Conceptes Fonamentals de Bioquímica i Biologia Cel·lular

Virus:

agents acel·lulars no vius, paràsits intracel·lulars obligat (no metabo) amb ADN o ARN, càpsida proteica i envolta lipídica(opci) . Necessiten hoste x reprodurise

H2O Funcions:

dissolvent universal, medi de reaccions, transport, estructural, termoreguladora i osmòtica. Equilibri osmòtic: Hipertònic = surt aigua., Hipotònic = entra aigua.Isotònic = equilibri.

Cicle lític:Adsorció:

Les proteïnes situades a la cua del fag s’uneixen a un receptor específic a la superfície de la cèl·lula bacteriana.

Penetració:

El fag injecta el seu genoma (ADN bicatenari) directament dins del citoplasma de la bactèria.

Multiplicació:

L’ADN del fag es copia.
Els gens del fag s’expressen per crear proteïnes, com ara les proteïnes de la càpsida.

Assemblatge del nou fag:

Les càpsides s’assemblen a partir de les proteïnes de la càpsida i s’omplen amb ADN, donant lloc a noves partícules de fag.

Lisi o Alliberament:

En les etapes finals del cicle lític, el fag expressa els gens per a les proteïnes que formen forats a la membrana plasmàtica i a la paret cel·lular. Aquests forats permeten l’entrada d’aigua, cosa que provoca que la cèl·lula s’expandeixi i esclati (lisi), alliberant les noves partícules de fag.

Objectiu d'imersio: 10 0bjectiu 1000augement si s’afegeix un oli = ocular x objectiu: instrument format onsecució de lents, ampliar la imatge del objecte.

Fluorescent

Usa colorants que emeten llum.

Camp fosc:

fons negre, objectes clars.

Invertit

Per cultius cel·lulars.

Electrònic

Usa electrons per gran augment.

Preparació mostra:

frotis o extensió, fixació per calor,secar aire. Tinció simple(1colorant) o diferencial(2). 

Glúcids (CH₂O)

Monòmer: monosacàrids → glucosa, ribosa. Disacàrids: maltosa (glu+glu), lactosa(glu+Gal), sacarosa (glu+fru).Enllaç: O-glucosídic. Polisacàrids: Homopolisacàrids: midó, glucogen, cel·lulosa, quitina. Heteropolisacàrids: agar, mucopolisacàrids. Funció: energètica i estructural. Cetona:C=O aldoses:h-c=o Esterisomers : mateixa forma estructural però diferent disposició dels atoms (α y β) Enantiòmers: mateixes propietats químiques però diferents propietats òptiques (D y L)

Lípids

Format per: C, H, O (+ P, N, S). Insolubles en aigua, solubles en dissolvents apolars. Funcions: reserva energètica, estructural (membranes), reguladora (hormones). Àcids grassos: saturats (sense dobles enllaços aceite) i insaturats (amb dobles enllaços matega).Saponificables: acilglicèrids, cèrids, fosfolípids (amfipàtics cap polar cadena Apo).Insaponificables:no A.Gno funció estructural, funcions basiques espc.  esteroides (colesterol, hormones), terpens, prostaglandines.

Àcids Nucleics

Monòmer: nucleòtid (Base nitrogenada + sucre + grup fosfat).Enllaç: fosfodièster.Bases:

DNA: A-T, G-C RNA: A-U, G-C

Funció: guardar (DNA) i expressar (RNA) la informació genètica. Gen: fragment de DNA amb info per una proteïna.

Transcripció → Traducció → Proteïna

Codi genètic universal: inici AUG;

Stops UAA, UAG, UGA

H2O Funcions:

dissolvent universal, medi de reaccions, transport, estructural, termoreguladora i osmòtica. Equilibri osmòtic: Hipertònic = surt aigua., Hipotònic = entra aigua.Isotònic = equilibri.

PROTEÏNES:

subs química formada x una uníó consecutiva d’aminoacids amb estrucura tridimensional definida. Són polímers d’aminoàcids (20 tipus) units per enllaços peptídics. EstructuraPropietat: amfoters (poden actuar com àcids o bases). Tipus de proteïnes:

Primària

Seqüència ordenada d’una cadena d’aminoàcids.

Secundària

Forma q adquereix una part del polipèptid d’unacadena d’aa quan es formen ponts d’hidrogen: hèlix α o làmina β Terciària:
Forma final de tota la cadena en 3d, quan es produeix intera. Entre helix i làmina  Quaternària:
Diverses cadenes polipetidiques, nova estruct.(ex: hemoglobina). L’estructura determina la funció! Funcions principal: Propietats Solubilitat:
depèn dels radicals R i dels ponts d’hidrogen amb H₂O.

Desnaturalització

PH o temp trenquen l’estructura (pèrdua de funció.)

Especificitat

Cada proteïna té una funció única.

Capacitat tamponadora:

mantenen el pH estable ex:

Anticossos

defensa immunitària.

DNA polimerasa:

còpia ADN.

Proteases

Degraden altres proteïnes.

RNAsa

Degrada ARN, protegeix de virus.

Dominis proteics

Modificacions post-traduccionals (després de sintetitzar-se) Ponts disulfur (S–S): estabilitzen (ex: insulina, anticossos). Fosforilació: afegeix grup fosfat → regula activitat.Glicosilació: afegeix sucres.Proteòlisi: talla la cadena principal. Ubiquitilació: marca per degradació. Acetilació / Metilació: modulen expressió i funció.