intercanvi Econòmic

L'intercanvi és el procés de posar els béns i serveis produïts a disposició dels diferents agents econòmics perquè puguin satisfer les seves necessitats.

Procés de l'Intercanvi (4 fases)

1. Producció
2. Distribució
3. Canvi (mitjançant diners)
4. Consum

Intercanvi, Normes i Institucions

Els drets d'apropiació són els drets de les persones que participen en l'intercanvi.

La funció del dret econòmic és:

• Determinar els recursos i els béns.
• Establir mecanismes que garanteixin els béns.
• Fixar unes regles/normes que donin confiança.
• Establir conseqüències per a qui no les compleixi.

Darrere del dret hi ha una decisió econòmica que influeix en l'intercanvi.

Principis d'Interacció Econòmica

Principis Clau

1. L'intercanvi pot millorar el benestar social. L'especialització implica que cada persona es dedica a produir allò que millor sap fer. A mesura que es reparteixen les tasques, es fan millor, per la qual cosa la producció augmenta.
2. Usar els recursos de manera eficient augmenta el benestar social.
3. Els mercats solen portar a l'eficiència. Aquest principi es relaciona amb la idea de la "mà invisible" d'Adam Smith.
4. Si el mercat no és eficient, l'Estat pot millorar el benestar social. Això es deu als errors del sector públic.

Producció i Factors Productius

Els sectors econòmics són:

• Primari
• Secundari
• Terciari

Factors Productius (Recursos Escassos)

• Recursos Naturals: Renovables i no renovables. L'objectiu és aconseguir que el desenvolupament de l'activitat humana sigui sostenible.
• Treball: Inclou la mà d'obra i el capital humà (formació i experiència). Es relaciona amb la divisió del treball, les desigualtats, la tecnologia i l'organització, i el factor demogràfic (Malthus).
• Capital Físic: Capital material i immaterial. Es relaciona amb l'excedent, la inversió i l'acumulació de capital.

Com es produeix excedent?

• Incrementant la productivitat del treball.
• Mitjançant l'avançament tècnic o progrés tecnològic.
• A través de l'explotació del treball.

Economia de Mercat: Tipus

El Mercat i els Agents Econòmics

El Mercat

El mercat és un lloc físic o virtual en el qual compradors i venedors s'intercanvien béns i serveis mitjançant un pagament (preu).

• Formació del Preu: Es basa en els preus d'equilibri.
• Naturalesa dels Mercats: Fan falta lleis i normes que regulin el seu funcionament.

Subjectes que Intervenen en l'Economia

• Llars o Famílies: Són propietàries dels factors productius, consumidores i generen estalvi.
• Empreses: Són unitats econòmiques de producció. La seva funció és la producció, tenen costos (fixes, variables, totals i mitjans) i busquen el benefici. Operen a curt i llarg termini.

Rendiments (dels recursos)

• Creixents: S'incrementa en major proporció.
• Decreixents: S'incrementa en menor proporció.
• Constants: S'incrementa en la mateixa proporció.

Eficiència

• Tècnica: Combinació de factors productius que requereixen menys quantitat de cadascun d'ells.
• Productiva: Combinació de factors productius més barata.

• Estat: Les seves funcions inclouen:
  • Establir normes i lleis sobre el que es pot fer o no en relació amb l'intercanvi.
  • Realitzar activitats que no poden dur-se a terme a través del mercat.
  • Intervenir per corregir problemes econòmics (política econòmica).
  • Concedir ajudes per a famílies i empreses.
  • Recaptar impostos.
  • Actuar en el mercat de béns i serveis com a empresa del sector públic, prenent decisions que permeten incrementar el benestar.

Funcions de l'Estat

• Eficiència: Aprofitar els recursos.
• Equitat: Procurar que existeixi igualtat d'oportunitats.
• Estabilitat: Tractar d'evitar greus crisis.

• Sector Financer: Perquè funcioni, es necessita que es produeixi suficient estalvi i que aquest es pugui dedicar a la inversió (a través dels intermediaris).
  • Actius Reals: Són una cosa tangible.
  • Actius Financers: Reconeixen un deute a favor nostre.

Característiques dels Actius Financers

• Liquidesa: Major o menor capacitat per convertir-se en diners.
• Seguretat: Ve donada per la confiança que proporciona el seu emissor.
• Rendibilitat: La retribució que proporciona l'actiu financer.

Nota: Com menor sigui la liquiditat i la seguretat d'un actiu, major serà la rendibilitat.

Economies Obertes i Sector Exterior

Les economies obertes són aquelles que mantenen relacions comercials entre països.

El sector exterior està format per les empreses, famílies o sector públic d'altres països que interactuen amb l'economia nacional. Podem vendre béns i serveis (Exportacions) o comprar béns i serveis (Importacions).

Diferència entre Microeconomia i Macroeconomia

Preguntes Microeconòmiques

• Interessa contractar una persona per a una empresa?
• Per què ha pujat el preu de l'habitatge?
• Quan interessa produir?
• Quins béns puc comprar amb els diners que tinc?

Preguntes Macroeconòmiques

• Quants diners gasten totes les famílies per comprar béns i serveis?
• Quina és la producció total de totes les empreses del país?
• Per què ara el total de la cistella de compra és més cara?
• Quin ha estat el creixement econòmic d'un país?
• Quin és el nivell general de preus?

Comptabilitat Nacional i Mesura del Benestar

Comptabilitat Nacional

La comptabilitat nacional és el registre sistemàtic d'operacions i relacions macroeconòmiques. Es basa en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.

Agregats Macroeconòmics

Els agregats macroeconòmics mesuren el resultat de l'activitat econòmica en el seu conjunt, considerat des d'una òptica determinada. Inclouen el PIB (Producte Interior Brut), la RN (Renda Nacional) i la RND (Renda Nacional Disponible).

Producte Interior Brut (PIB)

El PIB és el valor monetari total de béns i serveis finals produïts dins de les fronteres d'un país en un període de temps determinat.

• Béns i Serveis Finals: Aquells que són venuts als consumidors. No es tenen en compte els béns intermedis.
• Produïts: Es refereix a la producció nova.
• Dins de les Fronteres: S'exclou la producció d'espanyols a la resta del món.
• Per al Mercat: Béns que passen pel mercat.
• En un Moment Determinat: Es refereix a un període de temps específic (trimestral o anual).

Mètodes de Mesura del PIB

• Mètode de la Despesa: Suma de totes les despeses en béns i serveis realitzades per famílies, empreses, sector públic i estranger.
• Mètode de la Renda: Suma de tots els ingressos o rendes que reben els diferents agents econòmics.
• Mètode de la Producció: Suma del valor afegit de totes les empreses.

Renda Personal Disponible (RPD)

La Renda Personal Disponible (RPD) és la renda nacional que finalment arriba a les famílies. Amb aquesta renda, les famílies tenen dues possibilitats: consumir o estalviar.

Índex de Preus de Consum (IPC)

L'Índex de Preus de Consum (IPC) és una mesura estadística que calcula l'evolució dels preus d'una cistella de compra representativa del consum d'un ciutadà mitjà.

PIB i Qualitat de Vida

Els països amb més PIB tenen més qualitat de vida? El PIB no mesura exactament el benestar, però sí que mesura la capacitat d'un país per poder aconseguir-ho.

Alternativa al PIB: Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) té en compte, a més del PIB per càpita, l'esperança de vida i els anys que de mitjana passen els habitants a l'escola. Si es té renda suficient, bona salut i educació, els habitants del país tenen més possibilitats de desenvolupar-se i aconseguir un bon nivell de vida.

Problemes Macroeconòmics Importants

• Creixement Econòmic: El desenvolupament és un procés de generació d'activitat econòmica acompanyat de pau social, estabilitat política, i satisfacció integral i autèntica de les necessitats humanes.
• Ocupació: Sense feina, la qualitat de vida disminueix.
• Estabilitat de Preus: Si els preus augmenten constantment (inflació).
• Distribució Equitativa dels Ingressos i de la Riquesa.
• Equilibri entre Oferta i Demanda Agregada: Les expectatives de producció i despesa han de ser iguals.

Altres Problemes Macroeconòmics

• Equilibri Pressupostari i l'Estat: Si l'Estat gasta més del que ingressa, haurà d'endeutar-se i pagar interessos, generant un dèficit públic.
• Equilibri Exterior: Si un país compra més a l'exterior del que ven, es produeix un desequilibri exterior.

Actuació del Sector Públic

El sector públic és un subjecte econòmic clau en la vida econòmica.

Regulació

• Regulació Econòmica: Defensa i promoció de la competència, establint el marc general on es duen a terme les relacions econòmiques (política econòmica).
• Regulació Social: Normes de medi ambient, consum, drets dels consumidors.
• Regulació sobre el Sistema No Econòmic: Lleis sobre la propietat i laborals.

Inconvenients de la Regulació

• Les institucions són costoses.
• Solen establir previsions i provocar retards.

Avantatges de la Regulació

• Proporciona seguretat econòmica.
• Garanteix que les relacions de mercat s'ajustin a criteris de béns comuns per sobre dels interessos de mercat.

Provisió de Béns i Serveis i Execució de Política Econòmica

La Competència Imperfecta

La competència imperfecta porta a un resultat no desitjat per la societat. El mercat és ineficient i, per tant, l'Estat ha d'intervenir.

Com ha d'intervenir l'Estat en la Competència Imperfecta?

L'objectiu és limitar el poder de les empreses perquè no es puguin fer abusos.

• Regulació:
  • Sancionar empreses.
  • Impedir que les empreses abusin.
  • Vigilar les unions entre empreses.
  • Eliminar barreres d'entrada a empreses.

Externalitats

Les externalitats es produeixen quan la producció o el consum generen efectes externs sobre consumidors o empreses, i aquests efectes no es reflecteixen en els preus. Són efectes indirectes, positius o negatius, de l'activitat econòmica.

Tipus d'Externalitats

• Externalitats Negatives: Efectes negatius sobre altres que no paguen per aquests.
  • Consum: Tabac.
  • Producció: Contaminació.
• Externalitats Positives: Efectes positius sobre altres que no reben compensació.
  • Consum: Educació.
  • Producció: Investigació i recerca.

Com Intervé l'Estat en les Externalitats?

• Externalitats Negatives:
  • Regulació (prohibició, restricció d'un bé, establir límits màxims).
  • Posant impostos.
• Externalitats Positives:
  • Subvencions i ajuts (ajudes a la investigació).
  • Regulació (patents).

Béns Públics: Tipologia

En els béns públics sorgeix el problema del consumidor paràsit. Els béns públics no són rendibles per a les empreses, per tant, es produeix una ineficiència.

Desigualtat en la Distribució de la Renda

La distribució de la renda es reparteix en funció de la quantitat de factors de producció de què disposem, l'escassetat d'aquests factors i la renda segons la seva contribució a la producció.

Com pot intervenir l'Estat per revertir la desigualtat en la distribució de la renda?

• Donant seguretat econòmica (atur).
• Garantint un mínim de benestar als ciutadans.
• Reduint la pobresa.
• Promovent la igualtat d'oportunitats.

Com ho fa l'Estat? (Polítiques Redistributives)

• Impostos: Directes (ajuden a redistribuir la riquesa) i indirectes.
• Despesa Pública i Transferències: Despesa per a la igualtat d'oportunitats (sanitat, educació), programes de seguretat social (pensions públiques), polítiques d'habitatge. Busquen reduir les desigualtats.
• Intervenció Directa en el Mercat: Salari mínim.

Cicles Econòmics i Política Fiscal

Cicles Econòmics

Els cicles econòmics són fluctuacions de la vida econòmica en fases d'expansió i recessió.

El sector públic pot decidir: no intervenir, o intervenir consumint o produint béns i serveis.

El conjunt de mesures i instruments que utilitza l'Estat per a intervenir en la vida econòmica i afavorir la marxa del país és la POLÍTICA ECONÒMICA.

Fases del Cicle Econòmic

• Fons (o Vall): Moment més baix del cicle. La demanda és baixa, hi ha factors sense utilitzar i productes sense vendre.
• Expansió: Fase ascendent del cicle, un canvi cap a una expansió deguda a la inversió. Les bombolles són la llavor que ens porta a l'arribada d'una recessió. Una bombolla es produeix quan moltes persones i empreses fan inversions en actius (habitatges, accions) no per produir, sinó simplement per vendre'ls més cars. La bombolla comença a créixer i els preus d'aquests actius arriben a nivells desorbitats.
• Sostre: Punt màxim del cicle. S'hi arriba perquè hi ha un moment en què tots els recursos estan utilitzats (producció potencial).
• Recessió: Fase descendent del cicle, deguda al fet que la demanda s'ha aturat i ja no es pot produir més, o per la punxada d'una bombolla generada a la fase d'expansió.

Política Fiscal

Despesa Pública

La despesa pública és la despesa de l'Estat, una de les principals eines que té l'Estat per a intervenir, ja que pot produir béns públics i donar ajudes a les persones en situació de vulnerabilitat.

• Tipus de Despesa Pública: Corrents, Inversió, Financeres.

Ingressos Públics

L'Estat obté els ingressos per dues vies:

1. Tributs:
   • Impostos: Pagaments que s'exigeixen per llei sense que el ciutadà rebi cap compensació directa.
     • Impostos Directes: Graven la riquesa (ajuden a redistribuir-la).
     • Impostos Indirectes: Graven el consum.
   • Taxes: Es paguen per algun servei que realitza l'Estat.
   • Contribucions Especials: Les paguen aquells que reben un servei de manera molt concreta.
2. Cotitzacions Socials: Quantitats que els treballadors i treballadores i les empreses paguen a l'Estat per a poder cobrir la seguretat social.
   • Cotitzacions Treballadors: (6,4%)
   • Cotitzacions Empreses: (33%)

Principis de Pagament dels Ciutadans

• Capacitat Econòmica: Depèn de la renda (ingressos), la riquesa (patrimoni) i les despeses (consum de béns i serveis).
• Principi de Solidaritat: Aquells que guanyen més han de pagar més.

Comportament Fiscal en Cicles Econòmics

• Quan hi ha una crisi: Augmenten les ajudes del sector públic i disminueixen els ingressos (es recapten menys diners).
• Quan l'economia va bé: Disminueixen les ajudes del sector públic, ja que la gent guanya i consumeix més (es recapten més impostos).

El Deute

El deute es produeix quan una persona ha de tornar diners que ha demanat prestats.

• Hem de pagar el deute passat?
• Passem a les generacions futures el deute del present?

La política fiscal és el conjunt de mesures de l'Estat (despesa pública, transferències i impostos) per influir en la despesa de l'economia i aconseguir diferents objectius macroeconòmics.

Tipus de Política Fiscal

• Política Fiscal Expansiva: Busca l'augment de la despesa a través de l'augment de la despesa pública, l'augment de les transferències i la disminució dels impostos. Tradicionalment s'ha utilitzat en èpoques de crisi per reactivar l'economia, és a dir, per aconseguir més creixement econòmic i reduir la desocupació.
• Política Fiscal Contractiva: Busca el descens de la despesa en l'economia, a través d'un descens de la despesa pública, descensos de les transferències i un increment dels impostos. Tradicionalment s'ha utilitzat si hi ha una gran expansió i es vol refredar l'economia, quan els preus estan molt alts i es volen reduir, o si el país té un gran dèficit públic i es vol disminuir.

Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

L'IVA és l'impost sobre el valor afegit. L'IVA és neutre per als empresaris, ja que recuperen l'IVA que paguen per les seves compres i retornen el que han cobrat per les seves vendes.

Per fer la declaració de l'IVA, les empreses agafen l'IVA repercutit (el que han cobrat als seus clients per les seves vendes) i resten l'IVA suportat (el que han pagat per les seves compres). Així, les empreses han d'ingressar a Hisenda quan l'IVA repercutit és superior a l'IVA suportat, o rebre diners d'Hisenda quan l'IVA repercutit és inferior a l'IVA suportat.