Conceptes Filosòfics Essencials: L'Ésser Humà, Identitat i Llibertat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,13 KB

La Visió de Toni Niello: L'Ésser Humà Pluridimensional i Dinàmic

Segons Toni Niello, l'ésser humà és una estructura pluridimensional i dinàmica.

Què significa que l'home és una estructura?

L'home és una estructura perquè és la combinació de molts elements importants i plens de significat.

Aquests aspectes configuren la persona humana i són les seves dimensions. Com que l'ésser humà en té més d'una, el considerem una estructura pluridimensional.

Per què l'ésser humà és dinàmic?

En cada individu, aquestes dimensions es donen en una proporció diferent, per això diem que l'home és dinàmic.

Que sigui dinàmic vol dir que neix, es desenvolupa i mor; les seves dimensions es van adequant a les fases d'aquest procés vital.

La Paradoxa de Teseu: Identitat i Canvi

La paradoxa de Teseu planteja la següent qüestió: Si tenim un vaixell al qual li anem canviant peces de fusta durant anys, al final, quan totes les peces estiguin canviades, seguirà sent el mateix vaixell?

Principis Filosòfics Clau

  • Principi de canvi: Els objectes ordinaris sobreviuen a una substitució gradual de les seves parts. La identitat es manté malgrat les modificacions.
  • Principi de les parts: La identitat d'un objecte depèn de la identitat de les seves parts.
  • Principi de transitivitat: Si x és idèntic a y, i y és idèntic a z, aleshores x és idèntic a z (x=y i y=z ⇒ x=z).

Tres Possibles Solucions a la Paradoxa de Teseu

  • Solució 1: Nega el principi de les parts (Principi 2) i afirma que el vaixell de Teseu és el vaixell original (A).
  • Solució 2: Nega el principi de canvi (Principi 1) i afirma que el vaixell és el nou vaixell construït amb les peces velles (B).
  • Solució 3: Nega el principi de transitivitat (Principi 3) i sosté que tant el vaixell original (A) com el vaixell reconstruït (B) són el vaixell de Teseu.

Anàlisi dels Principis: Respecte i Violació

En general, es respecten dos principis i se'n viola un (el tercer, el de transitivitat), que afirma que, tot i ser diferents, el vaixell continua sent el mateix.

Tipus de Llibertat: Negativa, Positiva, Kantiana i Romàntica

Diferència entre Llibertat Negativa i Llibertat Positiva

  • Llibertat en sentit negatiu: Es refereix a l'absència de coacció externa que ens impedeixi realitzar allò que volem. És la llibertat "de" interferències.
    • Exemple: Un ciutadà que pot expressar les seves opinions sense censura governamental.
  • Llibertat en sentit positiu: Es refereix a la presència d'autonomia i la capacitat d'autogovern, sense impediments (obstacles) interns. És la llibertat "per a" actuar segons la pròpia voluntat racional.
    • Exemple: Una persona que, malgrat una addicció, aconsegueix superar-la i prendre decisions autònomes.

Diferència entre Llibertat Kantiana i Llibertat Romàntica

  • Llibertat en sentit romàntic: Considera que ser lliure no és estar sotmès, sinó fer el que et dicten els teus sentiments. La llibertat és vista com un sentiment irracional i individual.
  • Llibertat en sentit kantià: Considera que la vida ha de ser governada per la raó i proposa un estil de vida racional que prioritza la moral. La llibertat es basa en donar-se una llei a un mateix i complir-la, actuant per deure.

Hipòtesi Sapir-Whorf i la Relació Pensament-Llenguatge

La Hipòtesi Sapir-Whorf

La hipòtesi Sapir-Whorf postula que el llenguatge que parlem determina la nostra manera de pensar i percebre el món. Segons aquesta teoria, no existeix un llenguatge universal, sinó que cada societat està immersa en un llenguatge particular, i això influeix profundament en la seva cognició i en la manera en què els seus membres pensen.

Sapir i Whorf van afirmar que el llenguatge i les diferents llengües influencien directament la manera de pensar dels individus.

La Tesi de Walter Ong i la seva Compatibilitat

Walter Ong, per la seva banda, argumenta que hi ha un pensament diferent segons l'existència o no d'estructures lògiques, i això té una relació directa amb l'aparició de l'escriptura. Ong distingeix entre cultures orals primàries i cultures amb escriptura, sostenint que l'alfabetització reestructura la consciència i el pensament.

La tesi de Walter Ong és compatible amb la hipòtesi Sapir-Whorf. Amdues teories suggereixen que la forma del llenguatge (ja sigui la seva estructura gramatical en Sapir-Whorf o el seu mitjà de transmissió en Ong, oralitat vs. escriptura) té un impacte significatiu en els processos cognitius i la manera de conceptualitzar la realitat. Tant per a Sapir-Whorf com per a Ong, el llenguatge (o el mitjà lingüístic) és anterior i modela el pensament.

Entradas relacionadas: