Conceptes Fonamentals del Liberalisme de Locke

Contractes i Teories

Contracte Social

Contracte social: Acord voluntari, racional i lliure dels membres d'una comunitat per fomentar l'ordre públic i legitimar racionalment el poder polític.

Contracte Liberal

Contracte liberal: Pacte racional i voluntari dels membres d'una comunitat basat en el consentiment lliure, amb la finalitat de protegir i garantir els drets naturals dels individus per assegurar la convivència i promoure el bé comú. És un pacte doble: entre tots els individus per construir l'Estat i, entre individus i governants (actuar d'acord amb els fins pels quals s'ha establert la societat política).

Contractualisme

Contractualisme: Teoria política desenvolupada en la modernitat que legitima l'ordre social i polític com a resultat d'un acord voluntari, racional i lliure dels membres que formen una comunitat. Entén l'ordre polític com una creació humana i estableix la legitimació racional a partir de la qual s'ha de buscar l'origen i el fonament de la societat, l'Estat i l'obligació política.

Jusnaturalisme

Jusnaturalisme: Teoria del dret en què tots els humans neixen amb uns drets naturals inalienables. Encara que són drets derivats racionalment, molts cops es recorre a Déu per fonamentar-los.

Teoria del Dret Diví

Teoria del dret diví: En l'Occident medieval i inicis de la modernitat. Teoria política que defensa una legitimació teocràtica del poder polític. Afirma que el poder sobirà procedia de Déu i que s'exercia el poder en representació de Déu. Considera l'ordre públic com a ordre natural, invariable i inqüestionable.

Drets i Poders

Drets Naturals

Drets naturals: Drets de l'individu, universals i inalienables. Segons Locke són: la llibertat (fonament de la resta de coses) i la propietat. No són il·limitats. Per a la llibertat, el límit és la llei natural (ningú ha de fer mal als altres en els seus drets naturals). Per a la propietat privada, ningú pot acaparar i deixar sense res per als altres.

Dret a Càstig

Dret a càstig: Poder que un humà pot tenir sobre un altre en l'exercici del dret natural de jurisdicció. No és un poder absolut, sinó que té unes normes i límits. S'estableix segons els dictats de la recta raó i de la consciència, amb les penes que siguin proporcionals a la infracció i que serveixin perquè el criminal repari el dany causat i eviti recaure en l'ofensa.

Dret a Reparació

Dret a reparació: Dret a la compensació pels danys que se'ns hagi causat. Dret només de qui ha estat agreujat.

Dret Natural de Jurisdicció

Dret natural de jurisdicció: (En un estat de natura) Dret que tot humà té de jutjar i castigar un altre pel mal que li ha fet quan viola un dels seus drets naturals. És un dret recíproc ja que tots poden fer el mateix, ja que és un estat de perfecta igualtat.

Divisió de Poders

Divisió de poders: Necessitat de la divisió dels poders per evitar abusos d'un poder absolut. Locke fa la primera divisió de poders entre el legislatiu i el federatiu.

Poder Legislatiu

Poder legislatiu: Poder que procura el bé públic, elabora lleis i vetlla perquè es compleixin. Està sotmès a la llei i a la voluntat popular.

Poder Federatiu

Poder federatiu: Poder que estableix aliances amb altres comunitats i pot declarar la guerra o signar la pau.

Poder Polític

Poder polític: Dret de dictar lleis per regular i preservar la propietat i fer ús de la força de la comunitat en l'execució de les lleis i en defensa de l'Estat davant agressions estrangeres. Tot això, amb la intenció d'aconseguir el bé públic.

Estats i Conceptes Relacionats

Estat Civil

Estat civil: Ordre social i polític, controlat amb un contracte social, resultat d'un acord voluntari, racional i lliure dels membres d'una comunitat, on s'estableixen les funcions, prerrogatives i límits del poder constituït.

Estat de Guerra

Estat de guerra: Estat d'enemistat i violència mútua derivat d'un estat de natura on no hi ha mecanismes per respectar els drets naturals ni sancionar de manera justa els qui els violin. Quan algú pren la justícia pel seu compte o es deixa portar per la venjança, s'obre la violència.

Estat de Natura

Estat de natura: Situació hipotètica on es descriuen els humans abans de ser modificats en la seva naturalesa per lleis i usos socials. Locke creu que és on els humans viuen junts d'acord amb la raó, lliures, independents i iguals, sense poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

Llei Natural

Llei natural: Llei que governa l'estat de natura i obliga a tothom. Fomentada per la raó i indica que tots els humans són iguals i independents i que cap d'ells ha de causar danys als altres i als seus drets naturals.

Llibertat

Llibertat: Dret de cada persona de poder controlar les pròpies accions i tenir possessions com cadascú cregui oportú, dins dels límits de la llei natural.

Liberalisme

Liberalisme: Teoria política, de Locke, que té com a fonament de l'ordre públic la necessitat de preservar els drets naturals de tots els humans: llibertat i propietat. Defensa com a forma de govern una democràcia representativa on només els propietaris tenen drets polítics.

Propietat

Propietat: Dret natural que inclou la propietat de la persona mateixa (existència i salut), i la propietat privada que permet disposar de béns necessaris per subsistir.

Propietat Privada

Propietat privada: Esforç d'afegir esforç personal al producte natural. S'origina en el treball i l'herència.