Conceptes Filosòfics Clau: Immanentisme, Llibertat i Criteris de Veritat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,19 KB
Conceptes Filosòfics
Definicions
a) Immanentisme
Doctrina que nega la realitat transcendent i considera l’absolut enclòs en l’ésser concret i limitat.
b) Llibertat Negativa
És aquella que es defineix per la no-coacció externa a l'individu que desitgi realitzar un curs d'acció determinat.
c) Dret de Jurisdicció Recíproc
Tot ésser humà té el dret de castigar un altre pel mal que ha fet (quan viola un dels seus drets naturals) i de ser executor de la llei de la naturalesa.
d) Dret Natural
Conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Comparació del Criteri de Veritat de Hume amb el de Descartes
El criteri de veritat de Hume és típic d’un empirista radical: només els sentits i les impressions són el coneixement autèntic, i les idees són còpies que només valen si provenen d’una impressió.
En canvi, el racionalisme de Descartes, basat en la raó i en l’innatisme, diu que les idees clares i distintes són l’autèntic criteri de veritat. És la diferència entre un criteri empirista i un de racionalista.
Intuïció Intel·lectual i Deducció
La intuïció intel·lectual és comprendre la veritat de manera immediata i la deducció és, a partir d'una sèrie de principis generals, i mitjançant l'aplicació d'una sèrie de regles de caràcter lògic, assolir noves proposicions.
Dubtes Cartesians
- Cal dubtar de la informació que arriba pels sentits.
- Cal dubtar dels raonaments anteriors perquè poden estar plens d’errors i manipulacions.
- Hipòtesi de la confusió entre el somni i la vetlla (tot és dubtós menys les matemàtiques, tant si dormim com si estem desperts, 2+2=4).
- Hipòtesi del "geni maligne": No existeix un Déu bondadós i ens vol enganyar, però no hi ha certesa que això sigui cert.
Posicions Filosòfiques Adicionals
- Malebranche: ocasionalisme (Déu pren ocasió i actua).
- Spinoza: panteisme (Déu és l’única substància causal).
- Leibniz: teoria de la harmonia preestablerta (Déu rellotger).