Conceptes Fonamentals d'Economia: Definició, Mercat i Fallades
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,64 KB
EX 1. Definició d'Economia i els seus Sentits
L'economia és la ciència social que estudia l'assignació de recursos escassos per satisfer les infinites necessitats humanes.
Economia en sentit ampli
L'economia, en un sentit ampli, és l'estudi sistemàtic de l'acció humana, és a dir, de qualsevol conducta deliberada orientada a assolir un objectiu. Tota acció humana (com triar una carrera, estudiar una assignatura o decidir on viure) forma part de l'economia, perquè implica prendre decisions sobre mitjans i fins. Aquesta visió es fonamenta en l'anàlisi dels següents elements:
Objectiu perseguit: és la finalitat que l'individu vol aconseguir, establerta segons els seus interessos i capacitats.
Valor: és l'apreciació subjectiva que es fa del fi perseguit. No hi ha valors absoluts, sinó que cada persona valora les coses de manera diferent.
Mitjans: són els recursos escollits per assolir els objectius. Cada persona decideix quins mitjans utilitzar en funció dels seus coneixements i context.
Utilitat: és el valor indirecte dels mitjans, que depèn del valor atorgat a l'objectiu final.
Escassetat: els recursos són limitats, i per això cal gestionar-los. Quan un bé és escàs, es converteix en un bé econòmic.
Pla d'acció: tota acció humana implica una projecció cap al futur, sigui de forma individual o col·lectiva.
Temps: tota decisió implica temps, que també és un recurs escàs i subjectiu.
Economia en sentit restringit
En sentit restringit, l'economia és la ciència social que estudia com s'assignen els recursos escassos a usos alternatius per tal de satisfer unes necessitats humanes que són il·limitades. Aquesta definició parteix del fet que els recursos (diners, temps, béns) són limitats, mentre que les necessitats i desitjos de les persones no ho són.
Quant al mètode, l'economia no segueix el mètode experimental propi de les ciències naturals (com la física o la química). Aquestes ciències es basen en l'experimentació, l'observació objectiva i la repetició de resultats en condicions controlades. En canvi, l'economia utilitza el mètode deductiu, partint de principis generals sobre l'acció humana i aplicant-los a situacions concretes. Les seves conclusions es basen en lògica i raonament, no en l'experimentació de laboratori.
A més, mentre les ciències naturals treballen amb fenòmens físics i mesurables, l'economia estudia fenòmens socials i subjectius, com les preferències, les expectatives i els valors humans, que no es poden aïllar ni repetir de manera exacta.
Per això, l'economia no pot "suposar" condicions constants, perquè la realitat social és canviant i incerta. No obstant això, aquesta incertesa es pot reduir gràcies a la funció empresarial i a les institucions socials com el respecte a la propietat privada o el compliment dels contractes.
EX 2. Especialització i Intercanvi: El Mecanisme Win-Win
L'especialització i l'intercanvi són dos mecanismes fonamentals que permeten augmentar la producció global i millorar la situació de totes les parts implicades. Quan cada país o agent econòmic es dedica a produir allò en què és relativament més eficient (avantatge comparatiu) i després intercanvia, es genera riquesa per a tothom.
PAS 1. Producció Mensual (30 dies) Sense Especialització
(Suposem que cada país dedica 15 dies a cada producte)
Producció en 30 dies (sense especialització) | Or | Cobalt |
Congo | 12 x 15 = 180 un. | 8 x 15 = 120 un. |
Zàmbia | 4 x 15 = 60 un. | 6 x 15 = 90 un. |
Total | 240 un. Or | 210 un. Cobalt |
PAS 2. Producció Mensual (30 dies) Amb Especialització
(Cada país es dedica 30 dies al producte en què té avantatge comparatiu)
Càlcul dels costos d'oportunitat:
- Congo: 12 Or = 8 Cobalt → 1 Or = 0,67 Cobalt
- Zàmbia: 4 Or = 6 Cobalt → 1 Or = 1,5 Cobalt
El Congo s'especialitza en Or, Zàmbia en Cobalt.
Producció en 30 dies (AMB especialització) | Or | Cobalt |
Congo | 12 x 30 = 360 un. | 0 |
Zàmbia | 0 | 6 x 30 = 180 un. |
Total | 360 un. Or | 180 un. Cobalt |
Amb especialització es produeixen 120 unitats més d'or i només 30 unitats menys de cobalt. La producció global millora.
Comparació amb la situació sense especialització:
La pèrdua de 30 unitats de cobalt es pot compensar amb intercanvi. El guany total de 120 unitats d'or demostra que l'especialització augmenta la riquesa global.
PAS 3. Intercanvi a Dos Preus de Mercat
Els preus d'intercanvi acceptables han d'estar entre els costos d'oportunitat:
- Congo: 1 Or = 0,67 Cobalt
- Zàmbia: 1 Or = 1,5 Cobalt
→ Intercanvis possibles: 1 Or = 1 Cobalt i 1 Or = 1,2 Cobalt
Intercanvi 1: 1 Or = 1 Cobalt
- Congo ven 60 Or → rep 60 Cobalt
- Zàmbia ven 60 Cobalt → rep 60 Or
Tots dos milloren respecte a la situació sense especialització.
Intercanvi 2: 1 Or = 1,2 Cobalt
- Congo ven 50 Or → rep 60 Cobalt
- Zàmbia ven 60 Cobalt → rep 50 Or
Encara que Zàmbia rep menys or del que tenia abans, el guany en cobalt (30 unitats) compensa. La situació de tots dos millora respecte al punt de partida inicial.
EX 3. Conceptes Clau de Producció i Costos
a. Llei de Rendiments Decreixents i Economies d'Escala
Llei de Rendiments Decreixents
La llei de rendiments decreixents és una llei que s'aplica en el curt termini, quan l'empresa té algun factor fix (com el capital) i només pot augmentar el factor variable (com el treball). Aquesta llei diu que, a partir d'un cert punt, cada unitat addicional del factor variable aporta increments de producció cada vegada més petits. És a dir, la productivitat marginal decreix.
Un exemple clàssic seria una empresa amb una sola màquina: els primers treballadors milloren molt la producció, però a mesura que se n'hi afegeixen més, acaben estorbant-se i el rendiment global baixa.
Economies d'Escala
Les economies d'escala són reduccions del cost total mitjà (CTMe) que es produeixen quan augmenta la producció a llarg termini. Això és possible perquè l'empresa pot repartir els seus costos fixos entre més unitats, i també gràcies a una millor organització i eficiència.
b. Causes Importants per Aconseguir Economies d'Escala
- Divisió del treball i especialització: cada treballador es concentra en una tasca concreta i la fa millor.
- Ús intensiu de maquinària i tecnologia: produir més permet invertir en millor equipament.
- Descomptes per compres a gran escala: el cost per unitat baixa.
- Millors condicions de finançament: les empreses grans poden obtenir préstecs amb interessos més baixos.
- Costos de màrqueting i logística repartits: amb més producció, el cost publicitari per unitat també disminueix.
c. Definició i Representació Gràfica de Costos
Cost Total Mitjà (CTMe): és el cost total dividit entre la quantitat produïda. Inclou costos fixos i variables. CTMe = CFMe + CVMe
Cost Fix Mitjà (CFMe): són els costos que no depenen de la producció (com el lloguer), repartits per unitat. Sempre disminueix amb més producció.
Cost Variable Mitjà (CVMe): són els costos que sí que depenen de la producció (com matèries primeres), repartits per unitat.
Cost Marginal (CMg): és el cost de produir una unitat addicional. Té forma de U i talla les altres corbes (CTMe i CVMe) pel seu mínim.
EX 4. Anàlisi de Funcions de Demanda i Oferta
Les funcions de demanda i oferta s'estimen en:
p = 15 - 3q (demanda)
q = -10 + 5p (oferta)
a) Trobar l'Equilibri del Mercat, l'Excedent del Consumidor i del Productor
Demanda:
p = 15 − 3q → passem a forma q =
Oferta:
q = −10 + 5p
Resultats: Equilibri de Mercat
Preu d'equilibri (pₑ) = 2,8125 unitats monetàries
Quantitat d'equilibri (qₑ) = 4,0625 unitats
Excedent del Consumidor (EC)
És l'àrea entre la corba de demanda i el preu d'equilibri.
El preu màxim que el consumidor està disposat a pagar és quan q = 0:
Excedent del Productor (EP)
És l'àrea entre el preu d'equilibri i la corba d'oferta.
El preu mínim per oferir és quan q = 0:
b) Efectes de la Intervenció Estatal en els Preus
Preu mínim de 2 u.m.: Està per sota del preu d'equilibri (2,81 u.m.) → no afecta, perquè el mercat ja paga més. El mercat funciona amb normalitat.
Preu màxim de 2 u.m.: Està per sota del preu d'equilibri (2,81 u.m.) → s'activa. Per tant, la demanda augmenta (és més barat) i l'oferta disminueix (els productors en volen vendre menys). Això genera un excés de demanda i escassetat al mercat.
Preu màxim de 5 u.m.: Està per sobre del preu d'equilibri (2,81 u.m.) → no s'activa. El mercat continua funcionant com abans.
Preu mínim de 5 u.m.: Està per sobre del preu d'equilibri (2,81 u.m.) → s'activa. Per tant, l'oferta augmenta i la demanda cau. Això genera un excés d'oferta i productes que no es venen.
EX 5. Els Agents Econòmics i les Fallades de l'Estat
Definició de l'Estat
L'Estat o administració pública és un agent econòmic que actua com a regulador, proveïdor i redistribuïdor dins l'economia. La seva funció és garantir l'ordre jurídic, oferir béns i serveis públics, i corregir desequilibris socials i de mercat. Pot regular activitats econòmiques, recaptar impostos, etc.
Fallades de l'Estat
Les fallades de l'Estat són situacions en què la seva intervenció no millora l'economia, sinó que genera problemes, ineficiències o injustícies. Les més habituals són:
- Excessiva burocràcia: Tràmits complexos i lents que dificulten l'activitat econòmica.
- Intervencions que generen ineficiència: Regulacions o controls que distorsionen el mercat.
- Despesa pública ineficient: Assignació de recursos a projectes poc productius o amb sobrecostos.
- Subvencions mal orientades: Ajuts que no fomenten la competitivitat o creen dependència.
- Impostos distorsionadors: Tributs que desincentiven la inversió, el treball o el consum.
- Captura del poder polític per interessos privats: Grups de pressió que influeixen en les decisions públiques per benefici propi.
- Informació incompleta o incorrecta: Decisions basades en dades insuficients o errònies.
Tot i que l'Estat té un paper fonamental com a agent econòmic per garantir el funcionament del sistema, la seva intervenció també pot tenir conseqüències negatives. Les fallades de l'Estat posen de manifest la necessitat de limitar, supervisar i fer més eficient la seva actuació per tal de no perjudicar el benestar general.
EX 6. Valoracions de Compradors i Venedors
Ordenació de les Valoracions
Compradors (del més al menys disposat a pagar):
300, 280, 260, 240, 220, 210, 200, 180, 170, 150
Venedors (del més barat al més car):
10, 100, 110, 150, 200, 211, 250, 260