Conceptes filosòfics de Nietzsche

Atarisme

Paràgraf curt, d'aspecte contradictori, que intenta transmetre una intuïció a través d'una metàfora o una imatge.

Amor fati

Estimar la vida de manera que es desitgi tornar a viure cada instant d'aquesta com si s'hagués de repetir per tota l'eternitat (sense voler que res no sigui diferent).

Analogia

Mètode d'exposició d'idees consistent a suggerir idees a partir de semblances.

Apol·lini

Instint artístic, encarnat pel déu Apol·lo, déu de la bellesa, la llum, la mesura, l'ordre i el límit, que representa la vida individualitzada, la civilització, l'art escultòric i el somni.

Axiologia

Branca de la filosofia que estudia els valors.

Bios

Vida com una cosa determinada i individual, bella, però condemnada a la mort.

Bo

Manera de ser al món de qui posseeix la fortalesa i la salut de vida que li permet viure de manera intuitiva i dionisíaca.

Concepte

Terme elaborat a través d'un procés d'abstracció i generalització que es fa servir per designar convencionalment tots els individus que tenen unes característiques en comú. És una invenció humana que ens serveix per poder preveure i comunicar-nos però que no té el poder de copsar o expressar la vida.

Darrer humà

Situació de l'ésser humà modern que ja no creu en res, que ha perdut tot idealisme, en el qual s'ha extingit tota la potència creadora de l'ésser humà per generar valors.

Dionisíac

Instint artístic, encarnat pel déu Dionís, déu de l'oblit, la nit, la desmesura, el desordre i el que és il·limitat, que representa la vida com a fons originari, la natura, la música, l'embriaguesa i el primitivisme.

Dolent

Manera de ser al món de qui, a causa d'una atrofia dels instints, no té la força per acceptar els aspectes dionisíacs de l'existència.

Etern retorn

Concepció cíclica del temps en la qual cada instant del temps ja ha passat i tornarà a passar eternament.

Filosofia de l'esdevenir

Concepció de la realitat en la qual no hi ha més realitat que la d'un ésser múltiple, canviant, transitori, espai-temporal i experimentable pels sentits.

Filosofia de l'Esser

Concepció de la realitat en la qual l'ésser està constituït per essències úniques, immutables, eternes, intemporals, transcendents i només accessibles a la raó.

Filosofia del martell

Tasca crítica que vol enderrocar les idees en què es fonamenta la teoria del coneixement, la metafísica i la moral de la tradició del pensament occidental. La finalitat última proposta nietzschiana d'aquesta tasca crítica és crear el buit sobre el qual bastir la pròpia.

Genealogia

Mètode filosòfic d'anàlisi crítica que investiga l'origen i l'evolució dels conceptes filosòfics.

Humà intuitiu

Manera de ser al món de la persona que només es preocupa de viure, tot i que és a costa de la seva pròpia supervivència. A través de les seves intuïcions i metàfores busca la plenitud vital, fer de la seva pròpia vida un art, configurar una cultura. La seva felicitat i la seva vida són més plenes ja que, malgrat que pateix més, i més sovint, se sent viva.

Humà racional

Manera de ser al món de la persona que només es preocupa de sobreviure, tot i que és a costa de no 'viure' la vida. Fa servir els seus conceptes i abstraccions per intentar evitar els seus mals i procurar-se totes aquelles coses que li permetin viure de manera més segura. El seu coneixement, a tot estirar, 'conjura la seva desgràcia', però no obté cap felicitat.

Intuïció

Ús del llenguatge a través d'una metàfora que evoca directament una experiència única en tota la seva plenitud i amb tots els detalls, que és capaç de tornar a fer sentir les mateixes sensacions i vivències que havien generat aquesta experiència.

Malvat

Valor moral resultat de la inversió dels valors feta per la moral judeocristiana que considera com a malvat aquell que originàriament era bo: el que tenia les qualitats del fort i vital.

Moral de vida ascendent

Moral que és conforme a l'essència de la vida, que porta a la plenitud vital.

Moral de vida descendent

Moral que és contraria a l'essència de la vida, d'atrofia dels instints que impedeix la plenitud vital.

Moral dels esclaus

Sistema de valors dels que no tenen la força per viure la vida tal com és, que considera com a bo tot el que els fa més suportable la vida: la compassió, la humilitat, la resignació, l'obediència, la renúncia i l'amor al pròxim.

Moral dels senyors

Sistema de valors de qui considera que és bo tot el que eleva l'individu i el porta a una existència noble i plena: l'arrogància, l'activitat desbordant, la fe en un mateix i en el propi destí, la falta de compassió i de simpatia.

Mort de Déu

Constatació del fet que la idea de Déu, tant en el sentit religiós com en el metafísic, ha perdut tot valor i vigència. Significa reconèixer la negació de tota transcendència, idealitat i objectivitat dels valors.

Nihilisme

Incapacitat de l'ésser humà per valorar, per creure en res. Situació vital en què la seva voluntat s'esgota en la voluntat del no-res.

Polaritat

Manera filosòfica d'exposició d'idees que expressa el dinamisme de l'Esser a través de la tensió entre dos pols irreductibles entre si.

Saviesa tràgica

Constatació que la individuació no és res més que el resultat del joc innocent del fons vital primordial, que juga continuament per crear i destruir el món. D'aquest fet no es fa una interpretació moral.

Socratisme

Actitud contranatural que es resumeix en una negació: no n'hi ha prou de sentir, sinó que cal saber. Per tant, la raó és l'únic camí, tot, per ser bell, ha de ser racional.

Superhome

Evolució de l'ésser humà que és capaç d'exercir la voluntat de poder, de viure de manera intuitiva i dionisíaca.

Transvaloració

Inversió dels valors morals originals, feta per la moral judeocristiana, per la qual allò que era 'dolent' passa a ser 'bo' i allò que era considerat 'bo' passa a ser 'malvat'.

Transmon

Concepció d'una realitat transcendent constituida per un ésser no sensible, immutable i intemporal. Per a Nietzsche, és una simple invenció, una il·lusió de la raó.

Veritat de Silè

Llegendària saviesa del sàtir Silè segons la qual 'El millor de tot és totalment inassolible: no haver nascut, no ser, ser res; i el millor, en segon lloc, és morir aviat'.

Virtut

Força vital, capacitat per viure amb totes les seves conseqüències, d'acceptar la vida com a joc tràgic.

Voluntat de poder

En un sentit metafísic, designa el fons vital primordial. En un sentit gnoseològic, designa la capacitat lliure de l'ésser humà de poder donar sentit a les coses. En un sentit moral, designa la capacitat de crear valors de manera activa.

Zoé

Vida com a pura indeterminació, com a fons originari i indestructible.