Conceptes Filosòfics Essencials: De Locke a Nussbaum

L'Estat de Natura segons Locke

L'estat de natura, en teoria, és l'estat hipotètic en el qual vivia la gent abans de formar una societat organitzada. No depenien de ningú i podien fer el que volien. Per a Locke, fins i tot en societat, l'estat de natura persisteix en certa mesura, ja que, tot i les restriccions socials, les persones conserven drets i llibertats inalienables.

Les Qüestions de Fet segons Hume

Les qüestions de fet són aquelles veritats que podem conèixer exclusivament a través de l'experiència. Per a Hume, tot el coneixement prové de l'experiència. Per això, en néixer som com un full en blanc, sense coneixement previ, i a mesura que creixem, les nostres experiències ens aporten saber. Així, tots els coneixements derivats de l'experiència es classifiquen com a qüestions de fet.

Les Idees Fosques segons Hume

Hume distingeix entre dos tipus d'idees: les febles i les fosques. Les impressions (sensacions) poden ser fortes i vivaces. Segons Hume, les idees fosques són aquelles que no percebem directament, sinó que les suposem o imaginem. No podem saber amb certesa si són veritables. Les idees febles, en canvi, són còpies més dèbils i apagades de les impressions. Per més que pensem o imaginem alguna cosa amb intensitat, mai serà tan vívida com percebre-la directament.

La Llibertat segons Kant

Per a Kant, la llibertat és fonamental per a la Il·lustració: implica fer ús públic de la pròpia raó, és a dir, pensar de manera autònoma i compartir les pròpies idees. És la llibertat d'escriure, debatre i difondre el pensament. L'objectiu és que les persones aprenguin a utilitzar correctament el seu enteniment i superin la ignorància. Encara que la societat no estigui plenament il·lustrada, es troba en una època de canvi i formació.

Espai i Temps segons Kant

Kant afirma que l'espai i el temps no són propietats inherents al món exterior, sinó formes a priori de la nostra sensibilitat. Això significa que són condicions que la ment humana imposa per poder percebre qualsevol experiència. Quan Kant es refereix al temps, indica que situem l'experiència en un moment de la nostra línia temporal; i quan parla de l'espai, es refereix a la nostra capacitat de situar el lloc on ha ocorregut. Si no podem situar una experiència en l'espai i el temps, per a Kant, aquesta no ha existit.

Els Fenòmens segons Kant

Segons Kant, els fenòmens són la realitat tal com se'ns apareix, és a dir, la percebem a través dels sentits i l'estructurem amb la nostra ment. Kant sosté que el coneixement no prové únicament de l'experiència, sinó que requereix dos elements: les impressions sensibles (la matèria que rebem del món exterior) i les formes a priori de la ment (que provenen del món interior). La combinació d'aquests dos elements dona lloc a un fenomen.

La Lluita de Classes segons Marx

En tota societat existeix una tensió inherent entre dues classes socials: la dominant (tesi) i la dominada (antítesi). Segons Marx, els humans som els únics éssers vius que treballen, invertint energies i esforços, i són recompensats amb un salari. És a dir, els humans impulsen la seva pròpia economia. En teoria, les persones haurien de rebre una recompensa proporcional als seus esforços; tanmateix, això no sempre és així, ja que hi ha individus molt rics que no han treballat mai. Per això, Marx defensa la col·lectivització, amb l'objectiu que tothom pugui beneficiar-se dels fruits del treball col·lectiu.

La Dialèctica segons Marx

La dialèctica, segons Marx, és el procés mitjançant el qual la societat evoluciona a través del conflicte entre classes socials. Marx parteix de la premissa que la història no avança per la lluita d'idees, sinó pel xoc entre forces materials, especialment entre una classe dominant que controla els mitjans de producció i una classe oprimida que treballa per a ella. Aquest enfrontament constant provoca transformacions socials: una tesi (forma social existent) entra en conflicte amb la seva antítesi (classe oposada), i d'aquest xoc sorgeix una síntesi (nova forma social). Aquest cicle es repeteix fins a arribar a una societat sense classes, el comunisme, on la lluita de classes desapareix i, amb ella, també el moviment dialèctic.

Obligacions Socials segons S. Mill

Segons John Stuart Mill, totes les persones que viuen en una societat tenen determinades obligacions a complir. Depenent de la persona, es poden tenir més o menys deutes amb la societat, però totes les persones tenen un mínim d'obligacions ineludibles, com ara pagar els impostos. Un cop complertes totes les obligacions, l'individu és lliure de fer el que vulgui, sempre que estigui dins dels límits legals, i ja no té cap més deute amb la societat, llevat que en generi un de nou.

El Nihilisme segons Nietzsche

El nihilisme és un corrent filosòfic que sorgeix a finals del segle XIX i principis del segle XX, i que sosté que la vida no té sentit, valor ni propòsit intrínsec. Segons el nihilisme, res té una importància real, ja que no hi ha cap veritat objectiva ni valors universals que atorguin significat a l'existència. Anteriorment, figures com Plató i els primers cristians consideraven el món material irrellevant, atorgant més valor a un món espiritual. Però amb la pèrdua de fe en Déu i en la raó, la societat es veu desbordada per la manca de sentit, generant una sensació de buit i absurd.

La Llibertat segons l'Existencialisme

Segons l'existencialisme, la llibertat és la capacitat de crear el nostre propi sentit de la vida, ja que no hi ha un propòsit predeterminat per a l'existència. Aquesta llibertat ve acompanyada d'una gran responsabilitat, ja que som completament responsables de les nostres decisions. Tot i ser una oportunitat, aquesta llibertat pot generar sentiments d'angoixa, ja que no hi ha una guia externa que dicti les nostres eleccions.

La Teoria de les Capacitats segons Nussbaum

La Teoria de les Capacitats defensa que el benestar humà es mesura per les capacitats reals que tenen les persones per viure una vida digna. No n'hi ha prou amb drets formals; cal garantir oportunitats reals per actuar i desenvolupar-se plenament: salut, educació, llibertat, participació, etc.

La Dialèctica segons Hegel

La dialèctica, segons Hegel, és un procés de tres passos que permet avançar i assolir una veritat més completa:

• El primer pas és la tesi, una afirmació o idea inicial.
• El segon és l'antítesi, la negació o oposició a la tesi.
• I per últim, la síntesi, que és una nova idea que combina el millor de les dues anteriors, superant-les.

La síntesi no és només una barreja, sinó una idea nova, millor i més completa que les dues anteriors. Un cop s'assoleix una síntesi, aquesta pot esdevenir una nova tesi, i el procés continua: la realitat sempre està en constant canvi i millora.

Llibertat i Estat segons Hegel

L'Estat és la forma més alta d'organització, on la llibertat individual es realitza plenament. Per ser lliure, cal formar part d'un Estat fort, que garanteixi ordre i justícia. Com més gran i ben organitzat sigui l'Estat, més llibertat tenen els ciutadans.

Nietzsche vs. Mill: Visions de la Moral

La Moral Utilitarista de John Stuart Mill

John Stuart Mill defensa una moral utilitarista, centrada en la recerca de la felicitat col·lectiva. Segons ell, una acció és correcta si genera el màxim plaer i minimitza el dolor per al major nombre de persones. Mill distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals, socials) i inferiors (individuals, físics), valorant més els primers perquè contribueixen al benestar comú i al desenvolupament humà.

La Crítica de Nietzsche a la Moral Tradicional

En canvi, Nietzsche fa una crítica radical a la moral tradicional, especialment la cristiana, que ell considera una moral d'esclaus, basada en la submissió, l'obediència i el ressentiment envers la vida. Defensa una moral de senyors, que exalça la creativitat, la força vital i la llibertat de crear els propis valors. Per a Nietzsche, no existeix una veritat universal ni una moral absoluta, sinó que cada individu ha de construir el seu propi sentit i la seva pròpia moral a través de l'experiència, la voluntat de poder i l'afirmació de la vida.

Kant vs. Mill: Ètica i Felicitat

La Felicitat segons John Stuart Mill

John Stuart Mill ens parla sobre la felicitat, afirmant que aquesta prové del plaer i de l'absència de dolor. Segons Mill, existeixen dos tipus de plaers: els superiors i els inferiors. Els plaers superiors són els plaers intel·lectuals i morals, que podem compartir amb la resta de la societat. Després tenim els plaers inferiors, que són els plaers físics i individuals, que no podem compartir amb la societat. Stuart Mill també parla sobre l'utilitarisme com a mitjà per trobar el plaer i l'absència de dolor, i així assolir la felicitat.

Comparació amb l'Ètica Kantiana

Si comparem Stuart Mill amb Kant, veiem que en ambdós casos es poden trobar diferents tipus de plaers (en el cas de Mill) i imperatius (en el cas de Kant). A més, en ambdós casos es distingeix un tipus considerat superior a l'altre. Com a gran diferència, trobem que Kant defensa que l'imperatiu categòric és el principi moral bo i universal, basat en la raó i el deure, aplicable a un mateix i a tots. En canvi, Mill sosté que els plaers superiors són els bons, i aquests són els que no són individuals i es comparteixen amb la societat, contribuint al benestar col·lectiu.

Nietzsche vs. Kant: Moral i Voluntat

L'Imperatiu Categòric de Kant

Kant proposa una moral basada en la raó i el deure. El seu principi fonamental és l'imperatiu categòric, que estableix que hem d'actuar només segons aquelles màximes que puguin ser universalitzables, és a dir, que tothom pugui seguir. Per a Kant, una acció és moral si es realitza per respecte al deure i no per interès personal o per les seves conseqüències. La moral kantiana és igual per a tots, racional i universal.

La Forma Noble de Valoració de Nietzsche

En canvi, Nietzsche critica aquest tipus de moral universal i racional. Ell defensa la forma noble de valoració, pròpia dels qui posseeixen força vital, creativitat i capacitat per afirmar la vida. Aquesta moral noble no es basa en normes abstractes, sinó en la pròpia voluntat i potència vital. És una moral afirmativa, que neix de l'instint de vida i del desig de créixer i superar-se. Per a Nietzsche, els valors tradicionals (com els que defensa Kant) són morals d'esclaus, nascudes del ressentiment i de la por a la llibertat.

Kant vs. Nussbaum: Ètica i Capacitats

L'Ètica del Deure de Kant

Kant defensa una moral basada en la raó i l'autonomia. Per a ell, una acció és moralment correcta quan es realitza per deure, segons l'imperatiu categòric: actuar només segons principis que es puguin voler com a llei universal. Rebutja les accions fetes per aconseguir un objectiu (imperatiu hipotètic), perquè depenen de factors externs i no són realment lliures. La llibertat, per a Kant, és actuar segons la pròpia raó, i per això postula l'existència de l'ànima i Déu com a condicions necessàries per a una moral coherent.

L'Enfocament de les Capacitats de Nussbaum

En canvi, Martha Nussbaum centra la seva proposta en les condicions reals que permeten a les persones viure dignament. Amb el seu enfocament de les capacitats, defensa que una societat justa és aquella que garanteix oportunitats reals per desenvolupar-se plenament: salut, educació, llibertat, participació, etc. No parteix d'una moral abstracta com Kant, sinó de les necessitats humanes concretes.