Conceptes filosòfics sobre el coneixement

Objecte:

És allò que es pot conèixer i sobre el que recau l’acció de conèixer.

Coneixement:

Relació entre un objecte i un subjecte. Activitat de ser conscient d’alguna cosa per a poder assimilar-la i compartir-la amb els altres.

Opinió (Kant):

Creure que un fet és cert, però no estar-ne segur i no poder convèncer els altres.

Saber (Kant):

Creure que un fet és cert, estar-ne segur i que, a més, sigui veritat.

Interès emancipador:

Interès de caràcter crític per a alliberar els éssers humans de la repressió i la dominació.

Dogmatisme:

És l’actitud d’aquells que estan segurs de conèixer i que creuen que poden arribar a la veritat absoluta.

Escepticisme moderat:

Reconeix que no podem arribar a la veritat, però que ens hem de comportar d’acord amb allò que és més probable.

Perspectivisme:

El coneixement de la realitat és una suma de perspectives, ja que cadascú té una visió del món diferent.

Relativisme:

Nega la possibilitat d’assolir veritats vàlides universals i defensa que entendre una cosa com a certa depèn de cada cultura i l’època històrica.

Experiment:

Conjunt d’activitats experimentals planificades seguint un mètode, a partir de les quals es vol descobrir com es comporten les coses.

Ciències formals:

Estudien l’estructura del pensament (conceptes i models aplicables a tota mena de contingut): lògica i matemàtica.

Ciències positives:

Parteixen de dades concretes d’un contingut delimitat. Se separen en ciències naturals, socials i socionaturals.

Inducció incompleta:

Extreu conclusions generals a partir d’un nombre no determinat de casos.

Axioma:

Enunciat cert que es col·loca com a principi dins d’un sistema.

Mètode hipoteticodeductiu:

A partir d’un problema plantejat, es formula una hipòtesi i s’intenta demostrar a partir de la contrastació amb l’experiència. Si l’experiment mostra una regularitat es converteix en llei i es formula una teoria.

Contrastació:

Procés de verificar una hipòtesi corroborant que es pot verificar empíricament.

Hipòtesi:

Suposició provisional que encara no ha estat comprovada.

Mètode històric:

Es basa en l’estudi crític dels documents i restes del passat. Només s’utilitza en les ciències socials.

Context de justificació:

Atorga una importància als aspectes lògics i metodològics.

Context de descobriment:

Aspectes socials, històrics i culturals que envolten l’activitat científica.

Principi de verificació:

Assenyala que una idea és vàlida en funció de si procedeix de l’experiència o no.

Falsacionisme:

Aquella teoria que considera que un enunciat és científic si pot ser falsat. De la falsedat d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d’enunciats universals.

Paradigma:

Concepció del món compartida per una comunitat científica.

Revolució científica:

Procés de substitució d’un vell paradigma per un de nou.

Anarquisme metodològic:

Afirma que totes les metodologies són vàlides i es poden emprar en un moment donat, per tant, “tot s’hi val”.

Realisme ingenu:

Considera que el coneixement és una reproducció exacta de la realitat.

Idealisme:

La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, ja que la consciència del jo i del ésser que està coneixent és indubtable.

Noema:

Objecte de la consciència.

Noesi:

El pensament en sí mateix.

Prejudici:

Creences no fonamentades basades en conjectures i sense tenir un coneixement complet del que es jutja.

Veritat com a correspondència:

El que pensem serà cert si quan ho comprovem hi ha una coincidència amb la realitat empírica.

Consens:

Acord entre persones en el qual sempre s’ha de cedir alguna cosa.

Sistema:

Conjunt de proposicions que no es contradiuen entre sí.

Realitat virtual:

Percepcions generades amb l’ajut d’un suport tècnic.

Pragmatisme:

Un enunciat és apte si serveix per a resoldre problemes o satisfer necessitats.